L'esquerra alternativa coincideix en un diagnòstic: cal trobar la fórmula per frenar l'auge de VOX. La incògnita és com fer-ho. Sobre la taula, a més, plana una hipòtesi que condiciona tots els moviments: que Pedro Sánchez pugui avançar les eleccions.
Este dimecres, Gabriel Rufián, portaveu d'ERC al Congrés, inicia un cicle de converses amb Emilio Delgado, diputat autonòmic de Més Madrid a l'Assemblea. Tres dies després arribarà la refundació de Sumar. Dues cites diferents, però amb un mateix teló de fons: la necessitat de reconfigurar l'espai a l'esquerra del PSOE. De moment, tanmateix, ambdues iniciatives avancen en paral·lel i amb incògnites encara sense resoldre.
En les diferents formacions que integren Sumar hi ha dirigents que assumeixen en privat que Yolanda Díaz no serà la pròxima candidata a liderar l'espai. En públic, no obstant això, esperen que sigui ella qui mogui fitxa. Des de Movimiento Sumar —el nucli més pròxim a la vicepresidenta— insisteixen que “serà la candidata si vol”, mantenint oberta la porta a la seva continuïtat. En el que sí coincideixen fonts de les diferents formacions és que, internament i de manera oficiosa, no s'han explorat possibles lideratges alternatius.
Fa uns dies, la pròpia Díaz —que encara no ha confirmat oficialment la seva assistència a l'acte del dissabte, encara que fonts de la comissió organitzadora donen per fet que hi serà— advertia que “parlar de persones, parlar de marques, parlar d'elements que estan fora de la societat espanyola és un enorme error”. Però el cert és que el lideratge és l'assumpte que sobrevola la refundació que aquest dissabte escenificaran Esquerra Unida, Més Madrid, els Comuns i Moviment Sumar. És el debat ineludible, el meló que tard o d'hora hauran d'obrir.
Díaz, que en els últims dies ha optat per un perfil baix, es va referir en termes positius a la iniciativa de Gabriel Rufián, defensor des de fa temps d'una candidatura conjunta de les esquerres. La proposta, tanmateix, ja ha rebut el rebuig de formacions com el BNG, EH Bildu i fins i tot de veus del seu propi partit, que li recorden que ERC manté una “vocació independentista”. El dirigent català, en un dels seus moments de major exposició pública —les entrades per al seu primer acte aquest dimecres es van esgotar en quatre minuts—, busca ara socialitzar i amplificar aquest debat, que per ara no aconsegueix acompasar-se amb el calendari ni amb els ritmes interns de Sumar.
A aquest escenari s'hi afegeix una hipòtesi que comença a circular amb naturalitat en algunes de les formacions que plantegen una transformació de l'espai: que el president del Govern, malgrat reiterar que esgotarà la legislatura fins al 2027, acabi avançant les eleccions si el context polític o parlamentari es complica. No seria el primer cop que el guió canvia sobre la marxa. Davant d'aquesta possibilitat, diversos diputats socialistes ho resumeixen amb una màxima pragmàtica: quan l'opció existeix, es treballa com si fos una certesa.
Ni hi són tots ni estan contents
La Coordinadora Gestora de Sumar porta mesos treballant en la seva transformació. La data de l'acte estava fixada des de fa temps, però Gabriel Rufián es va avançar en el calendari polític. El moviment no va asseure bé entre les quatre formacions que integren la plataforma.
L'organització insisteix que el nou pas serà “una coalició electoral”, amb l'objectiu de frenar la dispersió del vot en l'espai de l'esquerra estatal, tradicionalment penalitzat pel sistema electoral. El matís és rellevant: no totes les esquerres competeixen en les mateixes condicions. Les formacions amb fort implantació territorial —com el BNG a Galícia, EH Bildu a Euskadi o ERC a Catalunya— esmorteixen l'efecte de la llei D’Hondt, la lògica de la qual és clara: afavoreix la concentració del vot i castiga la seva fragmentació.
«Falten molts que ens agradaria que hi fossin», va deixar anar la portaveu dels Comuns al Congrés, Aina Vidal, en una entrevista a La Hora de La 1. La frase deixa més interrogants que certeses. ¿Un missatge adreçat a Rufián? ¿Un gest a Podem? En política, de vegades, el que no s'anomena és precisament el que més pesa.