El Partido Popular ha presentat un paquet de deu mesures urgents amb el qual pretén, segons assenyala, alleujar la situació de les classes mitjanes, el poder adquisitiu de les quals —denuncia— s'ha vist deteriorat per les polítiques econòmiques del Govern del PSOE.
La formació que lidera Alberto Núñez Feijóo sosté que els salaris romanen estancats des del 2017, mentre la productivitat cau, els preus s'han disparat i la cistella de la compra —especialment els productes bàsics— no deixa d'encarir-se. A això, afegeix, s'hi suma una pressió fiscal creixent que ha reduït la capacitat econòmica de moltes famílies, en particular aquelles amb fills.
Entre les propostes plantejades figura una auditoria integral de la despesa pública i l'actualització de l'IRPF conforme a la inflació, amb la devolució a les classes mitjanes de part del que s'ha recaptat per no haver adaptat l'impost a l'alça dels preus. El PP també proposa un pla urgent d'habitatge, l'aprovació d'una Llei “antiocupació” i un programa de simplificació administrativa basat en la digitalització, l'automatització i la intel·ligència artificial per reduir terminis i costos.
La bateria d'iniciatives inclou a més mesures com el silenci administratiu positiu i un impuls a la fiscalitat que incentivi l'estalvi. Els populars critiquen que, malgrat que l'actual context d'inflació i alts impostos ha portat a una recaptació rècord, aquest augment d'ingressos no s'ha traduït —afirmen— en millors serveis públics, infraestructures o benestar per a les famílies.
El document que sustenta aquestes propostes, titulat ‘Anàlisi del declivi de les classes mitjanes’ i elaborat per la Vicesecretaria d’Economia i Desenvolupament Sostenible que dirigeix Alberto Nadal, sosté que el creixement econòmic dels últims anys no ha tingut un reflex directe en la millora del nivell de vida. “Gairebé vuit anys després, els espanyols —i especialment les classes mitjanes— viuen pitjor que quan Sánchez va arribar a la Moncloa”, assegura Nadal.
L'informe apunta que els salaris reals han romàs estancats o han retrocedit entre 2017 i 2023, i que cada vegada es concentren més al voltant del Salari Mínim Interprofessional, mentre augmenta la pressió fiscal. Aquesta situació, assenyala, afecta de manera particular els joves, que a més s'enfronten a preus de l'habitatge que consideren inassumibles.
Segons les dades recollides, el 80% dels treballadors a temps complet té ingressos inferiors a 30.000 euros anuals, cosa que, a parer del PP, qüestiona el discurs de prosperitat econòmica. També sosté que el salari mitjà ha perdut almenys un 4% de poder adquisitiu entre inflació i impostos, i que el PIB per ocupat ha descendit un 0,9% des del 2019.
Pel que fa a la despesa de les llars, el partit indica que només el 2024 s'han recuperat els nivells previs, tot i que ho atribueix a l'encariment de partides com habitatge i sanitat més que a una millora del benestar. A més, assegura que la despesa real en alimentació, roba i hostaleria segueix per sota del registrat el 2018 i que el consum de productes com carn de boví, peix o oli d'oliva ha caigut, obligant moltes famílies a ajustar el seu pressupost en béns bàsics.
Finalment, el PP subratlla que el preu dels aliments ha augmentat un 38% des del 2018, cosa que, a parer seu, impacta especialment en les rendes més baixes, que destinen una major proporció dels seus ingressos a la compra de productes bàsics.
