Després de l'estrena de l'aclamada pel·lícula La bola negra de los Javis, i, com caldria esperar respecte d'una pel·lícula que parla sobre la Guerra Civil –homosexualitat inclosa– sorgeixen opinions i debats, que acaben per avorrir al més assidu espectador dels mateixos: “És que la pel·lícula se centra en l'homosexualitat de Lorca” (Què s'esperaven d'una pel·lícula que tracta sobre una novel·la que es fonamenta en l'homosexualitat?) o el, pel que sembla problemàtic assumpte –assenyalat pel periodista Raúl Solís a X– del presumpte blanqueig que la pel·lícula fa del personatge de Sebastián, el jove soldat del bàndol revoltat que custodia a Rafael i de qui s'enamora.
Pel que sembla, el fet que es mostrés al personatge –per cert fictici– interpretat per Guitarricadelafuente, com algú amb sentiments, empatia i capacitat d'estimar, resultaria problemàtic, pel que sembla, per a segons quins activistes de no se sap ben bé què, no obstant això, trobar un àpex de polèmica, en aquest assumpte és sincerament absurd, ja que suggerir que els directors Javier Calvo i Javier Ambrossi, “blanquegen el feixisme” -encara que no sigui de manera conscient mitjançant aquest personatge, pot deure's o bé, a la mala fe o bé a la ignorància.
Sent ben premsat, i nominant a la ignorància com a principal hipòtesi que porta a abocar aquestes opinions, crec que es fa necessari, doncs, explicar com van funcionar els reclutaments durant la Guerra Civil espanyola, perquè, el que un noi de poble -presentat en la pel·lícula, com algú sense formació intel·lectual- a qui acaben de bombardejar la seva localitat i assassinar la seva mare, busqui protecció en l'exèrcit que ocupa el seu poble, és una manera de sobreviure en un context bèl·lic.
Després del fracàs del cop d'estat del 18 de juliol de 1936, el territori espanyol va quedar dividit en dues zones, controlades per dues autoritats diferents: la zona republicana, que s'havia mantingut fidel a l'ordre constitucional, i la revoltada, l'autoritat de la qual requeia, primer en la Junta de defensa Nacional, i posteriorment de forma omnímoda en la figura de Franco.
Els ciutadans que van quedar en un o altre bàndol, van ser reclamats per les autoritats que de facto controlaven el territori. Molts republicans i els seus familiars que van quedar atrapats en el bàndol revoltat, van ser requerits per lluitar en la guerra donant suport a aquest bàndol.
Igualment, molts ciutadans contraris a l'ordre constitucional, van ser cridats a files pel govern republicà, mitjançant el reclutament dels homes en funció del seu any de naixement (les anomenades quintes).
Creure que els soldats de a peu, sempre i a tot preu, defensaven els mateixos interessos ideològics que els seus comandaments és un error de concepte greu.
Això sí que podria dir-se dels voluntaris, aquells que es van allistar a combatre en un o altre bàndol, en funció de les seves idees i interessos. Així doncs, és obvi que els voluntaris estrangers que van ingressar a les Brigades Internacionals i que van combatre del costat de la República, ho feien per defensar les seves idees, per una vocació internacionalista de solidaritat amb un país tercer davant l'avanç del feixisme.
El bàndol revoltat va aplicar al seu torn, des del primer dia una disciplina militar fèrria i un control absolut del territori.
Franco va aplicar el reclutament forçós per quintes de manera implacable. Negar-se a ser reclutat, o declarar-se objector per motius ideològics es considerava automàticament un delicte de rebel·lió militar.
Per a un jove d'esquerres o sense ideologia, de Salamanca, Galícia o Navarra, anar al front amb l'uniforme nacional era, paradoxalment, l'única forma de salvar la vida i la de la seva família. Si fugia o s'amagava, les autoritats en ocasions exercien venjança contra la família.
Per tant, gran part de les tropes d'ambdós bàndols en la Guerra Civil, la componien joves que no van tenir altra opció que acudir a files.
Pensar que humanitzar la figura d'una d'aquestes persones, en aquest cas del bàndol revoltat, és romantitzar el feixisme o exercir equidistància moral entre un o altre bàndol, o bé no sap res de la Guerra Civil, o bé percep la realitat històrica amb un simplisme que espanta, quan la realitat històrica és sempre summament polièdrica.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.