La imputació de José Luis Rodríguez Zapatero en el cas Plus Ultra ha reobert una de les causes més polititzades dels últims anys, però el seu origen processal no resideix en l'antiga ofensiva judicial contra el rescat de l'aerolínia, sinó en una denúncia de la Fiscalia Anticorrupció derivada d'una investigació internacional per blanqueig que res té a veure amb les gestions per al préstec de 53 milions obtingut per l'aerolínia.
Aquesta és una de les primeres precisions necessàries per entendre l'abast real del procediment. La causa que ara situa l'expresident del Govern davant l'Audiència Nacional té el seu origen immediat en una denúncia de la Fiscalia Anticorrupció, dirigida contra diverses persones per un presumpte delicte de blanqueig de capitals vinculat a fons amb origen en tres empreses veneçolanes, i amb ramificacions a França, Suïssa i Espanya. La querella posterior de Manos Limpias, derivada d'unes declaracions d'Aldama a Iker Jiménez en el programa “Horizonte”, va afegir soroll polític i penal, però va arribar després i es va construir sobre un terreny ja obert pel Ministeri Públic.
Aquesta distinció és essencial. La primera investigació judicial sobre el rescat de Plus Ultra, impulsada anys abans per denúncies de Manos Limpias, PP i Vox contra la concessió dels préstecs públics a aquesta i altres aerolínies, va ser arxivada el gener de 2023. La jutgessa va concloure llavors que no apareixia degudament justificada la comissió de delicte en l'aprovació del préstec de 53 milions d'euros.
La causa actual és una altra cosa. Anticorrupció investiga si Plus Ultra va utilitzar part dels diners rebuts de l'Estat per retornar préstecs previs concedits per societats vinculades a una presumpta organització presumptament dedicada al blanqueig de fons públics i or procedents de Veneçuela. Aquesta línia, segons va publicar 'Europa Press', es dirigia contra set persones i sostenia que els diners de l'anomenat rescat “s'haurien utilitzat per a la devolució de préstecs concedits a aquesta societat per altres de la suposada trama delictiva”.
Sobre aquest primer eix —el blanqueig internacional— el jutge José Luis Calama ha construït ara una derivada molt més política: la possible existència d'una estructura de tràfic d'influències presumptament liderada per Zapatero per afavorir Plus Ultra en l'obtenció del préstec de la SEPI i en altres gestions internacionals.
Anticorrupció enfront de Manos Limpias: dos plans diferents
Cal diferenciar la denúncia d'Anticorrupció de la querella de Manos Limpias.
Manos Limpias va tenir un paper rellevant en la primera ofensiva judicial i política contra el rescat de Plus Ultra, però aquella via va acabar arxivada. A més, l'Audiència Provincial de Madrid va arribar a veure frau de llei en una denúncia inicial de Manos Limpias relacionada amb el “rescat”, en exigir-li formular querella si volia sostenir l'acció penal.
La nova causa, en canvi, es reactiva per una altra via: la denúncia d'Anticorrupció per blanqueig de capitals, derivada del primer préstec obtingut per Plus Ultra i sense relació amb el mal anomenat “rescat”. Després, Manos Limpias va presentar una nova querella ampliant el ventall de delictes a organització criminal, apropiació indeguda i frau en subvencions, “els mateixos que li atribueix Anticorrupció”, segons va publicar Intereconomía.
Això té una conseqüència informativa important: si es vol explicar la imputació de Zapatero amb rigor, no s'ha de presentar com una mera derivada de Manos Limpias. La palanca processal més sòlida és la denúncia d'Anticorrupció, assumida després en una instrucció que va acabar a l'Audiència Nacional per la seva dimensió internacional.
En aquest sentit, el cas troncal de blanqueig pel primer préstec concedit per les societats vinculades a Veneçuela a l'Aerolínia és encara més difícil de vincular amb la possible influència de Zapatero en el segon préstec de la SEPI. I l'acte barreja la possible participació de Julio Martínez Martínez en el primer (com a facilitador) amb la seva participació com a proveïdor d'informes realitzats per Zapatero i maquetats per l'empresa de les seves filles, que el jutge sospita fictícia.
En resum: el presumpte blanqueig no consisteix, almenys en la seva formulació inicial, en què els diners públics de la SEPI fossin il·lícits, sinó en si aquests diners van permetre retornar préstecs privats anteriors l'origen dels quals podia ser delictiu.
