El ministre d'Hisenda, Arcadi España, ha advertit que la reforma fiscal de la ultradreta Vox suposaria perdre uns 85.000 milions d'euros de recaptació de l'IRPF, segons les estimacions del seu departament. El titular d'Hisenda ha defensat aquest dimecres els impostos i els serveis públics enfront de les propostes de rebaixes tributàries, després de reclamar dimarts als seus promotors que expliquin quines despeses reduirien per compensar aquesta pèrdua d'ingressos.
España ha intervingut aquesta tarda al Fòrum CREO, organitzat per 'Cinco Días' i Prisa Media, on ha reivindicat la protecció de l'Estat per a ciutadans i empreses davant les crisis. La seva advertència situa el debat sobre el programa de Vox en les conseqüències pressupostàries de les seves promeses, amb una caiguda d'ingressos que obligaria a buscar finançament alternatiu, augmentar l'endeutament o reduir despeses.
El ministre pren com a referència una recaptació anual de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) d'uns 140.000 milions. Amb aquestes magnituds, la proposta eliminaria més de la meitat dels ingressos del tribut. España ja va qüestionar dimarts el plantejament pel que considera una forma de "carregar-se l'IRPF" i va demanar explicar què passaria amb el finançament de pensions, sanitat, educació i beques.
Més estalvi per a les rendes altes
La proposta de Vox estableix un mínim exempt de 22.000 euros anuals i dos tipus del 15% i el 25%, amb el llindar entre tots dos en 70.000 euros. També planteja reduir quatre punts percentuals el tipus aplicable per cada descendent. El canvi retallaria la progressivitat de l'impost, que actualment augmenta la contribució a mesura que creix la renda, i reduiria especialment la tributació dels ingressos elevats.
Els exemples exposats per España mostren la diferència entre contribuents. Segons el ministre, qui cobra el salari mínim estalviaria zero euros, mentre que una persona amb ingressos de 100.000 euros s'estalviaria 18.935. Són els casos que Hisenda utilitza per qüestionar que els beneficis de la reforma es reparteixin de forma equilibrada i per assenyalar l'important estalvi que obtindrien les rendes altes.
Vox ha difós una calculadora que permet estimar el salari net amb el seu programa fiscal i introdueix variables com els ingressos i la situació familiar. La promesa de cobrar més a la nòmina forma part de la seva oferta electoral, però el balanç per a cada llar també depèn de com es financin els serveis que utilitza. Una família pot beneficiar-se d'una rebaixa tributària i veure's afectada per una reducció de beques, prestacions o atenció pública.
La reforma s'estén a altres impostos. Vox proposa rebaixar l'IVA general del 21% al 18% i l'Impost sobre Societats del 25% al 15%, a més de reduir la tributació de l'electricitat i el gas. L'estimació de 85.000 milions presentada per Hisenda correspon únicament a l'IRPF, dins d'un programa que planteja noves reduccions d'ingressos per altres vies.
El cost per als serveis públics
España ha comparat aquests 85.000 milions amb tota la despesa anual en educació i prop del 80% de la despesa sanitària del país. La comparació, exposada pel ministre, pretén mostrar la mida de la pèrdua de recaptació que atribueix a la reforma. L'efecte concret sobre cada servei dependria de les decisions pressupostàries amb què es compensés aquest descens d'ingressos.
Durant la seva intervenció d'aquest dimecres ha recorregut a la sanitat per explicar què reben els ciutadans a canvi dels impostos. Ha recordat que un llit de cures intensives podia costar 3.000 euros per nit durant la pandèmia, sense que el pacient rebés una factura pel seu ingrés. "Si tens una malaltia greu, la teva família no ha d'arruïnar-se", ha defensat, juntament amb altres exemples com les operacions, els parts, les beques universitàries i el transport públic.
L'advertència arriba també al PP i a les condicions d'una eventual aliança amb Vox després de les generals del 29 de novembre. Aquest matí, a 'La Hora de la 1', de TVE, España ha afirmat que "el redactor del programa electoral del PP és Vox", en criticar els discursos que qüestionen la sostenibilitat de les pensions i les propostes de capitalització de la ultradreta. Hisenda exigeix que les promeses fiscals s'acompanyin d'una explicació sobre les seves conseqüències per als comptes públics.
El ministre ha vinculat la protecció social amb el creixement econòmic i uns comptes capaços de respondre a les emergències. En el Fòrum CREO ha defensat que els recursos públics permetin actuar quan ciutadans i empreses necessiten suport. "Sense creixement no hi ha recursos per protegir i sense comptes sans no hi ha diners per quan arriba la crisi", ha assenyalat.
