La convocatòria d'eleccions generals per part del president del Govern, Pedro Sánchez, per al pròxim 29 de novembre suposa la dissolució de les Corts Generals i deixarà en mans de la Diputació Permanent determinades funcions parlamentàries fins a la constitució de les noves Cambres.
Així, l'òrgan serà especialment rellevant per al Govern en les pròximes setmanes. Aquest dimarts, el Consell de Ministres aprovarà de nou els decrets d'habitatge que van ser rebutjats divendres passat al Congrés dels Diputats amb els vots en contra de PP, Junts i Vox. Una vegada dissoltes les Corts, serà la Diputació Permanent la que pugui assumir la competència per decidir sobre la seva convalidació o derogació.
La Diputació Permanent és l'òrgan constitucional que garanteix la continuïtat de les funcions essencials de les Cambres quan aquestes no estan reunides, han acabat el seu mandat o han estat dissoltes. La seva existència evita que es produeixi un buit institucional durant els períodes en què el Congrés i el Senat no funcionen amb normalitat.
Què diu la Constitució
La figura està regulada en l'article 78 de la Constitució. Cada Cambra ha de comptar amb una Diputació Permanent integrada per un mínim de 21 membres, que representen els grups parlamentaris en proporció al seu pes numèric.
Entre les seves funcions es troba la d'assumir les facultats que corresponen a les Cambres en els supòsits previstos pels articles 86 i 116 de la Constitució quan aquestes hagin estat dissoltes o hagi expirat el seu mandat. A més, ha de “vetllar pels poders de les Cambres quan aquestes no estiguin reunides”.
La Constitució estableix també que, una vegada acabat el mandat o produïda la dissolució, les Diputacions Permanents continuen exercint les seves funcions fins a la constitució de les noves Corts Generals, previstes per al pròxim 23 de desembre.
El paper dels decrets
Una de les competències més rellevants en aquest escenari és la relacionada amb els decrets llei. L'article 86 de la Constitució estableix que aquestes normes, aprovades pel Govern quan concorri una situació d'extraordinària i urgent necessitat, han de ser sotmeses a debat i votació al Congrés dins dels 30 dies següents a la seva promulgació.
Quan les Corts estan dissoltes, aquesta funció correspon a la Diputació Permanent. Per tant, els nous decrets d'habitatge que l'Executiu pretén aprovar aquest dimarts podran arribar a aquest òrgan perquè els seus membres decideixin si els convaliden o els deroguen. Si són convalidats, continuaran en vigor; si són derogats, quedaran sense efecte. Aquesta possibilitat és especialment rellevant després que els dos decrets d'habitatge anteriors fossin tombats al Congrés amb els vots de PP, Junts i Vox.
Un òrgan de 69 diputats
La Diputació Permanent del Congrés està formada per 69 diputats i manté una composició proporcional a la representació dels grups parlamentaris. La seva funció és garantir la continuïtat de determinades competències de la Cambra mentre aquesta roman dissolta o fora de període de sessions.
Aquest canvi d'escenari és especialment rellevant per al Govern perquè modifica l'equilibri parlamentari de la votació. Segons el repartiment actual, l'Executiu pot intentar reunir a la Diputació Permanent els suports suficients per tirar endavant almenys algunes de les mesures d'habitatge. De fet, el Govern estudia recuperar especialment el denominat decret del PSOE, mentre el segon text, el de Sumar, tindria més dificultats per reunir els suports necessaris, després de la negativa del PNB.
Quan actua la Diputació Permanent
La Diputació Permanent pot intervenir quan les Cambres no estan reunides en període ordinari de sessions, quan ha expirat el seu mandat i quan les Corts han estat dissoltes.
En l'escenari obert per la convocatòria electoral de Sánchez, la dissolució de les Corts activarà formalment aquest mecanisme una vegada publicat el corresponent decret al BOE.
Des de llavors i fins a la constitució de les noves Corts, la Diputació Permanent serà l'encarregada d'exercir les funcions que la Constitució li atribueix.
No substitueix el Congrés en totes les seves funcions
La Diputació Permanent no té les mateixes competències que el Ple del Congrés. La seva capacitat d'actuació està limitada a les funcions que li atribueixen la Constitució i les normes parlamentàries. No pot, per tant, desenvolupar amb normalitat l'activitat legislativa de les Cambres ni tramitar lleis ordinàries, Pressupostos o reformes legislatives mitjançant el procediment parlamentari habitual.
La seva funció és garantir que determinades competències essencials continuïn exercint-se malgrat la dissolució de les Corts. Entre elles es troba també el paper que li atribueix l'article 116 de la Constitució en relació amb els estats d'alarma, excepció i setge.
El calendari després de les eleccions
Amb les eleccions generals fixades per al 29 de novembre de 2026, la Diputació Permanent continuarà exercint les seves funcions fins que es constitueixin les noves Corts Generals.
Durant aquest període, qualsevol reial decret llei aprovat pel Govern haurà de sotmetre's al procediment constitucional corresponent dins del termini establert.
En el cas dels decrets d'habitatge que el Consell de Ministres aprovarà aquest dimarts, la Diputació Permanent serà, per tant, l'òrgan parlamentari que pugui decidir sobre la seva convalidació o derogació una vegada les Corts hagin quedat dissoltes.
