Trump s'intenta coronar com a home de pau a l'Assemblea General de l'ONU mentre amenaça l'Iran i assegura que Cuba "caurà"

Donald Trump ha utilitzat aquest dimarts la tribuna de l'Assemblea General de les Nacions Unides per proclamar que ha portat la pau al món i, gairebé en la mateixa respiració, amenaçar amb "aniquilar" l'Iran. El president dels Estats Units ha convertit la seva intervenció davant els líders mundials en una exhibició de força, autobombo i advertències contra qualsevol país o institució que s'interposi en el seu camí.

"He de prendre una decisió important", ha anunciat abans de presentar a Teheran dues úniques sortides. La primera seria acceptar un acord que impedeixi el desenvolupament d'armament nuclear. La segona, segons les seves pròpies paraules, consistiria a "aniquilar la República Islàmica" de manera ràpida. "Els condueixo a l'infern sense possibilitat de supervivència ni esperança de grandesa per a les generacions futures?", ha arribat a plantejar des del faristol d'una organització creada precisament per evitar que les grans potències resolguessin les seves disputes mitjançant la guerra.

Trump creu que el pacte arribarà després de les eleccions legislatives estatunidenques del pròxim 3 de novembre. Ha negat que els comicis condicionin les seves decisions, tot i que ha situat el desenllaç d'una guerra de set mesos just a l'altra banda de les urnes. Els republicans es juguen el control del Congrés i el president afronta la campanya amb una popularitat deteriorada, uns preus energètics disparats i un conflicte que va prometre resoldre en qüestió de dies.

L'amenaça ha arribat amb prou feines uns minuts després que el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, demanés als dirigents triar entre un poder sotmès a la llei o governat per la força. Trump ha contestat amb la seva pròpia doctrina. "Mentre altres parlaven de pau, jo he fet la pau", ha presumit abans de col·locar la destrucció d'un Estat sencer entre les opcions que considera sobre la taula.

Iran, Cuba i una nova demostració de poder sobre Amèrica

L'ultimàtum complica qualsevol intent de recuperar la via diplomàtica amb l'Iran. El secretari d'Estat, Marco Rubio, ha assegurat que Washington està disposat a mantenir una conversa amb la delegació iraniana desplaçada a Nova York, tot i que encara no hi ha cap reunió programada. El president Masud Pezeshkian ja havia advertit abans de viatjar que els atacs estatunidencs, iniciats quan encara existien contactes, havien destruït la confiança necessària per negociar.

Trump ha demanat a la resta de països que se sumi a l'aïllament econòmic de Teheran i ha tornat a garantir que l'Iran mai tindrà una arma nuclear. El seu discurs ha esquivat el cost acumulat per la guerra des de l'atac llançat juntament amb Israel el passat 28 de febrer. El conflicte s'acosta al seu setè mes, ha tensat l'estret d'Ormuz, ha encarit el petroli i ha estès la inestabilitat fins al Iemen i el mar Roig.

L'advertència militar també ha arribat a Amèrica Llatina. Trump ha definit els càrtels com "l'Estat Islàmic de l'hemisferi occidental", ha presentat Mèxic com l'epicentre de la seva violència i ha assegurat que utilitzarà el "poder militar sense igual" dels Estats Units quan consideri amenaçats els seus interessos. La bona relació que diu mantenir amb la presidenta mexicana, Claudia Sheinbaum, ha tornat a conviure amb una altra amenaça velada d'intervenció en territori veí.

Cuba ha rebut el cop més directe. El president estatunidenc ha anunciat que la seva Administració busca "un canvi fonamental" a l'illa, a la qual ha qualificat com un "Estat absolutament fallit". "Caure", ha proclamat abans d'assegurar que la llibertat arribarà pròximament al país. La delegació cubana ha abandonat l'hemicicle mentre parlava. El seu ministre d'Exteriors, Bruno Rodríguez, ha respost després que Cuba té dret a continuar sent un país independent i ha responsabilitzat Washington d'asfixiar la població mitjançant dècades de bloqueig.

