Pedro Sánchez i Isabel Díaz Ayuso han mogut la baralla política espanyola al pla internacional, just quan falten poques setmanes per a les eleccions generals del 29 de novembre, i aquesta pugna obre una qüestió de fons: qui aconsegueix projectar millor la imatge d'Espanya a l'exterior i convertir aquesta visibilitat en capital polític dins del país.
El president del Govern ha exercit d'amfitrió de la XXX Cimera Iberoamericana a Madrid, una cita que el Govern ha volgut presentar com una palanca per reforçar el paper d'Espanya com a interlocutor entre Amèrica Llatina i la Unió Europea. En paral·lel, la presidenta madrilenya ha continuat cultivant la seva pròpia agenda exterior, amb contactes i trobades que l'acosten a referents de la dreta llatinoamericana.
La diplomàcia com a aparador, però sense prova d'efecte electoral
Sánchez defensa en aquest marc el multilateralisme, el diàleg i la cooperació internacional, i amb això busca reforçar la imatge d'Espanya com a interlocutora amb Amèrica Llatina i Europa. Així i tot, l'impacte electoral d'aquestes cimeres no pot donar-se per demostrat.
La cimera també posa sobre la taula el nou mapa polític llatinoamericà: la presència de dirigents com Javier Milei i José Antonio Kast reflecteix el gir cap a posicions conservadores en diversos països de la regió. Aquesta realitat obliga a mantenir relacions institucionals amb governs amb plantejaments ideològics molt diferents als de l'Executiu.
El cas de Milei resumeix aquesta tensió: Sánchez i el president argentí han protagonitzat enfrontaments públics i mantenen diferències ideològiques de fons, però la seva coincidència a Madrid obliga a separar la disputa política de la relació diplomàtica.
Ayuso i la dreta llatinoamericana, una agenda alternativa per projectar influència
Ayuso ha buscat també protagonisme internacional a través de les seves trobades amb dirigents com Kast, una estratègia que li permet projectar-se davant l'espai de la dreta llatinoamericana. La comparació amb la línia del Govern serveix per mesurar dues formes diferents de projectar influència exterior des d'Espanya.
La diferència és política: mentre Sánchez prioritza la cooperació internacional i el diàleg en clau multilateral, Ayuso cultiva relacions amb referents de la dreta regional. Ambdós camins persegueixen visibilitat i capacitat d'influència, però encara falta comprovar quin relat es tradueix en capital polític dins del país.
En aquesta lògica s'enquadren també les reunions de Kast amb Ayuso i amb Santiago Abascal, trobades que reforcen la imatge d'una sintonia política entre la dreta espanyola i els seus aliats llatinoamericans. Per al següent pas, la clau serà veure quina narrativa pesa més i com es tradueix —o no— en la cursa cap al 29 de novembre.
Contacte