El ministre d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, ha qualificat aquest dilluns de “bona notícia” per a Veneçuela el retorn de la líder opositora María Corina Machado, després de la seva sortida del país el desembre de 2025.
En una entrevista concedida a Radio Nacional de España (RNE), el cap de la diplomàcia espanyola ha defensat que Espanya és “un poble germà” i ha desitjat que torni “tot el que vulgui tornar” a Veneçuela.
Petició d'alliberament de presos polítics i diàleg entre veneçolans
José Manuel Albares ha advocat, a més, perquè “s'alliberi fins a l'últim pres polític de les presons de Veneçuela”, i perquè el país “avanci amb pas ferm, de manera autònoma, amb solucions genuïnament veneçolanes, a través d'un ampli diàleg entre veneçolans” cap a unes eleccions “en què tothom pugui competir”.
Edmundo González confirma el retorn de la líder de Vente Venezuela
El que va ser candidat presidencial de l'oposició en les últimes eleccions presidencials, celebrades el 28 de juliol de 2024, Edmundo González, ha confirmat també el retorn de la líder del partit Vente Venezuela al país.
, fundadora de Vente Venezuela, va sortir de Veneçuela el desembre de 2025 per anar a Oslo i rebre el Premi Nobel de la Pau, encara que no va arribar a temps i el guardó va ser recollit per la seva filla, Ana Corina Sosa. Des de llavors, l'opositora ha reiterat en diverses ocasions que el seu objectiu és tornar a territori veneçolà.
Antecedents del retorn i context polític
Després dels devastadors terratrèmols de juny, María Corina Machado va plantejar públicament el seu retorn al país, si bé un portaveu del Departament d'Estat dels Estats Units va afirmar a principis de juliol, en declaracions a Europa Press, que Washington no veia oportú una tornada en aquell moment, atès que l'objectiu de l'Administració de Donald Trump era “el progrés” dels seus “esforços de resposta” als sismes.
El Govern de Veneçuela ha acostat posicions amb Washington arran de la incursió militar nord-americana del 3 de gener, en la qual va ser empresonat el president del país, Nicolás Maduro, jutjat ara a Nova York. En l'atac van morir més d'un centenar de persones i la vicepresidenta Delcy Rodríguez es va fer càrrec del poder.