El “rescat”: 53 milions en préstecs amb interessos i plusvàlues per a l'Estat, no una subvenció
Plus Ultra va rebre 53 milions d'euros amb càrrec al Fons de Suport a la Solvència d'Empreses Estratègiques, gestionat per la SEPI. La SEPI i la mateixa aerolínia detallen que aquest finançament es va dividir en un préstec ordinari de 19 milions i un préstec participatiu de 34 milions. L'operació híbrida garantia la correcta cobertura del risc de crèdit, atès que el préstec convencional té prelació en el pagament (i, de fet, Plus Ultra ja ha satisfet 9.000 milions d'euros d'interessos, això és, rendibilitat per a l'Estat), i el préstec participatiu permet participar dels beneficis de l'aerolínia una vegada recuperada de la seva crisi pandèmica.
Una operació calcada a la d'Air Europa, ja recuperada en la seva totalitat (principal, interessos i plusvàlues), i molt més rendible per a l'Estat que els veritables rescats ruïnosos (a la banca o a les autopistes) concedits pel Govern de Rajoy, o que els préstecs ruïnosos d'altres Estats europeus en aquesta conjuntura (cas de l'italià amb Alitalia o del francès amb KLM -Air France).
Aquest fons no va ser creat per a Plus Ultra, sinó com a instrument general de suport a empreses estratègiques afectades per la pandèmia. El Consell de Ministres el va dotar amb 10.000 milions d'euros, i la SEPI recorda que el seu encaix va ser autoritzat per la Comissió Europea mitjançant la decisió SA.57659, de 31 de juliol de 2020.
El context també importa: el Fons va acabar aprovant 30 operacions amb empreses diferents per 3.255,8 milions d'euros. Per tant, el rescat a Plus Ultra, ara polèmic, no va ser de cap manera excepcional dins del marc Covid.
Això no neutralitza la investigació penal, però obliga a formular-la bé. La pregunta no és si el Govern podia donar suport a empreses estratègiques (entre elles, diverses aerolínies) durant la pandèmia. Podia fer-ho i estava obligat pels seus compromisos. La pregunta que es fa el jutge és si Plus Ultra va obtenir aquesta ajuda mitjançant influències il·lícites i si després va emprar part d'aquests fons per a operacions de blanqueig.
La tesi de l'acte: una “estructura estable” liderada per Zapatero
La interlocutòria de Calama afirma que la investigació revela una estructura organitzada i estable, presumptament dirigida per Zapatero, per captar clients, activar contactes polítics i canalitzar beneficis econòmics mitjançant societats interposades. El jutge situa en el primer nivell d'aquesta estructura l'expresident; en un segon nivell, els empresaris Julio Martínez Martínez i Manuel Aarón Fajardo; i en un tercer nivell operatiu, María Gertrudis Alcázar, secretària de Zapatero, i Cristóbal Cano, vinculat a l'entorn societari de Martínez.
La resolució sosté que la xarxa hauria operat a través de societats com Análisis Relevante, Caletón Consultores, Summer Wind, Softgestor, Inteligencia Prospectiva, Gate Center, Idella Consulenza Strategica i Whathefav SL. La interlocutòria atribueix a Análisis Relevante un paper central: hauria rebut pagaments de Plus Ultra i altres mercantils, elaborat informes d'assessorament, i després transferit fons a Zapatero i a Whathefav, agència de màrqueting administrada per dues de les seves filles. L'estructura d'Análisis Relevante, societat clau, apareix a la interlocutòria:
Així mateix, en concret, el jutge recull que Análisis Relevante hauria abonat 490.780 euros a Zapatero i 239.755 euros a Whathefav; Gate Center, 352.980 euros a Zapatero i 171.727 euros a Whathefav; i altres societats vinculades a Thinking Heads (a més de Gate Center), 681.318 euros a l'expresident i 12.297 euros a Whathefav. Tots ells pagaments amb factura i declarats a Hisenda per Zapatero i les societats.
La hipòtesi judicial és clara: los pagaments no serien meres retribucions per consultoria, informes, conferències o treballs gràfics, sinó la contraprestació per una capacitat d'influència davant l'Administració. Però aquí comença també el punt feble del cas.
A partir d'aquí, la causa deixa de ser només una investigació sobre l'origen de determinats fons vinculats a Veneçuela i passa a examinar si al voltant de Plus Ultra va operar una xarxa de lobby polític que, segons el jutge, va poder creuar la frontera del tràfic d'influències.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.