L'Ibex 35 va recuperar aquest dilluns els 19.000 punts i va tancar en 19.033,3 enters, després d'avançar un 0,23% en una sessió marcada per l'espera de decisions de bancs centrals i per l'inici d'una nova tanda de resultats empresarials.
El mercat va posar el focus, d'entrada, en la reunió de la Reserva Federal dels Estats Units, que se celebra dimecres, seguida en els dos dies següents pel Banc Central Europeu i el Banc del Japó. Aquesta agenda, més que els moviments immediats de la borsa, va ser el principal punt de referència per als inversors.
La banca espanyola entra en una setmana de comptes
La temporada de resultats arrenca amb força en el mercat domèstic. Després dels comptes publicats la setmana passada per Bankinter, ara serà el torn de Mapfre, Línea Directa, Banco Santander, BBVA, CaixaBank, Banco Sabadell i Unicaja, a més d'Endesa, Redeia, Repsol, Naturgy i Ferrovial.
La sessió va deixar, a més, un repartiment molt clar entre guanyadors i castigats. Entre les pujades més grans van figurar Grifols, amb una alça del 5,31%; Indra, amb un 4,14%; IAG, amb un 3,96%; Solaria, amb un 3,46%; ACS, amb un 2,97%; i Unicaja, que va sumar un 2,32%.
En el costat contrari, Telefónica va caure un 6,41%, seguida de Banco Santander, que va cedir un 3,09%; Cellnex, amb un descens del 2,98%; Mapfre, amb un 1,82% menys; i Naturgy, que va retrocedir un 1,80%.
Brasil, la geopolítica i la dada macro condicionen el to
El tancament també va estar influït pel resultat dels comicis al Brasil, que va penalitzar companyies amb exposició a aquest país, com Telefónica, Banco Santander i Mapfre. L'analista de renda fixa de Julius Baer, Eirini Tsekeridou, va advertir que després de la primera volta el mercat ja havia descomptat en gran manera una victòria de Bolsonaro i que això apunta a una correcció rellevant en els actius brasilers, amb major volatilitat pels dubtes sobre la política fiscal.
“Correcció significativa”, va resumir Tsekeridou, encara que aquesta lectura no aclareix la incògnita de fons: la capacitat per a formar coalicions en un Congrés fragmentat i de tendència majoritàriament de centredreta.
En paral·lel, el front geopolític va seguir tensat per les operacions de les forces houthis contra diferents objectius de l'Aràbia Saudita, entre ells l'aeroport internacional Rei Khalid, a Riad, i diverses estacions de bombament de petroli.
A Espanya, la CNMC va donar llum verda, en primera fase, a la compra per Iberdrola del negoci de comercialització d'electricitat de Contigo Energía al país, una operació amb la qual l'elèctrica sumarà una cartera de 100.000 clients.
L'INE, per la seva banda, va informar que la compravenda d'habitatges va pujar a l'agost un 3,4%, fins a 49.319 operacions, mentre que les hipoteques constituïdes sobre habitatges van augmentar un 2,3%, amb 33.841 préstecs. L'organisme va afegir que els preus industrials es van disparar un 18,3% al setembre, en una pujada atribuïda a l'encariment de l'energia.
A la resta d'Europa, les places també van acabar a l'alça: Londres va avançar un 0,72%; París, un 0,82%; Frankfurt, un 0,91%; i Milà, un 1,29%.
Als mercats de matèries primeres, el barril de Brent cotitzava al tancament europeu en 117,33 dòlars, mentre que el West Texas Intermediate (WTI) se situava en 103,01 dòlars, amb un retrocés del 0,24%.
En renda fixa, el bo espanyol a 10 anys oferia una rendibilitat del 4,006%, per sota del 4,039% de divendres, cosa que va estrènyer la prima de risc enfront del bo alemany fins a 63,6 punts bàsics. En divises, el euro es depreciava un 0,16% i es canviava a 1,1184 dòlars.