El desnonament de Maricarmen ha generat un brou de cultiu que en les últimes hores s'ha traslladat als carrers marcant un abans i un després en la conversa pública en matèria d'habitatge.
Les dues ànimes del Govern, PSOE i Sumar, assumeixen que dimarts que ve, el Consell de Ministres, ha d'aprovar un text amb mesures urgents que donin resposta al clam social que recorre el país i que s'ha instal·lat a la Puerta del Sol per dir “prou”.
L'executiu assumeix la urgència i treballa amb aquesta premissa, però res es pot donar per fet. Anem per parts.
La fórmula legislativa d'urgència, el Reial decret llei, és un mecanisme constitucional que permet al poder Executiu aprovar normes amb rang de llei de forma immediata.
El text amb les mesures acordades es redacten i se segellen en el Consell de Ministres que posteriorment, en el termini màxim d'un mes, han de ser ratificades en el Congrés dels Diputats per majoria simple, és a dir, requereix més vots a favor que en contra.
De moment, ni tan sols els socis del Govern estan en el mateix punt. Competeixen l'urgència, sí, però no hi ha consens en el conjunt de les mesures el que ha portat a Sumar —ja ho van fer fa mig any en un altre Consell de Ministres— a amenaçar amb plantar-se i no acudir a la reunió. “Ens vam plantar fa mig any i ens tornarem a plantar dimarts si fa falta”, apunten en un comunicat emès aquest dissabte.
En la nota, Sumar diu que "el PSOE no es pot posar més de perfil". I encara que en moltes de les mesures hi haurà consens, com la pròrroga dels lloguers o la protecció de les famílies enfront dels desnonaments, des de la part minoritària del Govern reclamaran també l'expropiació del pis de Maricarmen. Una cosa a la qual el PSOE, es nega.
Qüestió de números
El Partido Popular ja ha marcat distàncies: es pronunciarà en conèixer el contingut del decret, però no negociarà amb el Govern el seu contingut. Ni el PP ni Vox estaran per salvar aquest text, la qual cosa estreny encara més el marge de l'Executiu: cada vot de PNB, Junts, Podemos, ERC o Bildu passa a ser imprescindible.
Després de mesos d'un Govern fràgil i una majoria parlamentària descomposta, sembla que alguna cosa ha canviat: Junts, que va trencar amb l'Executiu i es negava a qualsevol interlocució, s'ha assegut a negociar. Almenys en aquesta fase, tornen a estar tots a la taula.
La dificultat és trobar un equilibri que no faci caure l'acord per cap dels dos extrems. Sumar i Podem exigeixen mesures com l'expropiació; PNB i Junts reclamen, en canvi, incentius fiscals per a propietaris o canvis en la llei del sòl per construir més. Són exigències que, al seu torn, allunyen les formacions d'esquerra.
Acostar posicions sota pressió
Des de la Moncloa reconeixen “l'enorme pressió” que es viu aquests últims dies i que condiciona de ple el marc de negociació.
Ningú vol ser el culpable que el decret decaigui, i tot es quedi igual. No obstant això, no es pot donar per fet que les formacions vagin a donar suport a mesures de caràcter ideològic que vagin contra les seves pròpies bases.
Les posicions estan “allunyades” i el compte enrere està activat. Fins dimarts que ve queden 48 hores d'intensa negociació a múltiples bandes.
La responsabilitat és compartida. Però el Govern compta amb una última bala per aprovar un text que doni resposta a la indignació als carrers i al seu torn obtenir un respir en un moment polític d'enorme fragilitat amb l'altra gran crisi, la de Ceuta, que tampoc aconsegueix solucionar.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.