L'Agència de la Unió Europea per a la Ciberseguretat (ENISA) ha advertit aquest dimarts que la Intel·ligència Artificial (IA) està incrementant els riscos de ciberatacs a Europa, en facilitar la detecció i l'explotació de vulnerabilitats informàtiques, en un context en què les amenaces continuen sent elevades malgrat les millores registrades en les capacitats de protecció dels Estats membre.
Així es desprèn de l'informe biennal sobre l'estat de la ciberseguretat a la Unió Europea, que constata que el desenvolupament d'aquestes eines està multiplicant tant les capacitats defensives com les ofensives, en accelerar el descobriment de fallades de seguretat i la seva posterior explotació.
El director executiu d'ENISA, Juhan Lepassaar, ha assenyalat en declaracions remeses a la premsa que “els recents avenços en els models d'Intel·ligència Artificial més avançats, així com els incidents cibernètics en els sistemes de refrigeració de tota la UE, posen de manifest les deficiències operatives i la necessitat d'intercanviar informació i coordinar-se a temps”.
L'agència adverteix, a més, que aquesta tecnologia pot agreujar les diferències de preparació entre sectors crítics, sobretot en aquells que depenen de sistemes informàtics antics o que troben més dificultats per adaptar les seves infraestructures al ritme d'evolució de les amenaces.
Els incidents en sistemes de refrigeració, exemple de carències operatives
ENISA ha posat el focus en els recents atacs contra els sistemes de refrigeració de supermercats europeus, un episodi que, a judici de l'organisme, ha evidenciat les “carències” en la capacitat de resposta i en la coordinació entre els Estats membre.
En aquest context, Lepassaar ha defensat que és necessari “reforçar el coneixement compartit de la situació” a tota la Unió Europea i millorar la coordinació de les polítiques de seguretat en els sectors crítics, en considerar que Europa ha d'actualitzar les seves estratègies per fer front a un panorama d'amenaces “cada vegada més complex”.
L'agència també ha subratllat la necessitat de millorar la preparació de les infraestructures crítiques, reduir les dependències tecnològiques i els riscos associats a les cadenes de subministrament, i impulsar la formació de professionals especialitzats per respondre a una amenaça que guanya en complexitat.
Les tensions geopolítiques i el pes del hacktivisme
L'informe destaca igualment el pes de les tensions geopolítiques, que continuen condicionant l'activitat cibernètica, així com la persistència d'atacs motivats per interessos econòmics, que continuen tenint un “impacte considerable” en el conjunt de la Unió Europea.
Segons recorda ENISA, “la ideologia és el principal motor dels incidents cibernètics” i els grups d'activistes informàtics, coneguts com a 'hacktivistes', “continuen dominant el volum d'atacs”.
La maduresa de la ciberseguretat a la UE, en 71,53 punts sobre 100
D'altra banda, l'agència situa en 71,53 punts sobre 100 el nivell mitjà de maduresa de les capacitats de ciberseguretat dels Estats membre, segons un índex elaborat per avaluar els seus recursos i la seva preparació davant les amenaces informàtiques.
ENISA assenyala que la majoria dels països ha assolit un nivell de maduresa “considerable”, tot i que persisteixen diferències entre ells. En el desglossament de l'informe, els equips de resposta a incidents de seguretat informàtica obtenen 54,76 punts, mentre que la formació en ciberseguretat en l'educació primària i secundària assoleix els 55,44 punts.
En contrast, la gestió dels riscos en les cadenes de subministrament registra 89,91 punts, un dels àmbits en què els Vint-i-set presenten majors avanços, segons ha explicat l'agència.
Contacte