La caiguda del conseller d'Educació d'Isabel Díaz Ayuso, Emilio Viciana, no ha estat un simple relleu tècnic. Segons la informació recaptada en exclusiva per ElConstitucional.es de diverses fonts de la màxima solvència del PP de Madrid, el cessament és la culminació d'una guerra soterrada entre els dos grans “gurús” de la presidenta: Antonio Castillo Algarra i Miguel Ángel Rodríguez.
La “gran baralla” de Florida entre MAR i Algarra
Les fonts consultades situen l'origen de la ruptura entre els dos ‘gurús’ d'Ayuso en un viatge a Florida amb motiu del rescat econòmic a universitats madrilenyes. “Tot va començar allà, per les quanties que es volien donar a cada universitat i perquè era el segon rescat que es feia”, relaten des de l'entorn popular. Aquell desplaçament hauria acabat en una “gran baralla” entre el que al partit descriuen com els “gurús machirulos”: Castillo Algarra i MAR.
En resumides comptes, tal disputa va marcar un abans i un després en l'equilibri del poder intern que envolta Isabel Díaz Ayuso.
Per entendre el fi de Viciana com a conseller d'Educació de la Comunitat de Madrid, cessat aquest dilluns en la primera gran crisi de l'Executiu autonòmic en aquesta legislatura, cal afegir que era “cota Algarra”, com traslladen les fonts consultades per ElConstitucional.es. La seva sortida no seria, per tant, únicament una decisió sobre política educativa, sinó el desenllaç d'una pugna pel control ideològic i orgànic del projecte d'Ayuso.
La col·locació de ‘Els Pocholos’: gran malestar al PP de Madrid
El malestar al PP de Madrid no es limita al cessament del conseller. Ve de temps enrere. I és que diferents i destacats membres del PP de Madrid expressen a aquest diari la sorpresa —i empipament— que va ocasionar la irrupció en llistes i càrrecs d'un grup de perfils aliens a la militància.
“Malestar i sorpresa perquè no se'ls coneixia vinculació alguna amb el partit. Van aparèixer del no-res en aquesta campanya. Es van presentar com a membres de la societat civil i en realitat eren membres relacionats amb la societat mercantil del gurú d'Ayuso [Castillo Algarra]”, assenyalen.
Entre els noms que, segons aquestes fonts, Castillo Algarra va aconseguir col·locar en llistes per sobre d'afiliats històrics figuren Pablo Posse, Mónica Lavín i Carlota Pasarón —els tres dimitits aquest dilluns—. En l'Executiu autonòmic, hauria impulsat, a més, assenyalen les mateixes fonts, a Luz Rodríguez de Llera Tejeda, Nicolás Javier Casas Calvo i Laura Castilla.
En l'àmbit intern del partit a aquest nucli se'l coneixia com ‘Els Pocholos’: un grup “molt tancat”, de màxima confiança de Castillo Algarra, sense trajectòria orgànica en el partit. “Semblava un nucli de l’Opus, súper tancat i sense veu pròpia entre ells. Quan protestava un, protestaven tots igual”, descriuen les fonts del PP de Madrid consultades per ElConstitucional.es.
De fons: un gir ideològic de calat
Però el conflicte no seria només de noms, sinó de rumb polític. Les fonts subratllen que la col·locació d'aquest grup en llocs clau responia a una estratègia més àmplia: “No és només una col·locació. És un gir que pretenien imposar”.
El cas més simbòlic hauria estat el de Mónica Lavín, a qui també van situar com a secretària de Famílies del PP de Madrid. “Era una declaració d'interessos cap a on volien convertir el partit: d'un món liberal a un de conservador, amb un model molt definit de família”, apunten.
En eixa lògica, la Conselleria d'Educació es convertia en peça estratègica per a un canvi de discurs i de polítiques. Viciana, designat per Castillo Algarra, formava part d'eixe engranatge.
L'ordre de destitució del conseller d'Educació d'Ayuso
Segons relaten fonts de la pròpia Conselleria a ElConstitucional.es, va ser MAR qui, el cap de setmana passat, va demanar directament el cessament de Viciana. Dilluns, en no produir-se la dimissió immediata, es va activar el protocol de facto: “Li van dir [a Viciana] que no aparegués a l'acte que tenia previst i que es donés per destituït. Que aquell mateix dia es comunicaria la seva substitució”.
La nova consellera, Mercedes Zarzalejo, va acudir finalment a l'acte institucional, escenificant, per tant, un relleu fulminant.
