L'expulsió de dos regidors a València a finals d'octubre se suma a un any de conflictes interns a Vox. El partit d'ultradreta que presideix Santiago Abascal ha afrontat les ruptures amb Javier Ortega Smith i José Ángel Antelo, a més de la mobilització de veus crítiques al voltant d'Iván Espinosa de los Monteros. Les disputes han posat el focus en com es prenen les decisions dins del partit i en les denúncies de falta de democràcia interna. L'últim xoc s'ha obert a Huelva.
El diputat de Vox al Parlament d'Andalusia Rafael Segovia Brome ha demanat a Tomás Fernández que renunciï a encapçalar per tercera vegada consecutiva la candidatura al Congrés per Huelva. Després de la negativa del candidat i la defensa pública de la seva designació per part de la presidenta provincial, María López Zambrano, Segovia ha ampliat la seva petició: vol que dimiteixin tant ella com Wenceslao Font, ambdós responsables del Comitè Executiu Provincial.
“De no produir-se voluntàriament, demano públicament a la direcció nacional que acordi el seu relleu”, afirma Segovia en el comunicat, difós a títol personal i al qual ha tingut accés ‘ElConstitucional.es’.
Segovia situa l'origen de l'enfrontament el 2019, quan presidia la gestora provincial i ja es va oposar a la designació de Fernández. Sosté que Vox comptava llavors amb candidats de Huelva capacitats per encapçalar la llista i acusa Fernández d'haver mostrat a la seva arribada una "actitud prepotent, autoritària i irrespectuosa amb els membres de Vox Huelva".
El parlamentari assegura que el conflicte es va agreujar a partir del 2023. Atribueix a la direcció provincial decisions com apartar de les llistes persones que, segons ell, podien competir amb els seus responsables, retirar funcions de coordinació a regidors crítics i promoure l'expulsió d'un altre edil. També sosté que es va utilitzar una prova falsa contra un càrrec que no va seguir les instruccions del comitè.
Segons relata, el gener del 2025 va presentar una moció de censura contra el Comitè Executiu Provincial i va acceptar retirar-la a petició de la direcció nacional, confiant que es complirien els compromisos de canvi. La nova candidatura de Fernández, explica, va ser el que el va portar a fer públic l'enfrontament: “La recent decisió de tornar a designar Tomás Fernández com a cap de llista ha suposat per a mi la constatació d'un engany i el desencadenant que m'ha portat a fer públiques aquestes declaracions”.
Segòvia contraposa els resultats de les generals i les autonòmiques
El diputat recorre als resultats electorals per a qüestionar la idoneïtat de Fernández. Segons les xifres que recull en el seu escrit, Vox va passar en les generals de 52.485 vots i un 20,94 % el novembre de 2019 a 37.572 vots i un 14,63 % el 2023. Són gairebé 15.000 vots menys i una caiguda de 6,31 punts, la més gran de Vox entre les províncies andaluses, segons Segòvia.
Enfront d'aquest descens, el parlamentari destaca que el partit va passar de 17.636 vots en les autonòmiques de 2018 a 27.270 el 2022 i 36.466 el maig de 2026. Encara que reconeix que són convocatòries diferents, utilitza la comparació per a defensar un canvi de candidat i vincula el creixement en les autonòmiques a la seva feina com a parlamentari andalús.
Demana a Vox que actuï abans del 29-N
Segòvia assegura que la seva petició va més enllà de la candidatura al Congrés i que busca renovar la direcció provincial i recuperar la col·laboració dels qui, al seu parer, han estat apartats del partit. També descarta que pretengui ocupar algun dels llocs el relleu dels quals reclama: “No aspiro a cap càrrec, candidatura o responsabilitat orgànica, ni espero obtenir cap benefici personal d'aquestes declaracions”.
El diputat considera que la direcció nacional encara té marge per a intervenir abans de les eleccions generals del 29 de novembre. En el tancament del comunicat insisteix en les seves dues peticions: que Fernández renunciï a encapçalar la llista i que López Zambrano i Font deixin les seves responsabilitats en el comitè provincial.
