La precampanya de les eleccions generals del 29 de novembre ha incorporat un nou assumpte al debat: els disturbis registrats a Barcelona i Bilbao. Mentre el PSOE de Pedro Sánchez manté l'habitatge, l'educació i els serveis públics entre les seves prioritats, PP i Vox han situat els altercats entre els seus principals arguments de crítica al Govern, amb propostes sobre seguretat i acusacions a l'Executiu.
Les tres formacions han condemnat la violència, encara que les seves respostes parteixen de plantejaments diferents. Sánchez ha parlat de vandalisme i de convocatòries instigades des de les xarxes socials; Feijóo ha responsabilitzat el Govern de contribuir a la tensió; i Abascal ha vinculat els incidents amb el seu discurs sobre immigració i amb les seves acusacions contra el president.
Els episodis van tenir detonants diferents. A Barcelona, els altercats van seguir una convocatòria juvenil difosa per xarxes socials. A Bilbao, van començar després de les mobilitzacions contra la visita anunciada de Vito Quiles, que finalment va cancel·lar el seu acte.
Barcelona: una convocatòria en xarxes que va acabar en saquejos
El dissabte 24 d'octubre, centenars de joves es van reunir a l'entorn de la plaça de Catalunya després d'una convocatòria difosa sota el lema “Instituts Indignats”. Durant la tarda i la nit es van produir saquejos, incendis i enfrontaments amb la policia.
El primer balanç àmpliament difós va ser de 128 detinguts, 72 d'ells menors, amb 23 comerços vandalitzats i 33 intervencions dels bombers per apagar incendis de contenidors, papereres i altres elements urbans.
Els Mossos van actualitzar posteriorment les xifres a 130 detinguts, dels quals 76 eren menors d'edat, i van situar en una trentena els establiments afectats per danys o saquejos. La policia catalana ha constituït un equip d'investigació per analitzar imatges i altres proves i identificar els responsables.
Bilbao: les marxes pacífiques van precedir els altercats
Dos dies després, Bilbao va viure una altra jornada d'incidents. Milers de persones havien participat en les mobilitzacions contra la presència de Vito Quiles, l'acte del qual estava previst per a les 19.00 hores al costat de la Universitat de Deusto.
La universitat va suspendre la seva activitat acadèmica a les 14.00 hores i va tancar el campus a les 15.00, seguint les indicacions policials. També va aclarir que no organitzava ni autoritzava l'acte. Quiles va acabar cancel·lant-lo després dels advertiments, segons va manifestar, de seguretat de l'Ertzaintza.
Després de les protestes pacífiques, grups d'encaputxats van aixecar barricades i van cremar contenidors i vehicles. També es van registrar danys en comerços i atacs contra instal·lacions policials.
L'Ertzaintza va fixar el balanç final en 17 detinguts —deu menors— i una persona investigada, corregint les xifres provisionals de les primeres hores. Segons el seu comunicat, cap dels implicats havia estat detingut prèviament per aquest cos. La investigació continua oberta per identificar més participants.
El conseller basc de Seguretat, Bingen Zupiria, va sostenir que hi havia persones preparades per exercir la violència amb independència que Quiles hi acudís. També va plantejar la possibilitat que haguessin seguit consignes de grups organitzats, un extrem subjecte a la investigació.
Sánchez condemna el vandalisme i el Govern demana esperar les investigacions
Pedro Sánchez va qualificar els disturbis de Barcelona de “pur vandalisme” i va defensar una resposta de “zero tolerància”. El president va assenyalar que els fets no constituïen un exercici democràtic i va al·ludir al paper de les xarxes socials en la seva instigació.
La condemna de l'Executiu als dos episodis va arribar també a través de la seva portaveu, Elma Saiz, després del Consell de Ministres de dimarts: “En democràcia, la violència no té cabuda”.
Saiz va rebutjar les acusacions que responsabilitzen el Govern i va demanar als dirigents polítics actuar amb responsabilitat mentre els Mossos i l'Ertzaintza investiguen el que va passar. “Condemnar tota violència sense pal·liatius ni cognoms”, va reclamar.
Feijóo proposa endurir les penes
El PP ha vinculat els incidents amb la seva crítica a la gestió del Govern i amb les seves propostes electorals sobre ordre públic. Després del que va passar a Bilbao, Feijóo va denunciar un “nou intent d'intimidació de l'esquerra violenta” i va prometre un Govern que garanteixi “l'ordre i la seguretat” després del 29N.
En una entrevista a Onda Cero, el president popular va anunciar que recuperaria una agreujament de les penes per als actes vandàlics comesos amb el rostre cobert. També va plantejar endurir la resposta quan els disturbis s'organitzin mitjançant xarxes socials.
Abascal porta el debat a la immigració
Santiago Abascal va reaccionar als vídeos de Barcelona amb el missatge “Que els eduquin al seu país”. En una entrevista posterior va defensar la deportació d'estrangers que delinqueixin i va tornar a plantejar el que denomina “remigració” de persones que reben ajudes sense treballar.
Després dels incidents de Bilbao, el líder de Vox també va responsabilitzar Sánchez i va anomenar “les milícies de Pedro Sánchez” els seus autors.
