Des de les eleccions generals del juliol de 2023, el bloc de la dreta espanyola no ha deixat de moure's internament. El Partit Popular i VOX ja no competeixen només per l'hegemonia ideològica, sinó per alguna cosa més decisiva: l'eficiència electoral en un sistema dissenyat per a premiar qui lidera cada espai a les províncies. Les sèries històriques de la mitjana d'enquestes d'Electrográfica i Electocracia mostren una convergència clara i persistent. Si aquesta tendència es manté —i si els indecisos entre PP i VOX se segueixen decantant majoritàriament per aquest últim com des del malaguanyat i infructuós gir estratègic a la dreta del PP—, el sorpasso no seria una hipòtesi retòrica, sinó un punt d'inflexió estructural amb efectes directes en el repartiment d'escons.
1. D'un avantatge folgat a una convergència accelerada
En el 23-J de 2023, el PP va obtenir el 33,1% dels vots enfront del 12,4% de VOX: una diferència de més de vint punts. Tanmateix, la mitjana d'enquestes de ElectoGraph i Electrográfica a començaments de 2026 situa el PP a l'entorn del 29–31%, mentre que VOX ja es mou al voltant del 19–21%.
La lectura rellevant no és només el nivell, sinó la pendent: en poc més de dos anys i mig, la distància entre ambdós partits s'ha reduït al voltant de onze punts. Això equival a una convergència mitjana propera a 0,35 punts percentuals al mes a favor de VOX enfront del PP, que res no indica que s'hagi de frenar.
2. El factor decisiu: transvasament consolidat i indecisos PP–VOX
A aquesta tendència inercial cal afegir un element polític clau: el transvasament net de votants del PP cap a VOX, ja xifrat en més de 1,3 milions, i l'existència d'una bossa addicional d'aproximadament 914.000 electors ex votants del PP indecisos entre ambdues opcions.
Si aquesta bossa es resolgués mantenint la dinàmica observada des del 2023 —és a dir, amb un biaix majoritari cap a VOX—, l'efecte seria doble:
- VOX sumaria punts de manera directa.
- El PP els perdria de forma simultània.
En termes de diferència relativa, això accelera el tancament del gap. Amb una resolució en un termini de dotze mesos i un repartiment prudent del 70/30 d'indecisos a favor de VOX, la convergència addicional rondaria els 5 punts en un sol any.
Una projecció més suavitzada d'aquest traspàs d'indecisos (per exemple, del 60/40) situaria el sorpasso favorable a la formació dirigida per Santiago Abascal a finals del 2027 en lloc del primer trimestre.
Paradoxalment, qui podria canviar aquesta dinàmica és, bé el PP de modificar la seva estratègia fins ara, suïcida, d'emular VOX, legitimant-los de cara als seus propis votants, i la canviés per un to de major moderació propositiva; o les esquerres a l'esquerra del PSOE, que alineant la seva estratègia com va proposar Gabriel Rufián, “província a província”, arrancarien 13 escons a VOX i només 6 al PP, impedint de facto el sorpasso almenys fins al 2028, i per tant, després de les pròximes eleccions generals.
Les conseqüències polítiques del sorpasso a l'entorn dels 100 escons serien, mantenint la tendència actual i sense considerar cap remuntada a l'esquerra alternativa al PSOE:
- La victòria de Pedro Sánchez en vots i escons, que seria inútil per a conformar un govern de coalició pel col·lapse a la seva esquerra.
- La presidència del Govern per a Santiago Abascal en un potencial executiu liderat per VOX, que sí sumaria majoria absoluta amb el PP en el bloc reaccionari, en cas d'acordar la coalició de govern.
- Una crisi interna al PP que podria derivar en un canvi de lideratge, on els més ben posicionats per substituir Feijóo són els presidents autonòmics d'Andalusia, Juan Manuel Moreno Bonilla, i Madrid, Isabel Díaz Ayuso.
3. Data estimada del sorpasso: primer trimestre de 2027
Amb les dades d'Electográfica i Electocràcia com a base (mitjana de totes les enquestes) i sota un escenari de continuïtat (PP estancat o lleugerament a la baixa, VOX a l'alça), el diferencial actual —entorn de 9–10 punts— podria tancar-se en uns 12–14 mesos.
