La realitat, a aquesta hora, és que ningú no sap res. Les travesses poden complir-se… o saltar pels aires. La decisió és a mans del president del Govern, Pedro Sánchez, i, de moment, ni tan sols en el seu entorn més proper semblen conèixer quin serà el desenllaç.
El cap de l'Executiu afronta a més una agenda d'alta exposició pública al Congrés durant avui i demà, amb diverses compareixences i actes previstos. Tanmateix, per una qüestió d'institucionalitat i de respecte als temps parlamentaris, a la Moncloa no esperen que deixi pistes sobre la remodelació en aquestes intervencions.
El moviment de Juanma Moreno Bonilla, en anticipar el calendari electoral andalús, ha provocat un efecte expansiu que ha traspassat amb rapidesa les fronteres autonòmiques. L'ona ha arribat fins al Palau de la Moncloa, on Sánchez ultima una remodelació puntual del Govern per cobrir la sortida de la encara vicepresidenta i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, que serà candidata en els comicis previstos per al 17 de maig.
Fonts de l'Executiu confirmen que el president està satisfet amb l'actual composició del Consell de Ministres. Per això, la intervenció serà quirúrgica i limitada, en línia amb el que ell mateix ja va anticipar fa mesos: continuïtat amb ajustos mínims.
A la Moncloa prefereixen deixar passar les pròximes hores per salvar diverses fites rellevants en l'agenda política. Entre ells, la compareixença a petició pròpia del president —en la qual es preveu un discurs de marcat contingut ideològic— per fixar la posició d'Espanya davant la guerra a l'Orient Pròxim i donar compte de l'última reunió del Consell Europeu. També figura en el calendari el ple de dijous, amb el debat i la previsible convalidació del decret llei de mesures econòmiques derivades del conflicte.
A partir d'aquí, s'obre la finestra. Després del ple de dijous —i abans de rebre el lehendakari, Imanol Pradales, divendres al matí a la Moncloa— podria produir-se la compareixença en què Sánchez anunciï els canvis. Si no fos aleshores, l'escenari es desplaça a dilluns. En qualsevol cas, abans del pròxim Consell de Ministres, ja sense Montero a la taula.
Quinieles que prenen cos
La prerrogativa d'obrir crisis —grans o petites— és exclusiva del president. Aquesta vegada, almenys de moment, ningú té certeses. Ni tan sols els qui acostumen a anticipar-se al moviment.
Sí que hi ha, tanmateix, algunes línies que comencen a dibuixar-se. Una d'elles apunta que la vicepresidència podria continuar en mans d'una dona, mentre que la cartera d'Hisenda recauria en un perfil diferent.
Entre els noms que sonen amb més força hi ha el de Carlos Cuerpo, actual ministre d'Economia, que no ha defugit públicament la seva inclusió en les travesses: “El fet que m'incloguin en aquest tipus d'escenaris significa que, en política econòmica, s'està fent una bona feina”, va deixar anar durant la roda de premsa després del Consell de Ministres de dimarts.
No seria una anomalia en el context europe. En altres governs de l'entorn és habitual la unificació de les carteres d'Economia i Hisenda, una possibilitat que també va deixar oberta el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, en una entrevista ahir a la nit amb Xabier Fortes: “Hi pot haver un ministeri que integri ambdues competències”.
Un altre nom que guanya pes és el de Jesús Gascón Catalán, actual número dos de Montero, que apareix en les travesses com a perfil tècnic amb opcions d'assumir responsabilitats ministerials.
Félix Bolaños, l'eix de la sala de màquines
El paper de Félix Bolaños no farà sinó reforçar-se. Considerat el “súper ministre” de l’Executiu, és l’encarregat de la sala de màquines: coordina ministeris, gestiona crisis i actua com a principal tallafoc polític.
Ha pilotat algunes de les negociacions més complexes de la legislatura, tant amb socis com amb l'oposició: des dels intents de renovació del Consell General del Poder Judicial fins a la tramitació de la llei d'amnistia o els acords d'investidura amb ERC i Junts.
Amb la sortida de Montero, el seu pes intern previsiblement augmentarà. Falta per veure si aquest reforç es traduirà en noves competències formals. En el polític, en qualsevol cas, continuarà sent una peça clau: l'alfil més valuós en el tauler de Sánchez en el tram decisiu de la legislatura.