La possibilitat que en les eleccions del 29 de novembre hi hagi dues candidatures a l'esquerra del PSOE és cada vegada més plausible. El termini per a registrar coalicions s'esgota a la mitjanit d'aquest divendres i el marge s'estreny.
De moment, Frente Amplio no s'acosta a Podemos ni Podemos a Frente Amplio. Entre les dues vies possibles, els morats s'inclinen per col·laborar amb Gabriel Rufián, que en els últims mesos ha demostrat ser un potent mobilitzador enfront de les dretes i, per tant, l'opció electoral més atractiva.
Durant mesos, el dirigent independentista va advocar per una esquerra forta i fins i tot va amenaçar amb encapçalar aquest moviment: l'esquerra necessita "ciència, mètode i ordre", va argumentar a començaments d'any en un acte polític a la sala Galileo Galilei de Madrid.
La seva decisió final de mantenir-se sota les sigles d'ERC ha decebut amplis sectors de l'esquerra. Des d'alguns espais de Sumar reconeixen fins i tot que veuen l'horitzó d'un acord "més complicat" després dels moviments del líder català amb Podemos.
Un "tándem" electoral: actes conjunts de Rufián i Montero
La idea és senzilla: Podemos fa campanya a Catalunya a favor d'ERC i Rufián dona suport al lideratge d'Irene Montero a la resta de l'Estat. Ho farien mitjançant actes conjunts de campanya que la direcció dels republicans hauria acceptat després de negociar amb la direcció de Podemos a Madrid.
Els detalls de l'acord no s'han donat a conèixer —l'hermetisme entre les parts és total—, però ERC podria fins i tot incloure en les seves llistes candidats independents de Podemos. Això sense oblidar que el Reglament del Congrés dels Diputats estableix limitacions molt clares sobre com es poden organitzar els grups parlamentaris quan els partits comparteixen candidatures. És a dir, si Podemos i ERC comparteixen llistes —o bé integren candidats en una mateixa llista electoral—, la normativa parlamentària prohibeix la constitució de grups separats.
Mentre s'acosta la possibilitat que els líders del partit morat visitin Catalunya per a donar suport a Rufián i demanar el vot a favor de l'independentisme, es tanca la via perquè Ada Colau lideri Frente Amplio.
L'exalcaldessa de Barcelona és una de les líders dels Comuns, espai en el qual en el seu moment es va integrar Podemos a Catalunya i que va acabar fracturant-se després de la ruptura estatal entre Podemos i Sumar.
Si ERC competeix per l'espai electoral amb els Comuns i Podemos dona suport a l'independentisme, la via Colau perd recorregut.
Les voltes de Más Madrid, sense encaix per a Podemos
Després de l'anunci de Rufián que seguirà liderant ERC, Más Madrid "celebra" la decisió i torna a sorprendre en plantejar que la llista de Frente Amplio l'encapçali Emilio Delgado, portaveu adjunt de la formació a l'Assemblea de Madrid, amb la ministra de Sanitat, Mónica García, com a número dos.
García, que mesos enrere va anunciar que seria la rival electoral d'Isabel Díaz Ayuso en els pròxims comicis autonòmics, torna així a situar-se en primera línia nacional. És un moviment que ni tan sols en la seva pròpia formació acaben d'entendre i que reobre els interrogants sobre la plaça autonòmica.
La formació madrilenya s'obre per primera vegada a integrar Podemos, sense entrar en detalls. Explica que es tracta d'una proposta "d'integració" de tots els actors de Frente Amplio per a "desbloquejar" la situació actual.
Després de rebutjar les primàries obertes que van plantejar els morats, i a només uns dies que acabi el termini de presentació de candidatures, Más Madrid no aclareix com encaixar Podemos que ja traça el seu propi camí i descarta incorporar Colau en la llista madrilenya i proposa com a alternatives la diputada Tesh Sidi, que va ser número tres de Sumar en les generals de 2023, o el regidor de l'Ajuntament de Madrid Eduardo Fernández Rubiño.
Anàlisi | La divisió de les esquerres per a sorpresa de ningú
Rufián va inflar una il·lusió que ha quedat en res. Hauria fet bé de ser més caut: no tots els moviments passen en fals.
Más Madrid, com a espai líder de Sumar, sabia des de fa mesos que aquesta situació podia donar-se i ha acabat atrapat en un escenari previsible, llastrat per personalismes interns.
Podemos no oblida 2023, quan Sumar els va donar la destralada. Ja no persegueix créixer juntament amb altres formacions, sinó protegir el seu petit nucli i la supervivència de la marca.
Aquí hi ha la paradoxa. L'experiència d'altres països suggereix que la marca Frente Amplio només ha sobreviscut quan els partits que la componien van subordinar les seves sigles al conjunt. Avui, a Espanya, ERC manté els seus lideratges, Podemos blinda la seva marca i Más Madrid arrossega els seus personalismes: ningú sembla disposat a fer aquest pas.