No hi ha optimisme al Govern respecte a la guerra a l'Iran —m'ho ha confessat aquesta setmana el mateix ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares—, però el missatge que continuarà traslladant La Moncloa “és de tranquil·litat”, perquè insisteixen que “el país està més ben preparat”.
El president del Govern, Pedro Sánchez, té previst comparèixer el pròxim dia 25 de març al Congrés —així ho va sol·licitar ell mateix—, però les circumstàncies l'obligaran a avançar l'avaluació política del conflicte una setmana.
Aquest pròxim dimecres la Cambra Baixa acollirà la primera sessió de control al Govern des de l'inici de la guerra, el passat 28 de febrer, quan es va produir la intervenció militar conjunta dels EUA i Israel amb bombardejos sobre l'Iran. Aquest —així com les conseqüències econòmiques que ja perceben els ciutadans en anar al sortidor, per exemple— serà l'assumpte que marcarà la sessió.
Fa tot just unes setmanes el conflicte no figurava en el guió polític. Però a La Moncloa saben que hauran d'afrontar aquesta qüestió en múltiples fronts —cosa que, d'altra banda, ja venen fent—: des de la presa de decisions concretes per frenar l'ona expansiva que ja toca la butxaca dels ciutadans, fins al front polític que construeix l'oposició del Partit Popular, passant per les exigències dels socis parlamentaris.
El focus estarà posat especialment en la figura del president Sánchez, així com en la vicepresidenta i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero. Mentrestant, les agendes ministerials impediran la presència d'alguns ministres en la sessió, com el titular d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, o la ministra de Defensa, Margarita Robles.
Front comú al Congrés: tots preguntaran per les conseqüències de la guerra
Des del Partit Popular fins a socis parlamentaris estables com el PNB o EH Bildu: l'Executiu haurà de respondre a diverses preguntes específiques relacionades amb la guerra.
Mentre el PP ha registrat una interpel·lació urgent perquè la vicepresidenta María Jesús Montero expliqui les conseqüències que el conflicte pot tenir per a “les famílies i les empreses”, altres formacions com Podem demanaran explicacions sobre mesures concretes per fer efectiu el lema de “no a la guerra”, així com sobre “qui pagarà aquesta vegada les conseqüències de la guerra il·legal a l’Iran i l’Orient Mitjà”, segons les preguntes registrades per les formacions basques.
El Partit Popular ja va registrar a més una proposició no de llei al Congrés i una moció al Senat en les quals incorpora les mesures que planteja l'oposició per fer front als efectes econòmics del conflicte. Amb elles pretenen, asseguren, “prendre la iniciativa” davant el que consideren una manca de resposta del Govern de Sánchez.
A l'espera del primer paquet de mesures
Els socis de Govern —que no comparteixen del tot els temps— s'han donat un marge per aprovar el gruix de les mesures que, segons el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, l'Executiu està ultimant.
Sumar hauria preferit fer un pas endavant i activar ja algunes de les possibles receptes, però el PSOE advoca per la cautela.
El dia abans de la sessió de control al Govern, dimarts, se celebrarà la reunió setmanal de l'Executiu. Tot i que no es descarta que puguin anunciar alguna mesura encaminada a mitigar els efectes en els sectors més afectats —el transport o la ramaderia, per exemple—, el nucli del paquet quedarà previsiblement posposat per a més enllà del pròxim Consell de Ministres.
Sense oblidar una cosa fonamental: sigui quan sigui que s'aprovin, aquestes mesures hauran de passar pel Congrés per a ser convalidades per una majoria parlamentària que, en aquest moment, el Govern no té garantida.
A l'Executiu esgrimeixen diverses raons. D'una banda, consideren que, malgrat el ràpid increment del preu dels carburants, la situació no és equiparable a l'esclat de la guerra a Ucraïna el 2022. Confien que els preus de l'energia puguin donar una treva i esperaran a més que el Consell Europeu reuneixi els pròxims dies 19 i 20 els mandataris europeus, que abordaran aquesta qüestió de forma conjunta.
Apunt final.
La prudència en política pot ser una virtut. Però quan els efectes d'una guerra comencen a sentir-se en l'economia quotidiana, la prudència no pot convertir-se en coartada per a la inacció. Si el Govern considera que ha d'actuar, que actuï. Que legisli. I que protegeixi els qui sempre paguen primer les conseqüències: els ciutadans.