El Marroc ha activat una ofensiva diplomàtica al Parlament Europeu per defensar la seva actuació durant l'entrada massiva de migrants a Ceuta i allunyar qualsevol responsabilitat de les seves autoritats. La missió del regne alauita davant la Unió Europea i l'OTAN va enviar aquest dilluns una carta a una part dels eurodiputats espanyols, tot just unes hores abans que la crisi arribés al ple d'Estrasburg.
El correu exposa la versió de Rabat sobre els esdeveniments dels dies 30 i 31 de juliol, quan al voltant de 80.000 persones van creuar irregularment la frontera ceutina des de territori marroquí. La resolució europea es votarà aquest dijous i aborda expressament els "atacs híbrids i la instrumentalització dels migrants a Ceuta", a més de la resposta necessària per protegir les fronteres exteriors de la UE.
La comunicació va arribar a representants de PSOE, PNB i ERC, segons han confirmat diversos dels seus destinataris. Eurodiputats de PP, la ultradreta Vox, Sumar, Compromís, Podemos i BNG asseguren que van quedar fora de l'enviament. La missió marroquina ha presentat la seva iniciativa com una contribució "constructiva" al debat, tot i que el repartiment selectiu del missatge revela que Rabat va escollir acuradament una part de la seva audiència.
L'existència de la carta ha sortit a la llum durant la pròpia sessió de l'Eurocambra. L'eurodiputada del PNB Oihane Agirregoitia ha llegit des de la tribuna un dels seus principals compromisos i ha demanat al Marroc que el compleixi. "Les imatges que estem veient a la televisió i la informació que rebem no diuen el mateix", ha advertit.
El moviment de Rabat busca influir en una negociació europea marcada per les diferències entre socialistes i populars. La delegació diplomàtica ha intentat fixar el seu relat abans de la votació i ha presentat el Marroc com un soci fiable, col·laborador i aliè a qualsevol actuació deliberada contra Espanya.
Rabat es recolza en Moncloa per defensar-se
El Marroc sosté que està investigant "les causes i els actors" que van fer possible l'arribada de desenes de milers de persones a Ceuta en qüestió d'hores. La seva carta apunta a la desinformació difosa per les xarxes socials i a la manipulació de persones vulnerables per part d'organitzacions dedicades al tràfic de migrants i la tracta d'éssers humans.
L'explicació, però, no identifica cap responsable concret ni ofereix resultats de les recerques que Rabat assegura mantenir obertes. Tampoc aclareix com van poder aproximar-se tantes persones a la frontera, travessar-la i assolir territori espanyol durant dues jornades consecutives sense que les autoritats marroquines aconseguissin contenir el moviment.
Una part central de l'argumentari descansa en les declaracions realitzades pel Govern espanyol. La missió marroquina recorda que Pedro Sánchez ha assegurat que la informació disponible no permet atribuir directament al Marroc la responsabilitat dels fets i utilitza també el reconeixement de la Moncloa a la cooperació posterior de Rabat per facilitar els retorns.
Les paraules de l'Executiu espanyol es converteixen així en el principal aval polític de la defensa marroquina a Brussel·les. Rabat les incorpora a la seva carta mentre evita abordar els dubtes plantejats a Espanya sobre els avisos previs, l'actuació de les seves forces de seguretat i la rapidesa amb què es va desbordar una frontera especialment vigilada.
El regne alauita també interpel·la directament els eurodiputats. "Quin interès tindria el Marroc a provocar una greu crisi amb Espanya i la Unió Europea?", pregunta la missiva. La representació diplomàtica recorda que la UE és el seu principal soci i que les relacions travessen una etapa d'enfortiment.
Rabat afegeix un segon argument lligat a la data de l'entrada massiva. Els fets van coincidir amb la Festa del Tron, una de les celebracions més simbòliques per a Mohamed VI, i la carta qüestiona que el Marroc pogués provocar deliberadament una crisi durant aquesta jornada.
L'explicació sobre l'actuació policial es recolza en la impossibilitat d'emprar força letal contra una multitud disposada a creuar la Mediterrània. L'argument desplaça el debat cap a aquest extrem, però deixa sense resposta quines mesures preventives es van adoptar, per què van resultar insuficients i com va arribar a formar-se una concentració de semblant magnitud al costat de Ceuta.
Una promesa de readmissió encara pendent
La carta inclou el compromís de readmetre "totes les persones afectades", entre elles ciutadans marroquins, menors sense acompanyament i nacionals de tercers països. Es tracta d'una promesa especialment rellevant quan diverses milers de persones continuen a Ceuta i els procediments administratius avancen amb dificultat.
Des del 10 d'agost han tornat voluntàriament al Marroc 5.482 persones i 307 més han estat expulsades per decisió judicial. En aquests moments hi ha 4.160 migrants allotjats en places temporals, mentre les autoritats espanyoles han iniciat 1.822 expedients corresponents a adults.
La situació dels menors exigeix garanties addicionals. Ceuta tutela 2.048 nens i adolescents, dels quals 1.612 van arribar durant l'entrada massiva del juliol, i al voltant de 300 romanen en recursos dependents del Govern central. L'Executiu calcula que encara hi ha entre 700 i 1.000 menors als carrers pendents de filiació.
Els primers deu expedients individuals van començar a tramitar-se aquest dilluns, una vegada incorporada la representació jurídica exigida per la normativa europea. Una eventual reagrupació al Marroc requereix comprovar la identitat del menor, localitzar la seva família i acreditar que el retorn protegeix els seus drets, per la qual cosa la declaració de Rabat no es tradueix en devolucions automàtiques.
El Marroc completa la seva defensa exhibint les seves xifres de cooperació migratòria. Assegura que les seves autoritats impedeixen més de 75.000 intents d'entrada irregular cada any i xifra en 227.000 els encreuaments frustrats entre 2023 i 2025. També sosté que durant aquest període van ser desmantellades més de 1.050 xarxes de tràfic i tracta.
La batalla pel relat ja es reflecteix en els esborranys que negocien els grups europeus. Els socialistes destaquen la cooperació marroquina posterior a la crisi, mentre el Partit Popular Europeu considera inacceptable qualsevol qüestionament de la sobirania espanyola sobre Ceuta i reclama a Rabat que assumeixi les seves responsabilitats en la gestió fronterera.
Les dues principals famílies polítiques de l'Eurocambra encara no han assolit un acord sobre la resolució. La negociació continuarà fins dijous, quan els eurodiputats hauran de pronunciar-se sobre el paper del Marroc, la protecció de Ceuta com a frontera europea i la resposta comunitària davant la instrumentalització dels fluxos migratoris.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
