Oceanwide Expeditions és una companyia familiar holandesa de mida mitjana que opera una flota de gran valor econòmic. Un dels seus principals actius ha quedat sota el focus internacional després del brot d'hantavirus vinculat a un viatge en vaixell i que va deixar tres morts, el seu CEO porta onze mesos en el càrrec i l'empresa acaba de signar dos vaixells nous. Els números expliquen una història que els comunicats no diuen.
El desembre de 2020, en plena pandèmia, amb els creuers de tot el món paralitzats i la indústria turística a la vora del col·lapse, els fundadors d'Oceanwide Expeditions van prendre una decisió que, vista avui, resulta reveladora. En lloc de reduir, van decidir créixer. Van vendre un 25% de l'empresa a un fons d'inversió privat i van posar en marxa l'expansió de la seva flota.
El comunicat oficial d'aquella operació contenia, gairebé de passada, la dada més cridanera de tota la història d'Oceanwide Expeditions. La firma va ser fundada el 1993 per pare i fill, Wijnand i Michel van Gessel. El 2019 va declarar una facturació de 44 milions d'euros. Té diversos vaixells d'expedició polar i des d'aleshores ha continuat ampliant la seva activitat.
Les diverses bases corporatives i perfils empresarials consultats situen la seva estructura administrativa directa al voltant de 29 empleats, tot i que gran part de l'operativa marítima i expedicionària s'externalitza.
Vint-i-nou. No dues-centes noranta. Una estructura reduïda per gestionar una flota de vaixells d'expedició polar, viatges a preus de fins a 29.000 euros per passatger i rutes cap a alguns dels llocs més remots i inhòspits del planeta.
L'aritmètica que no quadra
Posem els números en perspectiva. L'MV Hondius va ser construït el 2019 amb una inversió que diferents referències del sector situen al voltant dels 85 milions de dòlars.
Un sol vaixell. L'empresa que l'opera va declarar 44 milions d'euros de facturació el 2019. El que això reflecteix és l'enorme pes que un actiu com l'Hondius té dins d'una companyia especialitzada com Oceanwide Expeditions.
I aquest actiu ha quedat sota el focus internacional després del brot d'hantavirus registrat durant una expedició a l'Atlàntic Sud.
Per a una companyia de la mida d'Oceanwide, els costos derivats d'una crisi així —evacuacions mèdiques, interrupcions operatives, investigacions sanitàries i possibles compensacions posteriors— podrien resultar especialment sensibles en comparació amb els grans grups internacionals del sector. La diferència entre afectar Carnival o Oceanwide és exactament aquesta: la mida.
El model de negoci: molts ingressos, pocs treballadors
L'estructura d'Oceanwide Expeditions és la d'un negoci d'actius intensius amb plantilla reduïda. La web corporativa llista perfils com el CEO Rémi Bouysset, responsables de reserves internacionals, operacions d'expedició, recursos humans, finances i coordinació marítima. Tot l'equip directiu i administratiu cap pràcticament en una sola pantalla.
Els vaixells operen amb tripulacions embarcades i bona part dels especialistes d'expedició —guies, fotògrafs, biòlegs o instructors— treballen mitjançant contractes marítims o col·laboracions temporals lligades a cada temporada.
És un model que permet créixer ràpid i reduir costos fixos quan arriben les crisis. Però també un que augmenta la complexitat operativa quan alguna cosa surt malament a la meitat d'una expedició en alguns dels territoris més aïllats del planeta.
I la crisi va acabar escalant. Diversos canvis en la direcció executiva: els senyals d'un relleu incòmode. Hi ha un patró en la història recent del lideratge d'Oceanwide que mereix atenció. Abans de Rémi Bouysset, el consell d'administració havia designat Clemens Van der Werf com a CEO. Van der Werf va ser presentat com un executiu amb experiència en els sectors de viatges d'expedició, nàutica, aviació i transport marítim.
