El PSOE ha proposat que el Frente Amplio renunciï a presentar candidatures al Congrés en determinats territoris i incorpori persones del seu espai com a independents a les llistes socialistes. El plantejament arriba a Galícia, el País Basc i nou províncies més, segons han confirmat a 'ElConstitucional.es' fonts de l'espai, que descriuen contactes i discrepàncies internes, però cap acord tancat.
Les províncies assenyalades són Càceres, Badajoz, Huelva, Jaén, León, Salamanca, Albacete, Ciudad Real i La Rioja. La intenció socialista és reunir el vot progressista en una mateixa papereta allà on la seva dispersió pot facilitar diputats al PP i a la ultradreta Vox. Les propostes traslladades per a Galícia i Euskadi afegeixen una altra dificultat al càlcul, per la presència de forces nacionalistes i sobiranistes amb una representació consolidada.
Izquierda Unida s'oposa a aquesta integració i el Frente Amplio, la coalició encapçalada per Ada Colau, nega públicament que estigui negociant la retirada de candidatures al Congrés. El PSOE també sosté oficialment que mai ha posat sobre la taula un pacte de llistes. Els plantejaments confirmats per aquest diari no permeten afirmar que existeixi una negociació formal acceptada per ambdues organitzacions ni una disposició compartida del Frente Amplio a assumir-los.
La controvèrsia arriba tot just quatre dies després que la coalició es presentés a Madrid com una alternativa al PSOE i després del fracàs de l'acord estatal amb Podemos. La qüestió afecta directament la seva autonomia electoral, en plena competència pels votants als quals Pedro Sánchez ha demanat concentrar els seus suports en la papereta socialista.
Emilio Delgado obre el debat i IU rebutja traslladar-lo al Congrés
El candidat del Frente Amplio per Madrid, Emilio Delgado, va donar impuls públic a aquesta possibilitat dimarts a la nit. En una entrevista a 'La noche en 24 horas', de TVE, va assegurar que volia ser prudent per evitar entorpir els contactes i va afirmar estar segur que hi havia "converses obertes intentant maximitzar i optimitzar els resultats electorals".
Preguntat per possibles ajustos de les candidatures al Congrés en algunes províncies, el dirigent de Más Madrid va respondre que suposava que les converses anaven en aquesta direcció. També va precisar que ell no participava en aquests contactes i que la seva responsabilitat era la de portaveu.
🗣️ Emilio Delgado (@EmilioDelgadoOr), candidato de Frente Amplio por Madrid: "Estoy seguro de que hay conversaciones abiertas intentando maximizar y optimizar los resultados electorales". #LaNoche24h pic.twitter.com/hADiGYmKXK
— La noche en 24 horas (@Lanoche_24h) October 20, 2026
L'explicació posterior del Frente Amplio és que Delgado es referia a l'elaboració de les llistes conjuntes al Senat, on sí que hi ha un acord amb els socialistes. La coalició manté el seu compromís de presentar candidatures al Congrés província a província i assegura que la seva retirada no s'està tractant en els òrgans de decisió. Més Madrid i els Comuns també han traslladat públicament aquesta negativa.
El coordinador federal d'IU, Antonio Maíllo, ha marcat el límit aquest dimecres al Parlament andalús. Ha insistit que l'entesa amb el PSOE "se circumscriu al Senat" i ha afegit que aquest debat no s'ha obert per al Congrés ni creu que es contempli. La seva posició coincideix amb el rebuig d'IU a la fórmula coneguda per aquest diari.
Colau ha deixat més marge al diàleg en ser preguntada per aquesta possibilitat a 'Al Rojo Vivo', de 'laSexta'. La candidata ha assenyalat que "hi haurà converses entre partits per a ultimar-les", en referència a les llistes. No ha anunciat retirades ni ha concretat territoris, noms o condicions, per la qual cosa les seves paraules tampoc permeten donar per acceptada la proposta socialista.
Els comptes canvien d'una província a una altra
Les nou províncies assenyalades fora de Galícia i Euskadi elegeixen quaranta diputats. En circumscripcions que reparteixen quatre o cinc escons, una candidatura pot superar el mínim legal del 3% dels vots vàlids i quedar-se sense representació. Això va ocórrer amb Sumar en totes elles en les eleccions generals de 2023.
Per a comprovar què hauria suposat llavors una candidatura compartida, 'ElConstitucional.es' ha recalculat el repartiment sumant els vots del PSOE i Sumar i mantenint constants els suports de les altres forces. L'exercici mostra un guany d'escó en quatre províncies i cap canvi en les altres cinc. És una comparació retrospectiva, no una previsió per a novembre, i parteix d'una diferència important respecte a la situació actual, perquè aquella Sumar incloïa Podem.
