Els onze governs autonòmics del PP han impedit aquest dimecres l'aprovació de 149,6 milions d'euros destinats a finançar el sou de 3.400 professors de les universitats públiques. Cap no va acudir a la Conferència General de Política Universitària convocada per ratificar el repartiment, una absència coordinada que va deixar el ple sense el quòrum exigit.
Andalusia, Cantàbria, La Rioja, Comunitat Valenciana, Extremadura, Madrid, Castella i Lleó, Galícia i les Balears havien sol·licitat l'ajornament per l'emergència provocada pels incendis. Múrcia va confirmar que hi participaria, però finalment tampoc no es va connectar, mentre que Aragó ni va respondre a la convocatòria ni va comparèixer.
Les comunitats van al·legar que els seus esforços s'havien de concentrar en la gestió dels focs. Andalusia ha defensat que va demanar reiteradament l'ajornament i ha acusat el Ministeri de falta de diàleg i sensibilitat davant els territoris afectats. La cita, però, se celebrava per videoconferència, durava menys de trenta minuts i permetia que qualsevol conseller delegués la seva representació en un altre alt càrrec.
L'ordre del dia constava de dos punts i el repartiment havia estat aprovat per unanimitat en la comissió delegada. Només faltava la ratificació formal per iniciar els tràmits de transferència. "No hi havia cap negociació pendent, no hi havia cap desacord sobre el repartiment i no hi havia cap votació política pendent", han explicat fonts del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.
País Basc, Catalunya, Astúries, Castella-la Manxa, Navarra i les Canàries sí que estaven disposades a participar-hi. La seva presència va resultar insuficient perquè el reglament exigeix l'assistència de la meitat més una de les comunitats. El contrast ha augmentat la tensió entre administracions, ja que dimarts es va celebrar amb normalitat una conferència sectorial de Transports a la qual sí que van acudir els governs del PP.
Un acord tancat que ara perd el seu calendari
El programa 'María Goyri' va néixer el 2024 per rejovenir unes plantilles castigades per la temporalitat i la jubilació de milers de docents. L'Estat aportarà prop de 900 milions durant sis anys per pagar 3.400 places de professorat ajudant doctor, mentre les comunitats finançaran 2.236 més amb una inversió superior als 600 milions.
Les 5.636 places hauran d'estabilitzar-se en acabar aquest període. Al maig ja s'havia cobert la totalitat de les finançades pel Govern central, enfront del 14,5% de les assumides per les autonomies. La transferència bloquejada aquest dimecres havia de cobrir l'anualitat de 2026 i sostenir contractes que ja formen part de la planificació dels campus.
La Coordinadora de Representants d'Estudiants d'Universitats Públiques ha qualificat el menyspreu d'"inacceptable". CREUP adverteix que la demora pot obligar les universitats a avançar els diners amb uns pressupostos molt ajustats, endarrerir contractacions o tenir dificultats per a abonar les nòmines previstes per al pròxim curs.
El bloqueig perjudica també les comunitats que sí que hi van acudir. Catalunya havia de rebre 34,88 milions d'euros, Madrid 28,30 milions, Andalusia 21,08 milions, la Comunitat Valenciana 17,84 milions i Castella i Lleó 11,08 milions. L'absència dels governs populars ha aturat el procediment complet i retarda els diners destinats a tots els territoris.
La plantada es va repetir en la Conferència Sectorial d'Educació. La falta de quòrum va deixar en suspens altres 31,3 milions per a projectes de Formació Professional, formació del professorat, mobilitat de l'alumnat i els campionats 'Skills', a més del debat sobre el Pla Estratègic d'Educació Inclusiva i la reforma del primer cicle d'educació infantil.
Universitats públiques amb els comptes al límit
El retard arriba quan nombrosos campus arrosseguen greus problemes financers. La situació més delicada es troba a Madrid, on la Universitat Rey Juan Carlos va tancar 2025 amb un dèficit de 76,2 milions i la Complutense va necessitar un préstec autonòmic de 34,5 milions per a mantenir la seva activitat i afrontar les despeses corrents.
Ayuso va signar al març un nou model plurianual amb els sis rectors, encara que les plataformes universitàries consideren que la dotació seguirà lluny de reparar dues dècades d'infrafinançament. Els seus càlculs situen la inversió madrilenya en el 0,51% del PIB regional el 2031, gairebé la meitat de l'objectiu de l'1% recollit en la Llei Orgànica del Sistema Universitari.
Les cinc universitats públiques valencianes també han advertit que el seu nou acord plurianual encara manté sense activar els fons destinats a necessitats singulars i finançament per objectius. La Universitat de València sosté que continua infrafinançada malgrat l'estabilitat aportada pel nou marc.
Madrid va ser a més l'última comunitat a incorporar-se al programa 'María Goyri'. El Govern d'Ayuso va arribar a acusar l'Executiu de "xantatge" perquè l'Estat va rebutjar assumir tot el cost i va exigir corresponsabilitat a unes autonomies que tenen transferides les competències universitàries des dels anys noranta.
El Ministeri assegura que els 149,6 milions no es perdran, però ja no garanteix que arribin dins del calendari previst. El secretari d'Estat, Juan Cruz Cigudosa, ha enviat una carta als consellers després de la plantada sense convocar-los a una nova reunió. Universitats tampoc ha fixat una altra data per desbloquejar les nòmines.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
