José María Figaredo, portaveu econòmic de la ultradreta Vox, va recórrer aquest diumenge a l'alarmisme per carregar contra les pensions públiques. "El sistema de pensions és un zombi. L'han trencat", va afirmar en una entrevista a 'El Debate', en la qual va defensar una reforma per combinar l'actual model de repartiment amb la capitalització individual. La seva proposta faria dependre una part de la jubilació dels diners acumulats per cada treballador i del seu rendiment.
Les declaracions cobren especial rellevància després de la convocatòria d'eleccions generals per al 29 de novembre anunciada aquest dilluns pel president del Govern, Pedro Sánchez. L'entrevista es va publicar abans de l'anunci i situa sobre la taula una de les prioritats econòmiques de Vox per canviar un sistema que sosté els ingressos de milions de llars.
Figaredo va sostenir que "en gairebé 30 anys no s'ha aplicat cap mesura correctora" per afrontar les debilitats de les pensions. L'afirmació omet reformes que han canviat tant les prestacions com el seu finançament, entre elles les aprovades el 2021 i el 2023. El diputat va qüestionar el sistema sense concretar quines garanties conservarien els futurs pensionistes amb el model que proposa.
Les reformes que Figaredo omet
El Pacte de Toledo, l'acord parlamentari per orientar les reformes de les pensions, va néixer el 1995. Des de llavors s'han succeït canvis legislatius i revisions de les seves recomanacions. Entre els més recents, la llei del 2021 va recuperar l'actualització de les pensions conforme a la inflació, per protegir el seu poder adquisitiu, i va modificar els incentius i les condicions de la jubilació anticipada i demorada.
La reforma del 2023 va reforçar els ingressos mitjançant cotitzacions addicionals i una major aportació dels salaris més alts. Va incloure l'augment gradual del Mecanisme d'Equitat Intergeneracional, la quota destinada a reforçar el sistema davant la jubilació de les generacions més nombroses, i una cotització de solidaritat sobre els sous que superen la base màxima. També va incorporar millores per a les pensions mínimes i per cobrir determinats períodes sense cotització.
Els reptes financers continuen presents. L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) va advertir al maig que el compliment de la regla de despesa de les pensions no garanteix per si sol la sostenibilitat dels comptes públics. Al setembre va reiterar que l'envelliment pressionarà la despesa, que projecta per sobre del 16% del producte interior brut el 2050. Les seves anàlisis reclamen planificació a mitjà termini i examinen conjuntament ingressos, despeses i deute.
Aquest debat sobre el finançament afecta un sistema que va abonar 10,55 milions de pensions a més de 9,5 milions de persones al setembre, segons la Seguretat Social. La nòmina mensual va ascendir a 14.498,2 milions d'euros i la pensió mitjana de jubilació es va situar en 1.576,1 euros. Les xifres dimensionen l'abast d'una reforma que Figaredo va presentar amb una declaració de fallida, sense explicar com finançaria la transició.
Del repartiment a l'estalvi individual
Actualment, les cotitzacions dels qui treballen financen les prestacions dels qui ja les perceben, juntament amb altres aportacions públiques. En la capitalització individual, una part dels diners s'acumula i inverteix per a la jubilació de cada persona. El canvi fa que aquesta part de la prestació depengui del que s'ha aportat durant la vida laboral i dels rendiments obtinguts, una diferència rellevant per als qui tenen salaris baixos o carreres laborals interrompudes.
Vox ja va portar aquesta aposta molt més lluny en el seu programa del 2019. Va proposar destinar la meitat de les aportacions a comptes individuals gestionats per empreses privades, les anomenades Administradores de Fons de Pensions, i mantenir l'altra meitat en el repartiment. El document reservava a l'Estat l'obligació de completar les prestacions que no assolissin una pensió mínima. Aquella fórmula obria expressament el negoci de gestionar una part de les cotitzacions a entitats privades.
El programa econòmic del 2025 va introduir una altra formulació. Va plantejar capitalitzar un fons de pensió públic amb criteris de rendibilitat privada, avançar cap a un sistema mixt similar al suec i eximir d'impostos l'estalvi personal destinat a la jubilació. Figaredo no va aclarir en l'entrevista quin disseny aplicaria ara, qui administraria els comptes individuals ni quin percentatge romandria en el repartiment.
El cost d'aquesta transició queda sense explicar. Continuarien existint pensions a pagar mentre part de les aportacions es reservés per al futur, una qüestió a la qual Figaredo no posa xifres. La seva defensa del model mixt es recolza en l'afirmació genèrica que altres països europeus l'han aplicat amb èxit, sense identificar quins ni desenvolupar la comparació.
L'atac a les pensions forma part d'un discurs més ampli de reducció de l'Estat. Figaredo va afirmar que "el marge de retallada de la despesa pública és enorme" i va defensar suprimir les subvencions superiors a 100.000 euros anuals per finançar la reforma fiscal de Vox. La proposta que va exposar inclou un mínim exempt de 22.000 euros en l'impost sobre la renda i dos trams, del 15% fins a 70.000 euros i del 25% per sobre d'aquesta quantitat.
En habitatge, el diputat va tornar a col·locar la immigració en el centre de la seva explicació i va parlar d'"invasió migratòria" i d'un procés de "remigració ràpid i agilitzat". Va incloure entre els seus objectius a persones estrangeres que, segons les seves paraules, es neguin a integrar-se o visquin de subsidis públics. També va defensar que el propietari recuperi immediatament l'immoble davant un impagament, un incompliment del contracte o el venciment del termini.
