Rússia ha advertit per escrit a l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) que està disposada a utilitzar armes nuclears si els aliats intenten aïllar Kaliningrad, el seu enclavament militaritzat entre Polònia i Lituània. L'Aliança, de la qual forma part Espanya, ha confirmat aquest dimecres la recepció del document i ha rebutjat les acusacions de Moscou sobre un suposat pla de bloqueig del territori.
La nota sosté que Rússia recorreria a "tot l'arsenal de forces i capacitats a la seva disposició, incloses les armes nuclears" per defensar la regió. A més, contempla atacs contra els centres de decisió dels països aliats des del començament d'un eventual conflicte i acusa l'OTAN de seguir un rumb que podria desembocar en un enfrontament armat directe.
El document s'ha traslladat mitjançant un 'non-paper', una comunicació diplomàtica informal, segons ha explicat l'Aliança. Moscou presenta les maniobres militars i el reforç de la vigilància al Bàltic com a indicis d'una preparació per bloquejar Kaliningrad. L'OTAN ha respost per escrit que els seus exercicis i operacions tenen caràcter defensiu i no amenacen cap part del territori rus.
Mark Rutte, secretari general de l'organització, ha reclamat aquest dimecres que el Kremlin abandoni aquesta retòrica. "Som una aliança defensiva. Prou d'amenaces nuclears", ha afirmat en una trobada organitzada per 'Euronews' a Brussel·les. Rutte ha descartat una amenaça imminent contra territori aliat i ha defensat que la resposta passa per mantenir la calma, reforçar la defensa i continuar donant suport a Ucraïna.
Per què importa Kaliningrad
Kaliningrad pertany a Rússia, però està separat de la resta del seu territori i envoltat per dos membres de la Unió Europea i de l'OTAN, Polònia i Lituània, a més del mar Bàltic. La seva capital va ser la ciutat alemanya de Königsberg i va passar a formar part de la Unió Soviètica després de la Segona Guerra Mundial. La regió té al voltant d'un milió d'habitants.
La seva importància militar supera àmpliament la seva mida. Al port de Baltiysk es troba una de les principals bases de la Flota russa del Bàltic, i la regió alberga defenses aèries i míssils Iskander capaços de portar caps nuclears. És una plataforma des de la qual Moscou pot projectar força sobre el nord i el centre d'Europa, encara que disposar d'aquests sistemes no acredita per si sol que cada míssil desplegat porti una càrrega nuclear.
La mateixa ubicació que li proporciona valor estratègic també en complica la defensa. Abastir o reforçar Kaliningrad en cas de guerra seria més difícil per la seva separació del territori rus principal. La incorporació de Finlàndia a l'OTAN el 2023 i de Suècia el 2024 va ampliar la presència aliada al Bàltic i va estrènyer el marge de maniobra militar de Moscou a la regió.
Un altre punt especialment sensible és el corredor de Suwalki, la franja fronterera entre Polònia i Lituània situada entre Kaliningrad i Bielorússia, aliada de Rússia. És la connexió terrestre d'Estònia, Letònia i Lituània amb la resta del territori de l'OTAN. Un atac que tallés aquest pas dificultaria l'enviament de reforços per terra als tres països bàltics, cosa que explica l'atenció que rep en els plans de defensa aliats.
Moscou també qüestiona l'operació 'Baltic Sentry', posada en marxa el gener de 2025. L'OTAN la va crear per protegir cables de comunicacions i altres infraestructures submarines crítiques després de diversos incidents a la zona. El desplegament inclou fragates, avions de patrulla i mitjans de vigilància. Espanya hi ha participat amb la fragata Almirante Juan de Borbón.
Sabotatges i pressió militar
L'advertència nuclear arriba en un període de creixent tensió per episodis de naturalesa diferent. Dijous passat, caces finlandesos i suecs van interceptar i identificar un grup d'avions militars russos sobre el golf de Finlàndia. Les aeronaus volaven en espai aeri internacional, segons la Força Aèria finlandesa, per la qual cosa aquella operació no s'ha de confondre amb una violació de l'espai aeri d'un país aliat.
Dimarts, el Govern d'Estònia va atribuir als serveis especials russos l'incendi provocat a l'agost a les instal·lacions de Milrem Robotics, una empresa de defensa de Tallinn. Les autoritats estonianes ho van qualificar de sabotatge destinat a intimidar i reduir el suport a Ucraïna. Moscou va rebutjar l'acusació. El cas reflecteix com la confrontació s'estén a empreses i infraestructures vinculades a l'ajuda militar al país envaït.
L'alta representant de la Unió Europea per a Política Exterior, Kaja Kallas, va abordar dilluns aquesta campanya amb els ministres de Defensa comunitaris. La UE considera que els sabotatges, incendis i incursions busquen debilitar la unitat europea, i estudia reforçar la seva resposta juntament amb la coordinació amb l'OTAN. Aquestes actuacions permeten exercir pressió sobre els aliats sense recórrer necessàriament a una ofensiva militar oberta.
Des de la invasió a gran escala d'Ucraïna el febrer de 2022, el Kremlin ha utilitzat repetidament les advertències nuclears davant l'augment del suport occidental a Kíiv. Putin va ampliar el novembre de 2024 els supòsits de la seva doctrina nuclear per a contemplar una resposta davant determinades agressions convencionals que representin una amenaça crítica per a la sobirania o la integritat territorial de Rússia o Bielorússia. La doctrina reserva aquesta possibilitat a Moscou i deixa la decisió final en mans del president rus, sense establir una resposta nuclear automàtica davant qualsevol incident.
El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha justificat aquest dimecres l'advertència sobre Kaliningrad com un recordatori d'aquests documents. L'OTAN, per la seva banda, ha condemnat la "retòrica nuclear irresponsable" i ha insistit que les amenaces no alteraran el seu suport a Ucraïna ni la seva disposició a defensar el territori aliat.
La pressió russa ha arribat també aquest dimecres a la indústria europea. Maria Zakharova, portaveu del Ministeri d'Exteriors rus, ha assenyalat que les fàbriques situades a Europa que produeixen armes per a Ucraïna són objectius militars potencials per a Moscou. En resposta a una pregunta sobre la possible fabricació de míssils Patriot a Polònia, ha advertit que aquestes instal·lacions no haurien de considerar-se fora de perill per estar fora d'Ucraïna. "Qui pensi així s'equivoca", ha declarat.
