Alemanya, Àustria, Dinamarca, Grècia i els Països Baixos preparen un pla per traslladar migrants amb l'asil rebutjat a centres de deportació a Ruanda a partir del 2027

Els cinc governs busquen accelerar les expulsions fora de la Unió Europea, una mesura que ha generat crítiques per les seves possibles conseqüències sobre els drets humans

16 de novembre de 2026 a les 18:57h
EuropaPress 5596390 bandera union europea junto varias banderas paises pertenecientes reunion
EuropaPress 5596390 bandera union europea junto varias banderas paises pertenecientes reunion

Cinc països europeus han acordat amb Ruanda la creació d'un centre de deportació per a traslladar persones migrants les sol·licituds d'asil de les quals hagin estat rebutjades a la Unió Europea. Alemanya, Àustria, Dinamarca, Grècia i els Països Baixos han anunciat aquest dilluns el projecte a Viena, una iniciativa que pretén accelerar les expulsions de persones que no poden ser retornades als seus països d'origen.

L'acord contempla l'obertura del primer centre el 2027 i suposa un pas més en l'estratègia d'externalització de les polítiques migratòries europees. Amb aquest sistema, els governs participants pretenen traslladar a un tercer país persones que ja no tenen dret a romandre en territori comunitari i el retorn de les quals al seu país d'origen no ha pogut completar-se.

El canceller austríac, Christian Stocker, ha qualificat el projecte com un "canvi de paradigma veritablement històric" en la política migratòria europea. Segons ha defensat, l'objectiu és reduir la pressió sobre els sistemes d'acollida i combatre les xarxes de tràfic de persones, a més d'evitar noves morts en les rutes migratòries.

Brussel·les dona suport a la iniciativa mentre Espanya i França mostren les seves reserves

La decisió compta amb el suport de la Comissió Europea, que ha celebrat els treballs preparatoris dels cinc governs i ha destacat la necessitat de millorar l'eficàcia del sistema de retorns. El portaveu comunitari d'Interior i Migració, Markus Lammert, ha assegurat que Brussel·les valora els esforços realitzats per a garantir el respecte dels drets humans i la cooperació amb els organismes de les Nacions Unides.

La Comissió també ha recordat que la nova normativa europea sobre retorns permet als Estats membres establir centres d'aquest tipus en tercers països. No obstant això, Brussel·les encara ha d'estudiar els detalls del projecte i determinar si pot finançar algunes de les seves actuacions amb fons comunitaris. Tanmateix, no tots els governs europeus comparteixen aquesta estratègia. Espanya i França s'han situat entre els països més crítics amb la creació de centres de deportació fora de les fronteres comunitàries, a causa dels dubtes sobre el seu encaix legal i les garanties que s'oferirien a les persones traslladades.

La iniciativa s'emmarca en l'enduriment de la política migratòria de la UE, que busca augmentar les expulsions de persones sense dret de residència. El debat sobre aquests centres també ha guanyat protagonisme al Parlament Europeu, on les noves normes de retorn han generat divisions entre els grups polítics.

Les ONG alerten del risc per als drets dels migrants

L'acord ha despertat les crítiques d'organitzacions defensores dels drets humans, que qüestionen tant el trasllat de persones a països amb els quals no tenen vincles com les garanties de protecció que podran rebre una vegada fora d'Europa. Des de Human Rights Watch, la investigadora especialitzada en Àfrica i Ruanda, Clementine de Montjoye, ha advertit que aquests centres poden suposar una forma de traslladar les responsabilitats europees a tercers països i ha alertat sobre els possibles danys per a les persones deportades.

En la mateixa línia, l'organització PICUM, dedicada a defensar els drets de les persones migrants, ha qüestionat que els governs utilitzin expressions com "centres de retorn" o "centres d'acollida" per definir aquestes instal·lacions. La seva responsable d'incidència política, Chiara Catelli, considera que enviar persones a un país desconegut, lluny de les seves famílies i xarxes de suport, suposa una ruptura amb la vida que han construït a Europa. Ruanda, per la seva banda, ha defensat la seva participació en el projecte i ha presentat l'acord com una oportunitat per oferir una segona possibilitat a les persones traslladades. El país africà ja havia signat el 2025 un acord amb els Estats Units per rebre fins a 250 migrants i sol·licitants d'asil deportats.

La iniciativa europea també recorda el controvertit pla impulsat per l'anterior Govern conservador britànic el 2022 per enviar sol·licitants d'asil a Ruanda. No obstant això, aquell projecte va ser bloquejat per la Justícia britànica, que va considerar que el país no podia ser considerat una destinació segura per a les persones deportades. Amb aquest nou acord, els cinc governs europeus pretenen posar en marxa un model que podria marcar el futur de la política migratòria comunitària i obrir un nou debat sobre els límits de les deportacions fora de la Unió Europea.

Contacte

T'escoltem. Contacta amb nosaltres.

Sobre l'autor
987502a1 489c 49be 88a9 628775952ef4
Carlota Pastor

Redactora de ElConstitucional.es

Veure biografia
El més llegit