A Badajoz, Huelva i Jaén, les tres amb cinc diputats, el repartiment de 2023 va ser idèntic, amb dos per al PP, dos per al PSOE i un per a Vox. La suma dels suports socialistes i de Sumar hauria permès a la candidatura conjunta aconseguir tres representants i deixar sense escó a la formació ultra. A Jaén, aquest avantatge hauria estat especialment estret.
Salamanca és la quarta província on la suma hauria canviat el resultat. El PP va obtenir tres dels seus quatre diputats i el PSOE, un; una llista compartida hauria convertit aquest repartiment en un empat a dos. En canvi, Càceres, Lleó, Albacete i La Rioja haurien mantingut els seus dos representants populars i dos socialistes. Tampoc hauria canviat Ciudad Real, amb dos diputats per a cadascun dels grans partits i un per a Vox.
Que la suma no alterés aquells cinc repartiments no impedeix que pugui tenir efectes en unes eleccions diferents. La seva utilitat depèn dels suports de cada candidatura i de l'últim escó en disputa, de manera que qualsevol càlcul per al 29N exigeix conèixer com ha canviat el vot des de 2023.
A Galícia, Lugo i Ourense ofereixen l'incentiu més clar segons els resultats anteriors. En ambdues províncies, reunir els vots del PSOE i Sumar hauria transformat els tres diputats del PP i un socialista en un empat a dos. A Pontevedra s'haurien conservat els quatre representants que les dues formacions van aconseguir per separat, enfront dels tres populars.
A la Corunya mostra un efecte diferent. El PP hauria mantingut els seus quatre diputats, mentre la candidatura conjunta hauria obtingut els altres quatre, deixant fora el BNG, que en va aconseguir un el 2023. En aquest supòsit, el creixement de la llista socialista s'hauria produït a costa d'una altra força progressista, sense reduir la representació de la dreta.
A Euskadi, el càlcul tampoc permet equiparar una millora de la candidatura conjunta amb una pèrdua automàtica d'escons del PP. A Bizkaia s'haurien conservat els tres representants que PSOE i Sumar van obtenir per separat. A Àlaba, la llista compartida hauria guanyat un diputat al PNB, mantenint el PP el seu; a Guipúscoa també hauria desplaçat una acta del PNB, en una província on ni els populars ni Vox van aconseguir representació. La presència d'EH Bildu i del PNB obliga a distingir entre el resultat de cada partit i les majories parlamentàries que podrien construir-se després.
Rufián qüestiona una integració que compromet l'alternativa pròpia
Gabriel Rufián, portaveu d'ERC i aliat electoral de Podemos a Catalunya, ha qüestionat aquest dimecres la possibilitat oberta per Delgado. "Hi ha molta gent d'esquerres perfectament conscient del que ve i que no vol votar el PSOE", ha escrit a X. Al seu parer, optimitzar els resultats exigeix oferir a aquests electors una alternativa, mentre que integrar-se en la candidatura socialista produeix l'efecte contrari.
Hay que entender que hay mucha gente de izquierdas perfectamente consciente de lo que viene y que no quiere votar al PSOE.
— Gabriel Rufián (@gabrielrufian) October 21, 2026
Por lo que sea.
'Optimizar y maximizar resultados' es darles una opción de voto alternativa.
Integrase en el PSOE es justo lo contrario. https://t.co/Q90eNVBMZi
La seva resposta connecta amb la defensa d'un projecte autònom respecte al PSOE que manté Podem. Dimarts, abans de l'entrevista de Delgado, Ione Belarra ja havia qüestionat l'acord del Front Ampli amb els socialistes per al Senat i havia reclamat reconstruir una alternativa capaç de superar els seus límits polítics. Aquelles declaracions es referien al pacte de la Cambra Alta.
Per al Front Ampli, acceptar la proposta en alguns territoris exigiria explicar als seus votants per què han d'escollir una papereta socialista després de reivindicar una opció diferenciada. També obligaria a concretar quins llocs ocuparien les persones incorporades com a independents i quina seria la seva actuació parlamentària si resultessin elegides. Fins ara no es coneixen compromisos d'aquest tipus.
La retirada d'una candidatura tampoc assegura que tots els seus suports passin a una altra. La decisió final pertany als electors, que poden votar el PSOE, triar una força diferent o abstenir-se. Aquesta incertesa limita qualsevol operació basada únicament a sumar els resultats anteriors i dona contingut electoral a l'objecció plantejada per Rufián.
El termini per registrar noves coalicions va tancar el passat divendres 16 d'octubre, per la qual cosa PSOE i Front Ampli ja no podrien constituir ara una aliança formal per al Congrés com l'acordada per al Senat. La presentació de candidatures acaba el dilluns 26, data fins a la qual queda oberta la possibilitat d'incorporar independents a les llistes i decidir on concorre cada formació.
