45 anys després d'aquell crit que va gelar la sang a tota España: «Quieto tothom!», per fi sortiran a la llum els arxius secrets del 23-F. Així, ho ha anunciat l'últim Boletín Oficial del Estado (BOE) d'aquest dimecres 25 de febrer, tal com es va acordar aquest dimarts al Consejo de Ministros.
El 23 de febrer de 1981, el tinent coronel Antonio Tejero va entrar al Congrés dels Diputats amb pistola en mà, interrompent la votació per a la investidura de Leopoldo Calvo-Sotelo. Aquell assalt, va retornar a milions d'espanyols el ressò recent de la dictadura i la por que la jove democràcia es trenqués. Durant hores incertes, el país va contenir la respiració, amb el record encara viu del franquisme i la por real a perdre les llibertats conquerides. Per això, el coneixement del que va succeir és imprescindible per apreciar i defensar el valor de la democràcia.
La publicació del BOE explica que quedaran desclassificats "qualssevol assumptes, actes, documents, informacions, dades i objectes relatius a l'intent de cop d'estat del 23 de febrer de 1981". Els més d'un centenar de documents estaran a disposició de la ciutadania avui a partir del migdia a la pàgina web de La Moncloa. Aquesta revelació, segons indica l'escrit, es fa perquè ja no generen "un risc real i present" i per "el dret fonamental de comunicar i rebre informació veraç".
Com funciona el procés de desclassificació?
El 22 de juliol de 2025 va ser aprovat el Projecte de Llei d'Informació Classificada pel Consell de Ministres, el qual substitueix l'antiga Llei de Secrets Oficials de 1968. Aquesta nova normativa es va fer en conseqüència a les crítiques que va rebre l'antiga llei pel Comitè de Drets Humans de l'ONU, els objectius clau del qual inclouen evitar la sobreclassificació, garantir la interoperabilitat internacional i prohibir la classificació d'arxius que apuntin a algun tipus de violacions de drets humans.
La Llei d'Informació Classificada introdueix la “desclassificació automàtica”. Això significa que els documents secrets deixen de ser secrets automàticament quan passa un temps determinat per la llei. No cal que ningú ho demani ni que es faci una revisió prèvia per treure'ls l'etiqueta de “classificat”, tret que hi hagi una raó justificada per la qual encara puguin suposar un risc per a la seguretat nacional. Aquesta norma s'aplica tant als documents nous com als antics, fins i tot als que van ser classificats abans que existís aquesta llei. La finalitat és evitar que hi hagi secrets eterns i facilitar que, amb el temps, la ciutadania pugui conèixer fets històrics amb més transparència.
Així, la llei fixa un temps màxim durant el qual poden continuar sent confidencials. En aquest sentit, s'avalua la confidencialitat dels documents i es fixa la seva desclassificació. Alt Secret (al voltant de 50 anys), Secret (40 anys), Confidencial (entorn de 7–10 anys) i Restringit (termini més curt, normalment diversos anys).
