Un 29N obert al vot jove i als indecisos: PP i PSOE pugnen pel 30%, VOX apunta al 20% i el Front Ampli al 10%

La mobilització electoral i la batalla pel vot jove i els indecisos marquen una campanya en la qual gairebé la meitat dels electors admet que encara pot canviar de partit o fins i tot abstenir-se

16 de novembre de 2026 a les 08:48h
Diseño sin título (17)
Diseño sin título (17)

El macrosondeig preelectoral del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS), publicat en els últims dies, situa dos factors en el centre de la campanya del 29N: la mobilització electoral i la capacitat de convèncer els qui encara no han decidit el seu vot. El 83,1% dels enquestats assegura que acudirà a les urnes "amb tota seguretat", tot i que entre els joves de 18 a 24 anys aquest percentatge cau fins al 70%, enfront del 89% dels electors d'entre 65 i 74 anys. A més, 1,6 milions de ciutadans podran votar per primera vegada en unes eleccions generals.

Les xifres de participació de les últimes convocatòries conviden, però, a prendre aquestes previsions amb cautela. En les eleccions generals de juliol de 2023 va votar el 70,4% del cens electoral —4,2 punts més que en els comicis de novembre de 2019— una xifra inferior a l'elevada predisposició que reflecteix ara el sondeig. Queda per veure si, el 29 de novembre, aquesta intenció es tradueix finalment en una major mobilització.

El candidat socialista, Pedro Sánchez, va fer aquest cap de setmana una crida a la mobilització massiva de l'electorat progressista per guanyar les pròximes eleccions generals: "Els sobren els drets dels treballadors, per això cal anar a votar el 29N", va apuntar. 

En l'equip de campanya de Sánchez confien en una "massiva mobilització" que permeti quatre anys més de Govern i auguren que se superarà el percentatge de participació dels últims comicis. L'estratègia passa per convertir la cita electoral en una elecció entre dos models polítics i evitar que part del seu electorat es quedi a casa.

Els sondejos, a més, comencen a donar-los una mica d'aire. L'últim seguiment de 40dB per a EL PAÍS i la Cadena SER situa els socialistes per sobre del 30% per primera vegada des de les eleccions de 2023. Un avanç que, però, amb prou feines altera l'aritmètica de la governabilitat: la dreta continua sumant una majoria que supera els 190 escons.

Però beneficia necessàriament una major participació a l'esquerra? La història electoral ofereix arguments per sostenir que una mobilització elevada ha coincidit en diverses ocasions amb victòries socialistes, tot i que no permet establir una relació automàtica.

El PSOE va guanyar amb participacions del 79,9% el 1982, del 76,4% el 1993 i del 75,6% el 2004. No obstant això, també va aconseguir la victòria el 1989 amb una participació del 69,7%. I el 1996, amb un 77,3% de participació, va ser el PP de José María Aznar qui es va imposar.
La mobilització importa, però el resultat depèn també de qui aconsegueixi activar els seus votants.

En l'equip de campanya d'Alberto Núñez Feijóo confien a superar la barrera del 30% del vot i esgarrapar algun escó a VOX en el que queda de campanya. El seu objectiu és consolidar el lideratge del bloc de la dreta i evitar que el creixement dels de Santiago Abascal acabi condicionant encara més el repartiment d'escons.

En preguntar per les enquestes publicades en els últims dies, des de Génova prefereixen remetre's a les seves medicions internes, que, asseguren, els ofereixen una "victòria que serà incontestable".

Des de VOX sí que creuen que es compliran les prediccions que els aproximen a la barrera del 20% del vot. Per a l'equip de Santiago Abascal, qualsevol resultat proper a les estimacions de la majoria de les enquestadores serà "una victòria històrica". 

En la vessant més optimista, i amb els dies de campanya que queden per davant, no descarten fins i tot millorar aquest percentatge, un escenari que, reconeixen, els permetria afrontar una eventual negociació postelectoral des d'una posició de major força.

Per la seva banda, l'equip d'Ada Colau, candidata del Frente Amplio, insisteix que les enquestes "van a l'alça". S'han fixat com a meta assolir el 10% d'intenció de vot i donar la batalla en una quinzena de províncies per arrabassar a la dreta, sobretot a VOX, escons que podrien resultar decisius en la composició del Congrés. Tot això malgrat que els principals sondejos apunten a un retrocés notable de l'espai de l'esquerra alternativa.

De moment, les projeccions els atorguen dos escons a Madrid, el de la pròpia Colau a Barcelona i el que els garanteix a València la coalició Compromís-Front Valencià. La resta dels escons segueixen en l'aire.

Podemos, que va arribar a ser la tercera força política el 2015 amb 69 escons, pugna aquesta vegada per mantenir la seva presència al Congrés amb un únic escó per Madrid, el d'Irene Montero. Des de la formació confien que les seves bases "els acompanyaran" per ser "determinants" en un futur Govern de coalició progressista.

Llançats al vot jove (i als indecisos)

Els primers compassos de la campanya electoral han estat marcats per les entrevistes als candidats al canal de YouTube de Jordi Wild, una nova finestra de comunicació que bona part de les formacions —amb VOX com a excepció— ha aprofitat per aproximar-se al votant jove i buscar espais d'interlocució allunyats dels formats polítics tradicionals.

La bretxa de participació amb els electors de més edat, ja assenyalada, converteix aquest segment en un dels principals objectius de la campanya. Els equips electorals saben que una part de l'èxit de les seves estratègies passa per captar aquest electorat jove, no només per la seva capacitat per inclinar determinats resultats, sinó també perquè és un segment menys procliu a donar per decidit el seu vot amb tanta antelació.

En els equips dels candidats hi ha unanimitat que han de concentrar esforços a implicar una generació que s'informa, i per tant també decideix el seu vot, a través de noves vies de comunicació. Les xarxes socials, els canals digitals i els formats d'entreteniment s'han convertit en escenaris de disputa política. Ja no n'hi ha prou amb esperar el votant en els mítings o en les entrevistes dels mitjans tradicionals: els partits surten a buscar-lo allà on consumeix informació.

Però la batalla no es limita als joves. El mateix CIS apunta que el 49,1% dels enquestats decideix el seu vot en funció del que més el convenci en aquell moment, inclosa la possibilitat de no votar. Es tracta d'un percentatge molt elevat que reflecteix la fragilitat de les fidelitats electorals i explica per què els candidats multipliquen entrevistes, aparicions i actes per esprémer els últims dies de campanya.

La disputa del 29N té, per tant, dues dimensions. Una passa per mobilitzar els qui ja tenen decidit el seu vot; l'altra, per convèncer els qui encara dubten o fins i tot contemplen l'abstenció. El PP i el PSOE necessiten consolidar els seus respectius blocs per lluitar per l'entorn del 30%; VOX aspira a acostar-se al 20% i el Frente Amplio busca assolir el 10% per conservar capacitat d'influència parlamentària.

En aquest escenari, el vot jove i el dels indecisos poden convertir-se en alguna cosa més que un factor afegit: poden ser la variable que acabi inclinant la balança. Les enquestes dibuixen una fotografia, però encara queda una campanya per disputar i, sobretot, milions de paperetes per decidir.

Contacte

T'escoltem. Contacta amb nosaltres.

El més llegit