Donald Trump vol que Gianni Infantino canviï la presidència de la FIFA per la Secretaria General de les Nacions Unides. El mandatari estatunidenc pretén promoure un dels seus aliats més complaents en l'escenari internacional per succeir António Guterres, el segon mandat del qual acaba el pròxim 31 de desembre.
La informació ha estat avançada pel 'New York Post', que cita fonts properes al president. Segons aquesta versió, Trump considera que Infantino és "respectat per tothom al món" i posseeix una capacitat especial per reunir països amb interessos enfrontats.
Per ara, la idea no ha passat al terreny oficial. Infantino no ha confirmat que vulgui dirigir les Nacions Unides ni ha estat presentat formalment com a candidat per cap Estat membre. La FIFA tampoc ha respost públicament a la proposta.
La seva agenda coneguda apunta en una altra direcció. El dirigent suís-italià va anunciar al maig que concorrerà a les eleccions de març de 2027 per seguir presidint l'organització que controla el futbol mundial, un càrrec que ocupa des de 2016 i per al qual torna a comptar amb un ampli suport entre les 211 federacions nacionals.
Una aliança construïda des de la FIFA
La proposta arriba després d'un Mundial en què la proximitat entre Trump i Infantino va deixar de ser una qüestió protocol·lària. Ambdós van compartir nombrosos actes, van intercanviar elogis i van convertir el campionat celebrat als Estats Units, Mèxic i el Canadà en un aparador de la seva sintonia personal.
Mesos abans del torneig, Infantino va crear el primer Premi de la Pau de la FIFA i va decidir lliurar-lo a Trump. El guardó va ser anunciat el novembre de 2025 i concedit tot just unes setmanes després durant el sorteig de la competició, quan el president estatunidenc acabava de perdre una altra vegada la seva carrera pel Nobel de la Pau.
La FIFA va presentar el reconeixement com un homenatge als seus esforços per unir les persones. Infantino va descriure llavors el mandatari com un líder preocupat per la seguretat i el benestar de la població, en una cerimònia dissenyada al voltant de la figura del mateix Trump.
L'episodi més greu va arribar durant el Mundial. El president estatunidenc va telefonar a Infantino per demanar-li que revisés la sanció imposada a Folarin Balogun, davanter de la selecció dels Estats Units, després de ser expulsat. La suspensió va quedar ajornada i el jugador va poder disputar els vuitens de final contra Bèlgica, una decisió sense precedents que va provocar protestes en diverses federacions europees.
Trump va presumir públicament de la seva intervenció. Infantino va reconèixer la trucada, encara que va defensar que els òrgans disciplinaris de la FIFA havien actuat de manera independent i seguint els seus procediments interns.
L'organització de drets humans FairSquare ha portat el seu comportament davant el Comitè Olímpic Internacional. La seva denúncia acusa el president de la FIFA d'infringir repetidament les obligacions de neutralitat política i demana investigar si va cedir davant les pressions de Trump en el ‘cas Balogun’.
Cinquanta eurodiputats i la Federació Noruega de Futbol també han reclamat que s'examini la seva conducta. Infantino és membre del COI i està obligat a respectar unes normes que prohibeixen utilitzar l'esport per oferir suport polític a governs o dirigents concrets.
L'home que ataca l'ONU vol triar el seu líder
L'interès de Trump arriba després d'anys d'enfrontament amb el multilateralisme. Durant els seus dos mandats ha retirat els Estats Units d'organismes i acords internacionals, ha retallat les aportacions estatunidenques i ha acusat reiteradament les Nacions Unides de ser ineficaç.
Des del seu retorn a la Casa Blanca, els Estats Units han abandonat l'Organització Mundial de la Salut, la Unesco i el Consell de Drets Humans de l'ONU, mentre el Govern republicà ha reduït el finançament destinat a diferents agències internacionals.
Aquest historial converteix la seva aposta per Infantino en quelcom més que una preferència personal. Els Estats Units formen part dels cinc membres permanents del Consell de Seguretat i poden vetar qualsevol aspirant, per la qual cosa tindrà una influència decisiva en l'elecció. Trump no pot nomenar per si sol el pròxim secretari general. Els candidats han de ser presentats per un o diversos Estats, rebre la recomanació del Consell de Seguretat i ser ratificats després per l'Assemblea General.
El procés ja compta amb dirigents de trajectòria política i diplomàtica. Entre els noms que han guanyat força apareixen l'expresidenta xilena Michelle Bachelet, el director de l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica, Rafael Grossi, i l'expresident senegalès Macky Sall.
També existeix una expectativa política que el càrrec recaigui aquesta vegada en una persona de l'Amèrica Llatina o el Carib, l'única regió que no ocupa la Secretaria General des de la sortida del peruà Javier Pérez de Cuéllar el 1991. La candidatura d'un dirigent europeu com Infantino trencaria aquesta rotació no escrita i frustraria a més l'aspiració d'elegir per primera vegada una dona.
El mateix 'New York Post' recull que persones pròximes a Trump menyspreen el grup d'aspirants oficials i els consideren mediocres. Aquesta valoració xoca amb l'experiència política de diversos candidats i presenta la gestió de la FIFA com una credencial equiparable a dirigir el principal organisme diplomàtic del món.
El Consell de Seguretat començarà a estudiar les candidatures a finals de juliol i previsiblement prendrà una decisió entre agost i octubre. Infantino haurà d'aclarir abans si abandona la seva campanya a la FIFA per acceptar el suport de Trump i entrar formalment en la cursa per les Nacions Unides.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