Resultat: El sorpasso PP–VOX es produiria previsiblement el primer trimestre del 2027.
Aquest càlcul no és una predicció electoral tancada, sinó una extrapolació coherent de tendències ja observades. La seva rellevància no és en la data exacta, sinó en el que activa a partir d'aquest moment.
4. Per què el sorpasso canvia el repartiment d'escons (encara que el bloc aguanti)
El Congrés no s'elegeix en una circumscripció nacional, sinó en 52 circumscripcions provincials amb magnituds molt dispars. En aquest context, el mètode d’Hondt premia de manera clara el partit que lidera cada espai polític en cada província.
Mentre el PP ha estat la força dominant de la dreta, ha capturat amb facilitat els anomenats restes: els últims escons en províncies mitjanes. El problema és que aquest avantatge desapareix quan deixa de ser el primer del bloc.
El sorpasso no implica només un canvi simbòlic; implica que:
- VOX passa a competir per l'últim escó en millors condicions.
- El PP entra en una zona d'ineficiència on petites pèrdues de vot provoquen pèrdues de diputats completes.
- Tenint en compte que VOX transforma entre el 68 i el 73% dels indecisos entre ells i el PP segons la següent sèrie de les mateixes enquestes (GAD3, Sociométrica, CIS, Sigma Dos, Ateneo del Dato, Target Point, NC Report, 40DB, GESOP o Invymark), la projecció que sobrepassés els dos milions de canvis de blau a verd de la papereta, és a dir, transformant el 70% dels 914.000 que encara es declaren indecisos, és conservadora.
Dades clau
- PP 23-J 2023: 33,1% – 137 escons
- VOX 23-J 2023: 12,4% – 33 escons
- Mitjana ElectoGraph (2026):
- PP: ~29–31%
- VOX: ~20–21%
- Mitjana Electocracia tres últimes enquestes (2026, actualitzat a 2 de març):
- PP: 30,6% (127-129 escons)
- VOX: 19,6% (69-71 escons)
- Transvasament net estimat PP → VOX (actual): >1,3 milions de vots
- Indecisos PP–VOX: ~914.000
- Data estimada de sorpasso: Q1 2027
Implicacions per grandària de circumscripció
Províncies petites (≤5 escons)
- Llindar efectiu molt alt.
- Un lleuger avançament de VOX pot deixar el PP sense representació o reduir-lo a un sol diputat.
- Risc màxim de pèrdua abrupta per al PP.
Províncies mitjanes (6–8 escons)
- Aquí es decideix gran part del sorpasso en escons.
- L'últim diputat sol dependre de marges mínims.
- VOX, en superar el PP, pot quedar-se amb les restes que avui cauen del costat popular en la mitjana d'enquestes.
Províncies grans (Madrid, Barcelona, València, Sevilla…)
- Repartiment més proporcional.
- L'efecte és més gradual, però tot i així el PP perd avantatge relativa en deixar de ser clarament dominant.
5. Pot el PP caure per sota dels 100 escons?
No és una conseqüència automàtica, però sí un risc real en un escenari de sorpasso consolidat. Quan un partit entra en una dinàmica de pèrdua d'eficiència en províncies petites i mitjanes, el recompte d'escons deixa de ser lineal. El PP podria mantenir percentatges propers al 27–28% i, tot i així, experimentar una caiguda accelerada de representació, especialment si VOX es converteix en el seu competidor directe pels últims diputats.
Conclusió
El debat sobre el sorpasso entre PP i VOX no és un debat de titulars, sinó d'arquitectura institucional. Mentre el PP va ser el líder indiscutit de la dreta, el sistema electoral va amplificar el seu avantatge. Si deixa de ser-ho, aquest mateix sistema pot girar-se en contra seva. Les sèries projectades mostren que la convergència no és conjuntural. Si es manté, 2027 pot marcar no només un canvi de lideratge, sinó un canvi de règim competitiu dins de la dreta espanyola.