Després va deixar el càrrec. I el maig de 2025, Oceanwide Expeditions va designar Rémi Bouysset com a nou CEO, amb efecte des del 16 de juny de 2025. Bouysset té una trajectòria de més de 30 anys en els sectors de viatges, transport aeri, nàutica i creuers d'expedició de luxe.
Bouysset va substituir Michel van Gessel, fill del fundador, qui continua vinculat a la direcció de l'empresa.
El que significa que l'hereu de la companyia familiar —l'home que havia gestionat Oceanwide durant dècades amb el seu pare— va cedir el comandament operatiu a un executiu extern poc abans que l'empresa afrontés probablement la crisi més gran de la seva història recent.
El fons inversor amb el 25% i el silenci com a resposta
El desembre de 2020, Bolster Investment Partners va adquirir un 25% d'Oceanwide Expeditions. Bolster és un inversor a llarg termini especialitzat en participacions minoritàries en empreses holandeses amb models de negoci consolidats.
La frase clau del comunicat de Bolster en aquell moment és aquesta: “Oceanwide és l'exemple perfecte d'una empresa extraordinària amb una posició de lideratge en el mercat, operant en un nínxol en el qual ens agrada invertir.”
Avui, aquest 25% queda inevitablement lligat a la reputació de l'empresa. I la reputació de l'empresa està marcada pels titulars sobre tres morts, un brot sanitari internacional i un vaixell convertit en focus d'atenció mediàtica mundial.
El dany reputacional pot resultar especialment delicat en un nínxol tan especialitzat i dependent de la confiança del client com el turisme polar de luxe. La gran incògnita és si el mercat tractarà l'episodi com un incident aïllat o si tindrà conseqüències més profundes sobre la imatge de la companyia. Bolster no ha emès cap comunicat públic sobre el brot.
Els dos vaixells nous: l'aposta que ho complica tot
El març de 2026 —un mes abans que el brot assolís repercussió internacional—, Oceanwide Expeditions va anunciar la signatura d'un acord per a la construcció de dos nous vaixells de vela ecològics, previstos per al 2029, amb capacitat per a 146 passatgers cadascun. Dos vaixells. Més inversió. Més creixement.
L'anunci incloïa les habituals declaracions sobre sostenibilitat, propulsió híbrida i turisme responsable. El que no podia anticipar era que setmanes després la companyia afrontaria probablement la major crisi sanitària i reputacional de la seva història recent.
El cost del silenci: una traçabilitat trencada a l'Atlàntic Sud
Mentre l'MV Hondius roman fondejat davant de Tenerife sota prohibició d'atracar per risc biològic, la investigació internacional confirma que 30 persones, inclòs un mort, van desembarcar a Santa Helena el 24 d'abril després de setmanes convivint amb el virus, obligant a una evacuació improvisada en alta mar.
Hi ha un vídeo que resumeix part de la tensió viscuda a bord. El videobloguer turc Ruhi Cenet, que va embarcar a Ushuaia l'1 d'abril per gravar un reportatge sobre Tristán de Acuña, va difondre imatges del moment en què el capità del MV Hondius va informar els passatgers de la mort d'un dels viatgers neerlandesos.
El vídeo enregistrat el 12 d'abril, mostra el capità assegurant la seguretat del vaixell malgrat la primera mort, evidenciant una gestió de crisi que ha deixat tres morts.
https://www.bbc.com/news/videos/cx21gp04gglo
Part d'aquestes imatges van circular posteriorment en xarxes i plataformes de vídeo, tot i que el context complet de les comunicacions internes durant aquells dies no es coneix públicament.
Avui dia continuen obertes moltes preguntes sobre la cronologia exacta del brot, la gestió sanitària inicial i les decisions adoptades durant l'expedició.
I mentre les investigacions continuen, l'MV Hondius ja no representa només el turisme d'expedició extrema. També simbolitza el que passa quan una crisi sanitària esclata a milers de quilòmetres de qualsevol lloc al qual demanar ajuda.
Hi ha respostes que tarden a arribar. Encara no ho sabem tot.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
