Llogar un pis de 60 metres quadrats a Madrid sortia per uns 1.400 euros al mes al preu a què s'anunciaven els habitatges a l'octubre. És el mercat a què s'enfronta qui busca casa a la capital, amb un preu d'oferta de 23,4 euros per metre quadrat, un 4,5% més que fa un any segons l'índex d'Idealista. Aquest dijous, l'alcalde, José Luis Martínez-Almeida, ha tornat a situar l'habitatge en el centre del seu discurs. En els seus últims pressupostos abans de les municipals, l'àrea encarregada d'aquesta política s'emporta 248 dels 6.901 milions d'euros previstos per al 2027.
La Junta de Govern ha aprovat inicialment uns comptes que creixen un 4,9% respecte al 2026, amb 323 milions addicionals. La partida d'habitatge augmenta un 10%, el major increment percentual entre les àrees de govern, i queda en el 3,6% del pressupost de l'Ajuntament i els seus organismes autònoms. Inclou tant la promoció i gestió del lloguer públic com la rehabilitació d'edificis i la regeneració de barris. El projecte anirà al Ple al desembre, on el PP compta amb majoria absoluta.
La pròpia enquesta municipal de qualitat de vida dona una mesura de la urgència. El 2025, el 57,6% dels veïns situava l'escassetat o el cost de l'habitatge entre els tres principals problemes de Madrid, enfront del 37,5% de l'any anterior. L'augment de la partida permetrà finançar més promocions. Per a qui ha de renovar el lloguer o mudar-se en els pròxims mesos, la dada que importa és quantes d'aquestes vivendes estaran llestes i quan podran sol·licitar-se.
Quan arribaran els habitatges promesos
L'Empresa Municipal de la Vivienda y Suelo de Madrid (EMVS) comptarà amb 199,6 milions d'euros de pressupost propi, dels quals 150,5 milions procedeixen de l'aportació de l'Ajuntament. Les prop de 9.000 vivendes que Almeida ha destacat en la presentació agrupen promocions en diferents fases, des del projecte o la licitació fins a les obres. El 2027 està previst iniciar la construcció de 1.942 pisos a Vicálvaro, Barajas, Tetuán i Arganzuela i contractar una nova fase del Pla Suma Vivienda amb més de 1.400 lloguers assequibles. L'objectiu municipal és tancar l'exercici amb un patrimoni d'unes 10.500 vivendes.
La portaveu socialista, Reyes Maroto, xifra en tot just 500 pisos l'augment del parc públic durant el 2027 i en més de 78.000 els sol·licitants inscrits a l'empresa municipal. La primera xifra és una estimació de quant creixerà el parc i la segona dona una idea del volum de demanda. La distància entre ambdues explica per què una promoció anunciada avui pot tenir un escàs efecte immediat per a les famílies que ja busquen un lloguer assequible. Maroto també retreu a l'alcalde que segueixi traient sòl municipal a la venda i assenyala set parcel·les posades al mercat aquesta setmana.
L'Ajuntament també pot incorporar pisos que ja existeixen. L'EMVS reserva 12,9 milions d'euros al seu programa de compra d'habitatges i preveu sumar-ne 50 més al lloguer assequible mitjançant la mobilització d'immobles buits. Són vies que poden posar pisos en ús sense esperar que acabi una obra. L'escala prevista, especialment en el programa d'habitatge buit, continua sent petita enfront de la demanda que descriu el PSOE.
L'IBI baixa i Vallecas continua esperant
Almeida planteja la seva sisena rebaixa de l' Impost sobre Béns Immobles (IBI). El tipus general passarà del 0,414% al 0,4%, el mínim legal, i l'Ajuntament xifra l'estalvi per als contribuents en 31,2 milions d'euros. En un rebut subjecte al tipus general i amb una base liquidable de 100.000 euros, la retallada suposa 14 euros a l'any. Amb una base de 300.000 euros, ascendeix a 42 euros. La rebaixa redueix directament el rebut del propietari i el seu trasllat al lloguer depèn del contracte o de la decisió de l'arrendador.
És la mesura que porta Rita Maestre, portaveu de Más Madrid, a parlar d'uns pressupostos "pensats per i per als ultrarics". Maestre qüestiona el repartiment de l'estalvi entre els qui tenen immobles de diferent valor i posa el focus en com es financen els comptes. L'Ajuntament preveu ingressar 79,4 milions menys per impostos directes per l'efecte conjunt de la baixada de l'IBI i de les bonificacions i exempcions. Alhora, espera rebre 364 milions més en transferències corrents, un augment que supera el del conjunt dels ingressos no financers. Des de la ultradreta Vox, Arantxa Cabello veu uns comptes de "línia continuista" i ha demanat al Govern municipal que detalli qui rep les ajudes socials i amb quins criteris.
El projecte eleva la despesa social fins a 1.355 milions, 85 més que el 2026, amb 352 milions per a l'ajuda a domicili. Els 21 districtes disposaran de 1.111 milions, un 4,7% més. Latina, Puente de Vallecas i Carabanchel encapçalen el repartiment en euros, mentre que Salamanca registra la pujada percentual més gran, un 9,1%. Aquesta diferència importa en comparar les xifres. Salamanca passa d'uns 30,5 a 33,3 milions, mentre que Puente de Vallecas se situa al voltant dels 89 milions. Les partides de districte recullen la despesa que gestionen les seves juntes i les àrees centrals també financen obres i serveis als barris.
A Puente de Vallecas, la discrepància es veu a peu de carrer. Cibeles preveu invertir més d'11,5 milions d'euros a reformar l'entorn del pas elevat de l'M-30, amb nous encreuaments per a vianants, canvis en les parades d'autobús i la conversió en zona de vianants del carrer Monte Oliveti. El pont seguirà dret. Les associacions veïnals reclamen que es desmunti i demanen destinar aquests recursos a projectes pendents com la biblioteca municipal d'aquest mateix carrer o l'escola de música de Vallecas.
