La Fiscalia de Tetuan ha obert un procediment contra 25 persones per la seva presumpta implicació en diferents conductes delictives vinculades a l'entrada massiva de migrants registrada dijous passat a Ceuta. Segons mitjans marroquins, la investigació se centra, entre altres aspectes, en l'organització de creuaments irregulars cap a la ciutat autònoma i en el transport de passatgers sense l'autorització corresponent.
D'acord amb la informació publicada pel portal 'Hespress', els processats també s'enfronten a acusacions per superar el nombre màxim de passatgers permès en els vehicles, romandre de forma irregular al Marroc després del venciment dels seus visats, així com per suposats insults, agressions i actes de desobediència contra les forces de seguretat. Entre els càrrecs figuren igualment danys intencionats en béns i instal·lacions públiques.
En paral·lel, el Govern marroquí ha rebutjat les crítiques sorgides després de la crisi migratòria i ha negat que actués condicionat per "pressions" o "xantatges" durant la jornada en què desenes de milers de persones van creuar cap a Ceuta. Rabat ha expressat a més la seva "decepció" per les declaracions realitzades per alguns dirigents europeus, a qui acusa d'intentar "instrumentalitzar" el que va passar amb finalitats polítiques i electorals.
Fonts diplomàtiques marroquines han insistit també que les autoritats no han rebaixat els controls a la frontera. En declaracions a ‘Europa Press’, han assegurat que qualsevol persona que intenti accedir de forma irregular al territori espanyol coneix que serà retornada i que el Marroc acceptarà el seu retorn, una política que, sostenen, el país manté des de fa anys.
El Marroc afirma haver avisat Espanya
El Govern del Marroc ha afirmat aquest dimarts haver avisat Espanya dies abans que el succés tingués lloc per la sentència del Tribunal Suprem.
El Suprem ha establert com a doctrina que les conegudes com a "devolucions en calent" no es poden aplicar a les persones migrants interceptades al mar quan intenten accedir a Ceuta o Melilla, ja sigui nedant o en embarcació. La decisió, adoptada en una sentència dictada entre juny i juliol de 2026, limita l'abast del règim excepcional de rebuig en frontera previst en la Llei d'Estrangeria.
Segons l'alt tribunal, aquest procediment només és aplicable als qui intenten entrar irregularment superant els elements de contenció fronterers, com les tanques de les ciutats autònomes. En conseqüència, les persones interceptades al mar hauran de sotmetre's al procediment ordinari de devolució, que contempla garanties com assistència lletrada, intèrpret i la possibilitat de sol·licitar protecció internacional abans que se n'acordi l'expulsió.
Sota aquesta premissa, una font del Ministeri d'Exteriors del Marroc en unes declaracions realitzades a diverses agències internacionals ha manifestat que la gestió migratòria és "una responsabilitat compartida".
"El Marroc assumeix les seves responsabilitats (...). És un compromís, no un discurs polític o propaganda. (...) El Marroc no actua sota pressions, ni xantatge, ni contrapartida (...) Si algú pensa que el Marroc cedirà a la pressió i el xantatge és que no coneix el Marroc de Mohamed VI", ha traslladat la font marroquina.
Així mateix, ha sentenciat els pilars en què es basa la política migratòria del seu país, d'una banda, el desplegament de mitjans de seguretat per prevenir les entrades irregulars i, de l'altra, la capacitat de desincentivar nous intents d'accés. En aquest últim aspecte, ha defensat que la recent doctrina del Tribunal Suprem ha reduït aquest efecte en complicar els procediments de devolució.
"El que va passar el 8 de juliol és que un jutge espanyol va desactivar l'element dissuasori. Hi va haver un canvi de paradigma", ha asseverat. Al seu torn, ha manifestat que l'impacte de la decisió judicial s'ha vist amplificat per les xarxes socials i per les màfies dedicades al tràfic de persones.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
