“Sempre hi ha un pla B”. Amb aquesta frase resumeix avui la Moncloa la derrota parlamentària soferta ahir pel Govern. Després de deixar passar unes hores per assenyalar els qui van votar en contra —Junts, PP i VOX— i intentar lliurar l'única batalla encara oberta, la del relat, l'Executiu s'enfronta ara a la pregunta decisiva: i ara què?
Amb més o menys vehemència, segons l'ala del Govern consultada, a l'Executiu coincideixen en una idea: cal blindar la pròrroga dels lloguers. La discrepància apareix en el següent esglaó, el veritablement rellevant en política: com fer-ho.
El que el Govern descarta, almenys de manera immediata, és tornar a registrar un altre Reial Decret llei idèntic al rebutjat. A la Moncloa interpreten que “el Parlament va dir al Govern que no té majories suficients”, una lectura que barreja realisme numèric i advertència política. Repetir la mateixa fórmula sense canvis suposaria exposar-se a una segona derrota i engrandir la imatge de debilitat parlamentària.
Tanmateix, la via del decret no desapareix del tot del tauler. L'article 86 de la Constitució permet al Govern aprovar Reials Decrets llei en casos d'“extraordinària i urgent necessitat”, una eina pensada precisament per respondre amb rapidesa a situacions que no poden esperar la tramitació ordinària d'una llei. I a l'Executiu són conscients que l'accés a l'habitatge i la protecció de milers d'inquilins encaixen políticament en aquest marc d'urgència social.
La clau, per tant, no seria jurídica sinó aritmètica: el problema no és tant si pot aprovar-se un altre decret, sinó si després aconseguiria convalidar-se al Congrés. Aquí rau el veritable bloqueig.
Els socis pressionen perquè el Govern mogui fitxa
Els aliats progressistes de l'Executiu al Congrés coincideixen en la necessitat d'actuar, tot i que difereixen en el diagnòstic i en la pressió pública que convé exercir.
EH Bildu considera que “l'important és que aquestes mesures puguin posar-se en marxa com més aviat millor”. Afegeixen que “el Govern té diferents instruments per tornar a plantejar-les i buscar la fórmula adequada”. En la formació basca entenen que es tracta d'una qüestió urgent i d'extrema necessitat per a milers de famílies i esperen que “el Govern treballi el necessari per poder fer realitat una mesura de justícia com aquesta”.
Des de Podemos, tanmateix, el to és més sever. La seva líder, Ione Belarra, comparteix la urgència, però ofereix una lectura molt més pessimista: “el deixaran morir”, resumeix en referència al decret tombat a la Cambra. El missatge tanca una doble crítica: al PSOE per manca d'ambició i a Sumar per incapacitat per forçar el soci majoritari.
ERC, per la seva banda, torna a carregar contra Junts després del dur xoc viscut a l'hemicicle. Els republicans sostenen que “van putejar per interessos particulars tres milions de persones, mig milió de catalans, així que que expliquin per què, que el Govern ho presenti constantment fins que es cansin o la gent els passi per sobre”.
El portaveu republicà també ha criticat aquest dijous la poca implicació del PSOE en les negociacions prèvies per garantir que el text prosperés. Una acusació que apunta al cor del problema: no n'hi ha prou de senyalar els qui voten no; també compta com s'arriba a la votació.
Una derrota amb lectura estratègica
El que ha passat torna a retratar la fragilitat estructural de la legislatura. El Govern impulsa mesures de perfil social que cohesionen el seu bloc ideològic, però es topa després amb una aritmètica parlamentària on cada vot exigeix cessions, negociació mil·limètrica i costos polítics creixents.
En altres paraules: l'esquerra manté iniciativa programàtica, però la dreta i els socis perifèrics conserven capacitat de bloqueig. Aquesta és avui la veritable equació de poder a Madrid. I també la raó per la qual, més enllà del soroll, la Moncloa busca ja aquest “pla B”.