Hongria va viure aquest dimarts una escena impensable durant els anys de Viktor Orbán. La televisió pública M1 va interrompre la seva emissió, va deixar la pantalla en negre i va llançar un missatge directe als espectadors: “Els mitjans públics no poden mentir. Demanem perdó per haver-ho fet durant tants anys”.
🇭🇺📺 Hungary’s state propaganda media went off air as Péter Magyar’s government appointed temporary leadership.
— Szabolcs Panyi (@panyiszabolcs) July 7, 2026
Orbán-era propagandists were fired, and M1, the main news channel, is now airing an apology for lying for 15 years.
Simply beautiful. (Translated with Google Lens.) pic.twitter.com/8QFsMVBrkf
El gest té una càrrega política enorme. El nou Govern de Péter Magyar ha començat a desmuntar la radiotelevisió pública que durant 16 anys va funcionar com un dels grans pulmons del poder d’Orbán. No era només una cadena afí. Era una maquinària de propaganda al servei de Fidesz, amb informatius alineats amb el Govern, atacs constants a l’oposició i una mirada hostil cap a Brussel·les, la immigració, els drets LGTBI i qualsevol contrapès civil.
Magyar ho va celebrar a les xarxes com un dia històric. “Mentien de nit. Mentien de dia. Mentien a tots els canals. Això s’ha acabat”, va escriure el primer ministre. La ràdio pública Kossuth, on Orbán intervenia cada divendres durant anys, també va quedar en silenci informatiu i va passar a emetre música clàssica de forma temporal.
A historic day.
— Magyar Péter (Ne féljetek) (@magyarpeterMP) July 7, 2026
Today, propaganda broadcasting on Hungary’s public media has finally come to an end.
They lied by night. They lied by day. They lied on every channel.
It’s over now.
La decisió arriba tot just uns mesos després de la victòria electoral de Tisza, el partit de Magyar, que va posar fi a la llarga etapa il·liberal d’Orbán. El nou Executiu ha col·locat equips temporals al capdavant dels mitjans públics i ha suspès els serveis informatius mentre prepara una reforma legal més profunda. La idea oficial és refer els nomenaments, obrir consultes i construir una radiotelevisió pública independent, creïble i sotmesa a regles més transparents.
El gran símbol del poder d’Orbán
Orbán no va aixecar el seu poder només des del Parlament. Ho va fer també des dels micròfons, els telenotícies, la publicitat institucional i una xarxa de mitjans públics i privats controlats per empresaris propers a Fidesz. Aquest ecosistema va ser una peça central del seu règim.
La caiguda d'Hongria en els indicadors internacionals de llibertat de premsa resumeix bé el deteriorament. El país va passar d'ocupar el lloc 23 de l'índex de Reporters Sense Fronteres el 2010, any del retorn d'Orbán al poder, a situar-se en el 74 el 2026. Els mitjans públics van quedar sota sospita dins i fora d'Hongria, i una part molt àmplia del mercat privat va acabar vinculada directament o indirectament a Fidesz.
Aquesta captura mediàtica tenia una funció política molt concreta. Reduïa el cost electoral dels abusos de poder. Convertia cada crítica europea en atac estranger. Presentava l'oposició com a amenaça nacional. I fabricava un relat diari en què Orbán apareixia com a defensor de la pàtria enfront de Brussel·les, els migrants, els jutges, les ONG o els periodistes independents.
Per això la foscor de M1 va bastant més enllà d'una reforma tècnica. Magyar ha triat un símbol fàcil d'entendre per a qualsevol ciutadà: tallar el senyal de la televisió que va mentir i demanar perdó en públic. És un gest de ruptura, gairebé ceremonial, amb el vell aparell del poder.
Un país que intenta sortir del laboratori ultra
La nova Hongria de Magyar està avançant a gran velocitat. El Govern ha promès reformes en mitjans, justícia, organismes supervisors i relació amb la Unió Europea. També busca recuperar fons congelats per Brussel·les durant l'etapa d'Orbán per problemes d'Estat de dret, corrupció i falta de garanties democràtiques.
El canvi obre una pregunta important per a Europa. Hongria va ser durant anys el model de la ultradreta internacional, una mena d'aparador de democràcia buidada per dins. Orbán va mantenir eleccions, banderes i parlament, però va anar tancant espais de pluralisme fins a convertir l'Estat en una estructura feta a la mida de Fidesz.
Ara el país es converteix en una altra cosa. En un assaig de sortida. Com es desmunta una xarxa de propaganda sense caure en una purga política. Com es recupera una televisió pública quan milions de ciutadans han deixat de confiar-hi. Com se substitueix el control partidista per regles estables que aguantin també quan canviï una altra vegada el Govern.
Aquest és el punt delicat. Apagar uns informatius pot ser un cop visual eficaç. Reconstruir credibilitat portarà molt més temps. Els nous responsables hauran de demostrar que la televisió pública no canvia d'amo, sinó de cultura professional. El repte no és menor en un país on el periodisme independent va patir campanyes de descrèdit, asfíxia econòmica i pressió política durant més d'una dècada.
Orbán ja ha reaccionat acusant Magyar d'autoritarisme i cridant els seus seguidors a refugiar-se en mitjans afins com Hír TV. Fidesz intenta presentar la reforma com una venjança del nou Govern, encara que el seu propi llegat mediàtic fa difícil vendre's ara com a víctima d'una neteja democràtica.
La imatge de dimarts queda com una de les més potents del postorbanisme. Una televisió pública en negre. Una disculpa per anys de mentides. I un Govern que sap que la batalla per la democràcia hongaresa no es guanyarà només als tribunals o a Brussel·les, també a la pantalla que durant anys va parlar amb la veu d'Orbán.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
