El Premi Nobel de la Pau de 2026 ha recaigut en Navi Pillay, jurista sud-africana i ex alta comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans, en reconeixement a la seva trajectòria en defensa de la pau, els drets humans i el dret internacional. El Comitè Noruec del Nobel ha destacat la seva tasca per exigir responsabilitats als Estats i als seus dirigents, així com el seu compromís amb les víctimes de les violacions de drets humans.
Pillay, de 85 anys, ha desenvolupat bona part de la seva carrera en organismes judicials internacionals i ha participat en investigacions sobre alguns dels conflictes i crims més greus de les últimes dècades. El seu reconeixement arriba en un context de creixent pressió sobre les institucions internacionals encarregades d'investigar i perseguir les vulneracions del dret internacional.
El Comitè Noruec del Nobel ha reconegut la seva carrera, des de la lluita contra la discriminació durant l'apartheid fins a la seva participació en investigacions sobre crims internacionals, reflecteix el paper que poden exercir els juristes en la defensa dels drets fonamentals. Amb aquest premi, el Nobel de la Pau torna a situar en primer pla la responsabilitat dels Estats i la protecció de la població civil, dues qüestions centrals en el debat internacional sobre Gaza i altres conflictes contemporanis.
Una trajectòria marcada per la lluita contra la impunitat
Nascuda a Sud-àfrica durant l'apartheid, Navi Pillay va créixer en un entorn marcat per la discriminació racial. La seva experiència personal va influir en el seu compromís amb la defensa dels drets fonamentals i amb la necessitat que les institucions protegissin els qui patien abusos de poder.
Al llarg de la seva carrera, es va convertir en una figura destacada de la justícia internacional. Va ser jutgessa del Tribunal Penal Internacional per a Ruanda, creat per jutjar els crims comesos durant el genocidi de 1994, i posteriorment va exercir com a alta comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans entre 2008 i 2014. També va ser jutgessa de la Cort Penal Internacional, amb seu a la Haia.
Durant la seva trajectòria ha defensat la rendició de comptes pels crims internacionals i la protecció de col·lectius vulnerables. El Comitè del Nobel ha relacionat la seva feina amb la defensa de la dignitat humana i amb la necessitat d'impedir que els Estats actuïn al marge de les normes internacionals.
La jurista que va qualificar de genocidi les accions d'Israel a Gaza
Un dels episodis més recents i destacats de la seva trajectòria ha estat el seu paper al capdavant de la Comissió Internacional Independent d'Investigació de les Nacions Unides sobre el Territori Palestí Ocupat, inclosa Jerusalem Est, i Israel. El setembre de 2025, l'organisme va publicar un informe en què va concloure que les autoritats i les forces de seguretat israelianes havien comès actes de genocidi contra la població palestina a la Franja de Gaza.
La comissió va identificar quatre dels cinc actes contemplats en la Convenció per a la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi de 1948. Entre ells figuren els assassinats, els danys físics i mentals greus, la imposició deliberada de condicions de vida destinades a provocar la destrucció del grup i les mesures per impedir naixements. L'informe també va assenyalar declaracions de responsables israelians que, segons la comissió, evidenciaven la intenció genocida. Pillay va defensar que la comunitat internacional havia d'actuar davant les conclusions de la investigació i va reclamar que s'exigissin responsabilitats als responsables. El document es va elaborar a partir d'investigacions sobre els esdeveniments ocorreguts des del 7 d'octubre de 2023 i de milers d'elements probatoris.
Les conclusions de la comissió van generar una forta controvèrsia. Les autoritats israelianes van rebutjar les acusacions i van qüestionar la imparcialitat de l'informe. A més, és important distingir entre les conclusions d'aquesta comissió independent i una sentència judicial definitiva: el document constitueix una avaluació d'investigació en el marc de les Nacions Unides, no una resolució penal d'un tribunal. El Nobel situa així la tasca de Pillay en el centre del debat sobre l'aplicació del dret internacional i la capacitat dels organismes multilaterals per respondre a les violacions de drets humans.
