El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha dictaminat que Hongria vulnera el Dret comunitari amb la seva llei que restringeix els continguts LGTBI+ en l'àmbit educatiu i audiovisual, aprovada el 2021 sota el Govern de Viktor Orbán. La sentència considera que aquesta normativa no només incompleix diverses directives europees, sinó que també atempta contra drets fonamentals recollits a la Carta de la Unió.
La sentència subratlla que les mesures adoptades per l'Executiu hongarès, justificades oficialment com una protecció dels menors, constitueixen en realitat un conjunt de disposicions “discriminatòries” que afecten de manera directa les persones LGTBI+. En particular, el tribunal destaca que la legislació “margina” i “estigmatitza” els qui no són cisgènere o no són heterosexuals, cosa que suposa una vulneració greu del principi d'igualtat.
Tot i que el TJUE reconeix que els Estats membres poden limitar certs continguts per protegir el desenvolupament físic, mental o moral dels menors, així com el dret dels pares a educar els seus fills conforme a les seves conviccions, adverteix que aquestes restriccions han d'estar justificades i ser proporcionades. En el cas d'Hongria, els magistrats conclouen que les mesures no compleixen aquests requisits i reflecteixen una preferència per determinades identitats en detriment d'altres.
La sentència és especialment contundent en assenyalar que la normativa vulnera la dignitat humana, en tractar les persones LGTBI+ com una amenaça per a la societat. A més, critica que la llei vinculi implícitament determinades identitats sexuals amb la delinqüència o la pedofília, cosa que pot fomentar l'estigma social i comportaments de rebuig o odi.
Més enllà dels drets fonamentals, el tribunal també identifica infraccions en diverses normatives europees, com la directiva de serveis, la de comerç electrònic i la de serveis de comunicació audiovisual, en considerar que les restriccions imposades limiten de forma injustificada la lliure prestació de serveis. Així mateix, apunta a una vulneració de la legislació sobre protecció de dades en relació amb l'accés a registres d'antecedents penals.
Finalment, el TJUE recalca que Hungría no pot emparar-se en la seva identitat nacional per justificar una legislació que contradiu els valors fonamentals de la Unión Europea, com la dignitat humana, la llibertat, la democràcia o el respecte als drets humans. La sentència adverteix que aquest tipus de normes són incompatibles amb una societat basada en el pluralisme i l'Estat de dret, pilars essencials del projecte europeu.
