La rebel·lió dels estudiants sacseja França i posa contra les cordes el Govern de Macron: "El sistema educatiu està completament col·lapsat"

Els estudiants francesos seguiran als carrers. La reunió d'aquest divendres amb el ministre d'Educació, Édouard Geffray, ha deixat insatisfetes les organitzacions juvenils, que mantenen les mobilitzacions per la falta de professors, les aules massificades i el deteriorament dels seus centres. La pròxima gran cita serà el dimarts 6 d'octubre, amb el suport de sindicats docents i de treballadors, després d'una setmana de bloquejos, càrregues policials i enfrontaments que ha obligat el Govern del president Emmanuel Macron a intentar obrir una sortida política a la crisi.

El malestar es veu també lluny dels instituts de les perifèries més castigades. Al Montaigne de París, situat en l'acomodat districte VI, la Justine, la Marion i la Lucile han acudit des de les sis del matí per sostenir la protesta. En la crònica d''El País', la Justine, de 16 anys, explica que són 35 alumnes per classe i que al començament del curs faltaven cadires. Reconeix que el seu centre té millors condicions que altres de la perifèria, on els seus amics denuncien goteres, rates o xinxes, i reivindica la solidaritat amb ells.

La mobilització ha arribat a Lilla, Lió, Bordeus, Nantes, Rennes, Estrasburg i Marsella, i aquesta setmana s'ha estès a les universitats. El bloqueig arriba també a centres tan emblemàtics com el liceu Henri-IV de París, on un vídeo difós per 'SHADES' mostra estudiants participant en la protesta. La falta de recursos uneix reivindicacions d'alumnes de centres molt diferents, encara que les seves condicions de partida estiguin lluny de ser iguals.

El balanç d'Educació actualitzat aquesta tarda situa en 735 els establiments que han patit alteracions durant el divendres, enfront dels 564 comptabilitzats al migdia. Geffray ha assenyalat que són al voltant d'un 30% menys que dijous, però uns 400 instituts, dels aproximadament 3.700 del país, han romàs tancats. Molts han intentat traslladar les classes a distància, una fórmula que els sindicats critiquen per les dificultats dels alumnes que no tenen mitjans adequats.

Més professors i millors aules

El moviment va començar a l'institut Saint-Exupéry de Créteil, a la perifèria de París, amb protestes per l'escassetat de personal i els problemes de funcionament del centre. Les convocatòries van circular per xarxes com TikTok i Snapchat i van trobar queixes similars en altres llocs. Els alumnes denuncien hores sense professor, jornades excessivament llargues, edificis deteriorats i grups massa nombrosos, mentre part del professorat s'ha sumat a unes demandes que fa anys que planteja.

Una estudiant de 16 anys citada per la BBC a partir d'un testimoni recollit per AFP descriu el problema amb una frase que resumeix l'abast de la protesta. "El sistema educatiu està completament col·lapsat", afirma, abans d'explicar que són 34 alumnes a classe i que els docents treballen sobrecarregats. A Estrasburg, Raphael, de 17 anys, denuncia aules amb goteres, pocs banys i una cafeteria insuficient. "No hi ha pressupost, no hi ha recursos i no hi ha prou supervisors", lamenta.

Els universitaris afegeixen el cost de la vida, les beques i les ajudes a l'allotjament, a més del rebuig a la selecció acadèmica que consideren socialment desigual. Entre les seves crítiques apareix Parcoursup, la plataforma que gestiona l'accés a l'educació superior, mentre els representants de secundària han portat al ministeri qüestions com els horaris i la salut mental. El moviment reuneix així problemes quotidians dels centres i la por dels joves a no poder continuar els seus estudis.

La discussió arriba en plena negociació pressupostària. Segons el projecte per al 2027 recollit per Reuters, Educació disposaria de 65.530 milions d'euros, sense les pensions docents, amb un augment de l'1,7% inferior a la inflació. El Sindicat Nacional d'Educació Física, integrat en la Federació Sindical Unitària, denuncia a més la previsió de suprimir 1.600 llocs per al pròxim curs. El seu retret a l'Executiu és que tracti com a incidències locals unes carències que atribueix a decisions nacionals.

Geffray ha anunciat després de les trobades un pla per accelerar les substitucions de professors, especialment en els dos últims cursos de secundària, i un treball sobre els ritmes escolars, tot i que ha reconegut que no podrà prendre una decisió sobre aquests últims per a l'inici del curs del 2027. El Govern també ha retirat la proposta de cobrar la matrícula a alumnes sense beca de determinats ensenyaments tècnics superiors i classes preparatòries. Les organitzacions juvenils consideren que segueixen faltant compromisos concrets i mantenen la pressió.

Càrregues policials i una altra cita als carrers

La resposta policial i els danys als centres han afegit un altre front a la crisi. El ministre de Justícia, Gérald Darmanin, ha situat al voltant de 2.000 les persones detingudes des del començament de les mobilitzacions i ha afirmat que el 90% són menors. Geffray havia comunicat un balanç de 170 alumnes i 65 treballadors educatius ferits, entre ells 40 directors d'institut. Interior va informar també de 305 policies, gendarmes i bombers ferits en la jornada de dijous, segons 'Le Monde'.

Entre els incidents més greus figura l'incendi que va destruir dijous el vestíbul de l'institut Nelson Mandela de Nantes. Aquest divendres, les autoritats educatives han denunciat que un professor va ser ruixat amb gasolina i agredit a La Ciotat, prop de Marsella. Els representants estudiantils han condemnat els atacs contra els centres i el seu personal, i rebutgen que els qui provoquen aquests danys representin les seves reivindicacions.

També denuncien l'ús excessiu de la força contra els joves. Les autoritats han obert quatre investigacions per possibles actuacions policials violentes, segons la última informació de Reuters, entre elles una relacionada amb un adolescent que va patir una lesió ocular. A Rennes, la Lola, de 16 anys, ha defensat que es manifestava pacíficament i ha retret la resposta dels agents. "La Policia no té dret a colpejar-nos ni a llançar-nos gasos lacrimògens", ha declarat a AFP.

Darmanin ha demanat als fiscals que reclamin als pares el cost dels danys causats pels seus fills. "No són els menors els que paguen sinó els seus pares", ha afirmat, en presentar els incidents com un problema d'ordre públic. Geffray ha cridat les famílies a evitar que els menors acudeixin als bloquejos perquè considera que corren perill, encara que reconeix la legitimitat de part de les seves demandes. Altres pares han acompanyat les protestes per donar suport als seus fills i protegir-los.

L'enfrontament té a més una dimensió política a pocs mesos de les presidencials de 2027. El Govern acusa a La França Insubmisa (LFI), la formació de Jean-Luc Mélenchon, d'encoratjar i instrumentalitzar el moviment, una acusació que el partit i els representants estudiantils rebutgen. Mélenchon ha recolzat les mobilitzacions, però també ha demanat disciplina i ha advertit que les imatges de contenidors incendiats serveixen a l'adversari.

La Unió Sindical d'Estudiants de Secundària (USL, per les seves sigles en francès) manté la convocatòria del dimarts, juntament amb les organitzacions universitàries. La Confederació General del Treball, Solidaires i sindicats docents de la Federació Sindical Unitària se sumaran a la jornada, amb crides a la vaga entre el professorat. Sophie Vénétitay, secretària general del principal sindicat de docents de secundària, ha reclamat una resposta que vagi més enllà de cada institut. "No podem sortir d'aquesta crisi sense una resposta política nacional".