Aquest divendres entra en vigor el Pacte Europeu de Migració i Asil, a la Unió Europea, un ampli paquet legislatiu que busca unificar la gestió de les arribades de migrants i sol·licitants de protecció internacional als Vint-i-set. Tot i que les institucions comunitàries presenten la reforma com una solució per aconseguir una migració "ordenada i solidària", nombroses organitzacions humanitàries i experts en drets humans alerten que suposa un dels majors retrocessos en matèria de protecció de persones refugiades de les últimes dècades.
L'acord, aprovat pel Parlament Europeu l'abril de 2024 i ratificat posteriorment pel Consell de la UE, introdueix nous mecanismes per reforçar el control de les fronteres exteriors, agilitzar els procediments d'asil i facilitar la deportació dels qui no obtinguin protecció internacional.
Entre les principals novetats figura la realització de controls obligatoris a les persones que arribin de forma irregular a territori comunitari. Aquests exàmens inclouran verificacions d'identitat, seguretat i salut abans que puguin accedir al procediment d'asil. A més, la base de dades Eurodac amplia les seves funcions per registrar de manera més exhaustiva els qui entrin a la Unió, permetent un seguiment més detallat dels moviments migratoris.
Un altre dels punts clau és la implantació de procediments accelerats en frontera per a determinats sol·licitants d'asil. Brussel·les defensa que aquesta mesura permetrà resoldre expedients amb més rapidesa, però les organitzacions de defensa dels drets humans adverteixen que podria dificultar l'accés efectiu a garanties jurídiques i augmentar el risc de rebutjos injustificats.
La reforma també manté el principi que els migrants han de presentar la seva sol·licitud al primer país d'entrada a la UE i romandre-hi mentre es determina quin Estat és responsable de tramitar el seu expedient. Tot i que el pacte incorpora un sistema de solidaritat entre països mitjançant reubicacions o aportacions econòmiques, diverses ONG consideren que la càrrega seguirà recaient principalment sobre els Estats situats a les fronteres exteriors, com Espanya, Itàlia o Grècia.
Les crítiques se centren especialment en el major pes que adquireixen les polítiques de control i retorn enfront dels mecanismes d'acollida. Diverses entitats denuncien que el nou marc prioritza la contenció migratòria i l'externalització de fronteres mitjançant acords amb tercers països per a frenar les sortides irregulars, una estratègia que, segons sostenen, pot exposar milers de persones a situacions de vulnerabilitat.
Així mateix, el pacte contempla una cooperació més estreta amb països d'origen i trànsit per a facilitar les readmissions i combatre les xarxes de tràfic de persones. Paral·lelament, la UE pretén impulsar vies legals de migració laboral a través de nous programes de contractació internacional i formació.
Malgrat que les institucions europees defensen que l'acord aporta seguretat jurídica i una resposta comuna als desafiaments migratoris, organitzacions socials i col·lectius de suport a refugiats sostenen que el text endureix significativament les condicions d'accés a l'asil i reforça una visió centrada en la seguretat i el control de fronteres. Per a aquests grups, l'entrada en vigor del pacte marca un canvi de rumb que podria limitar l'exercici efectiu del dret a sol·licitar protecció internacional dins de la Unió Europea.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
