Les converses sobre la retirada de candidatures al Congrés continuen obertes al Frente Amplio i estan provocant fortes tensions dins d'Izquierda Unida (IU). "Qui digui que no hi ha converses menteix", afirmen fonts de l'espai consultades per 'ElConstitucional.es'. Les seves explicacions contrasten amb els desmentiments públics sobre els contactes per concentrar el vot progressista en determinades províncies de cara a les eleccions del 29 de novembre.
Aquestes fonts situen a IU com l'organització més contrària a renunciar a candidatures i descriuen divisió i enfrontaments entre la seva direcció estatal i determinats territoris. Entre les possibilitats que manegen els sectors oposats a les retirades figura presentar una llista pròpia allà on el Frente Amplio decideixi apartar-se. La viabilitat d'aquesta resposta depèn, tanmateix, dels acords de coalició i del marge disponible en cada territori.
Terol acaba de mostrar aquesta dificultat. La coordinadora d'IU Aragó, Marta Abengochea, ha reconegut aquest divendres que la seva organització ha esgotat les alternatives estudiades per concórrer sense Chunta Aragonesista (CHA). "No hi ha cap via possible", ha afirmat. La federació manté el seu rebuig a la renúncia, però assumeix que necessita que el seu soci canviï de posició abans del dilluns 26, quan acaba el termini per presentar candidatures.
El debat es va fer públic després que Emilio Delgado, cap de llista del Frente Amplio per Madrid, parlés el dimarts a TVE de contactes per optimitzar els resultats electorals. La coalició va explicar posteriorment que es referia al Senat i la secretària d'Organització del PSOE, Rebeca Torró, va negar el dijous que es negociessin retirades per al Congrés. El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, va defensar competir en totes les províncies, encara que va deixar marge a les particularitats que poguessin explicar els partits de cada territori.
IU Aragó assumeix el bloqueig de Terol
L'origen del conflicte està en la decisió anunciada el dimecres pel president de CHA, Jorge Pueyo, de concentrar els esforços per al Congrés a Saragossa i Osca. Els aragonesistes van justificar la seva renúncia a Terol per la necessitat d'evitar la dispersió del vot i afavorir una majoria progressista. Mantenen la seva participació en les candidatures al Senat, on sí que existeix un acord amb el PSOE.
IU va respondre qualificant la decisió de "despropòsit" i va defensar que tenia les seves candidatures elegides des del 13 d'octubre. Dijous, fonts de la direcció federal encara traslladaven la seva intenció de presentar llista a Terol. Aquest divendres, la federació aragonesa ha comunicat que totes les alternatives jurídiques examinades depenien de CHA i que el seu soci "no ho ha fet possible".
L'acord de coalició atribueix a Chunta la decisió sobre les circumscripcions en les quals concorre l'aliança. Abengochea ha recordat que aquest pacte va ser validat a nivell estatal i ha insistit que IU respectarà els compromisos signats, encara que discrepi de la renúncia. El seu comunicat manté una última petició a CHA perquè reconsideri la decisió i permeti registrar la candidatura abans del tancament del termini.
La federació farà campanya per tot Aragó i Abengochea ha descartat demanar el vot per a una altra formació. L'absència d'una papereta pròpia afecta també una organització amb presència municipal a Terol, on governa els ajuntaments de La Puebla de Híjar i Aguaviva. IU sosté que ha d'oferir una alternativa a les zones amb majors dificultats de representació i vincula aquesta presència amb la defensa dels serveis públics i la lluita contra la despoblació.
Els contactes i els comptes del 29N
La discussió supera el cas terolenc. El plantejament socialista que descriuen fonts de l'espai contempla renunciar a candidatures pròpies i incorporar independents a les llistes del PSOE a Galícia, Euskadi i nou províncies més. Aquestes últimes són Càceres, Badajoz, Huelva, Jaén, Lleó, Salamanca, Albacete, Ciudad Real i La Rioja. La proposta troba l'oposició d'IU i discrepàncies dins del Front Ampli, sense que els contactes permetin donar per tancat un acord general.
Les posicions públiques tampoc són iguals a tots els territoris. A Osca, PSOE i CHA han descartat un pacte per al Congrés i circumscriuen el seu enteniment al Senat. A Euskadi, Lander Martínez, de Sumar Mugimendua, ha defensat la intenció de concórrer a les tres províncies basques. El portaveu de campanya del Front Ampli, Pablo Bustinduy, ha remès la resolució del conflicte aragonès a les seves organitzacions i ha reclamat centrar la campanya en habitatge, salaris i pensions.
Terol permet comprovar tant l'interès de concentrar suports com els límits d'aquesta operació. El 2023, el PP va aconseguir dos diputats amb 26.586 vots i el PSOE en va obtenir un amb 22.226; Sumar va reunir 4.126 sufragis i va quedar fora. La suma íntegra dels vots socialistes i de Sumar hauria assolit 26.352, encara 234 menys que el PP, per la qual cosa el repartiment hauria continuat sent de dos escons populars i un de socialista, mantenint iguals els suports de les altres candidatures.
Aquell resultat serveix com a referència, amb una diferència rellevant per al novembre. Sumar incloïa llavors Podem, que ara concorre separat del Front Ampli a l'Aragó. A més, els votants d'una candidatura retirada poden escollir una altra opció o abstenir-se. Gabriel Rufián, portaveu d'Esquerra Republicana i aliat electoral de Podem, ha advertit que hi ha ciutadans d'esquerres que volen disposar d'una alternativa al PSOE. Terol Existeix també competeix per recuperar la representació que va perdre el 2023.
Podem demana el vot entre dimissions a l'Aragó
Podem intenta aprofitar electoralment la renúncia del Front Ampli a Terol mentre afronta una altra crisi en la seva organització aragonesa. El fins ara coordinador, Ricard Mitjana, i Pilar Gimeno han deixat les seves responsabilitats per discrepàncies amb les direccions autonòmica i estatal. Mitjana ha explicat que va presentar la seva renúncia a tots els seus llocs orgànics el 7 d'octubre, després dels desacords sorgits en comunicar que volia concórrer a les primàries per a l'Ajuntament de Saragossa.
La sortida torna a alterar una direcció que havia intentat recompondre's després de diversos anys de conflictes. L'anterior executiva va dimitir en bloc l'agost de 2024 i Mitjana va assumir la coordinació a finals de 2025. A les eleccions autonòmiques del passat febrer, Podem va obtenir 6.206 vots i va quedar fora de les Corts d'Aragó, després d'haver conservat un únic diputat el 2023.
La secretària general del partit, Ione Belarra, ha restat abast aquest divendres a la dimissió en assenyalar que es va produir setmanes enrere i vincular-la amb les primàries municipals. També ha situat com a referent a María Goikoetxea, que va encapçalar la candidatura autonòmica de febrer, i l'ha definida com la persona que millor pot liderar l'organització perquè existeixi una opció de vot a la seva esquerra a l'Aragó.
Belarra ha reclamat el suport de l'electorat terolenc i ha criticat que el Front Ampli arribés a un acord amb el PSOE per al Senat mentre fracassava l'entesa amb Podem per al Congrés. La formació morada manté la seva intenció de presentar candidatura a Terol. "Dona l'oportunitat de votar esquerra a tot el que vulgui fer-ho", ha afirmat la seva secretària general.