L'altre exemple triat per Trump ha estat Veneçuela. Ha reivindicat l'operació militar que va acabar al gener amb la captura de Nicolás Maduro i ha celebrat l'acord petrolier assolit amb el Govern provisional de Delcy Rodríguez. "Al vencedor li correspon el botí", ha resumit en parlar del cru veneçolà. La frase despulla una visió de les relacions internacionals en la qual les intervencions militars, els recursos naturals i els canvis de govern formen part d'una mateixa negociació.

Aquest plantejament s'estén fins a Groenlàndia. Trump ha celebrat l'acord signat amb Dinamarca i les autoritats groenlandeses per concedir als Estats Units el control permanent de la seguretat de l'illa i bloquejar-hi noves inversions de la Xina o Rússia. Després de més d'un any d'amenaces d'annexió, Washington ha aconseguit ampliar la seva presència militar i projectar el seu poder sobre l'Àrtic sense renunciar a la retòrica amb què va tractar el territori com una peça disponible.

Trump també ha demanat als països que abandonin la Cort Penal Internacional (CPI), a la qual ha anomenat "institució fora de control" i "grup de persones malvades". Els Estats Units mai han ratificat l'Estatut de Roma, però el republicà vol impedir que els seus militars o els seus aliats puguin ser investigats. L'atac arriba dies després que una missió de les Nacions Unides apreciés indicis raonables de crims de guerra en dos atacs nord-americans sobre l'Iran, un d'ells contra una escola de primària.

Les xifres falses del gran pacificador

El discurs ha quedat travessat per una successió d'afirmacions falses, exagerades o impossibles de comprovar. Trump ha tornat a atribuir-se el final de "vuit guerres", un compte que inclou treves provisionals, conflictes diplomàtics i acords que després s'han tornat a trencar. La guerra entre Rússia i Ucraïna continua malgrat que va prometre resoldre-la durant el seu primer dia a la Casa Blanca. La de l'Iran segueix oberta després de set mesos i ara amenaça amb ampliar-la.

També ha assegurat que els Estats Units disposen de més munició de la que podria arribar a utilitzar. Els informes sobre els seus arsenals descriuen una situació bastant diferent. La guerra ha reduït les reserves d'interceptors Patriot i THAAD, essencials davant míssils i drons, i els càlculs del Centre d'Estudis Estratègics i Internacionals assenyalen que recuperar determinats nivells d'existències requerirà diversos anys.

Trump ha repetit a més que els seus atacs contra suposades embarcacions de narcotràfic han reduït un 97% l'entrada de droga per mar. La xifra no té suport. La Casa Blanca parteix d'un període concret d'incautacions de l'Oficina de Duanes i Protecció Fronterera, mentre els decomisos realitzats per la Guàrdia Costanera van augmentar un 200% durant l'últim exercici. Cap d'aquestes dades permet conèixer quanta droga aconsegueix entrar realment en un mercat clandestí que adapta constantment les seves rutes.

El seu triomfalisme també ha arribat al petroli. Trump ha afirmat que els Estats Units i Veneçuela reuneixen més del 60% del cru mundial. La suma es queda al voltant del 22% quan es prenen les reserves provades i ronda el 23% de la producció actual. La indústria veneçolana necessita anys d'inversió per recuperar capacitat i difícilment podrà provocar la baixada immediata de preus promesa des del faristol.

El president ha completat la intervenció rebatejant la intel·ligència artificial com a "superintel·ligència", menyspreant les alertes sobre els seus riscos i rebutjant qualsevol regulació internacional que pugui frenar les grans companyies estatunidenques. Ha comparat aquestes advertències amb les realitzades davant del canvi climàtic i ha presentat la cursa tecnològica com una competició absoluta contra la Xina en la qual el guanyador "ho guanyarà tot".

Trump ha acabat demanant a Déu que beneeixi les Nacions Unides. En abandonar el faristol seguia sense haver-hi una reunió prevista amb l'Iran, la guerra continuava oberta i l'amenaça d'"aniquilar" la República Islàmica ja havia quedat pronunciada davant del fòrum diplomàtic més gran del món.