Von der Leyen reclama 45.000 milions més per a Ucraïna i Merz amenaça de bloquejar el pressupost europeu si algun dels 27 es nega a finançar el préstec

Brussel·les intenta cobrir el dèficit de finançament del 2027 i mantenir la pressió sobre Rússia; Eslovàquia, Txèquia, Hongria i Bulgària ja han avisat que no entraran en el nou crèdit

18 de novembre de 2026 a les 20:26h
EuropaPress 6832237 presidenta comision europea ursula von der leyen acto colocacion primera
EuropaPress 6832237 presidenta comision europea ursula von der leyen acto colocacion primera

La Comissió Europea ha proposat un nou préstec de 45.000 milions d'euros per a Ucraïna i ho ha fet enmig d'una disputa pressupostària que pot complicar el pròxim marc financer plurianual de la UE. L'objectiu immediat, segons Brussel·les, és tapar part del dèficit de finançament estimat per al 2027, xifrat en 70.000 milions d'euros.

Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, va presentar la iniciativa juntament amb els comissaris d'Economia, Valdis Dombrovskis, i de Defensa, Andrius Kibilius. La proposta dona continuïtat al préstec de suport a Ucraïna de 90.000 milions aprovat per la UE per al 2026 i 2027.

Un préstec nou, però amb un problema vell: qui paga i com

Von der Leyen va defensar que “Europa continuarà garantint el màxim suport a Ucraïna i la màxima pressió sobre Rússia”. La frase, però, no resol el bloqueig polític que envolta el finançament: diversos governs rebutgen que el recurs continuï sent el deute.

Països com Suècia, Àustria o els Països Baixos no volen ni parlar d'endeutament, encara que la Comissió el presenta com l'únic camí per a sostenir les necessitats ucraïneses enfront de la guerra. Sobre la taula continua també la idea d'usar els actius russos confiscats a Bèlgica, valorats en 210.000 milions d'euros, per a reemborsar el nou préstec, però aquesta via xoca des del principi amb el veto belga per les possibles conseqüències legals per a l'entitat que custodia els fons i per al mateix país.

L'ajuda addicional es dividiria en dos blocs: fins a 20.000 milions d'euros en suport pressupostari general i fins a 25.000 milions per a assistència militar. Aquesta separació busca sortejar la negativa de diversos Estats membres, que argumenten que pagar armes prolonga el conflicte.

El crèdit s'articularia com un préstec amb recurs limitat: Kíiv només tornaria el principal quan rebi reparacions de guerra de Rússia. Fins aleshores, la UE refinançaria el deute amb noves emissions, i els interessos de les dues ajudes, la de 90.000 milions i la de 45.000 milions, sumarien 40.000 milions d'euros a càrrec del pressupost europeu.

Merz endureix la negociació i obliga Brussel·les a comptar amb els 27

El xoc polític s'ha intensificat després que el canceller alemany, Friedrich Merz, enviés una carta a la presidenta de la Comissió per advertir-li que vetaria el pròxim pressupost de la UE si algun dels 27 Estats membres es nega a ajudar financerament Ucraïna. Eslovàquia, la República Txeca, Hongria i Bulgària ja han avançat que no participarien en el nou crèdit.

Von der Leyen va recolzar aquesta posició en afirmar que “els 27 països de la UE han de participar en aquest préstec”. No és un detall menor: en el crèdit de 90.000 milions aprovat el 2026 per cobrir les necessitats d'Ucraïna ja es van desmarcar Hongria, Eslovàquia i Txèquia.

La Comissió vol ara modificar l'actual Reglament del Marc Financer Plurianual perquè el pressupost comunitari avali el nou préstec. A més, planteja canvis en el Mecanisme de Cooperació per als Préstecs a Ucraïna i en el Mecanisme per a Ucraïna, amb la finalitat d'incentivar que socis internacionals aportin finançament addicional.

La pressió sobre Rússia avança en paral·lel a la via diplomàtica

L'anunci arriba al mateix temps que les institucions europees i els països de l'E5 —Alemanya, França, Itàlia, el Regne Unit i Polònia— busquen asseure's al costat d'Ucraïna, els Estats Units i Rússia en les negociacions de pau. La UE sosté que el seu paper no serà marginal i que vol estar dins de la conversa des del principi.

En la cimera de Dublín, Von der Leyen va assegurar que “la millor manera d'asseure Rússia a la taula de negociacions és mantenir el nostre suport a Ucraïna i exercir la màxima pressió sobre Moscou”. Per això, va dir, Brussel·les presentarà pròximament el seu vint-i-dosè paquet de sancions.

Contacte

T'escoltem. Contacta amb nosaltres.

El més llegit