En política, com en la vida, moltes circumstàncies que a priori semblen contradictòries poden concórrer en un mateix pla. La crisi a Ceuta —un abans i un després de la XV legislatura— ha deixat al descobert la debilitat d'un Govern cada vegada més aïllat que, tanmateix, té l'avantatge de saber que no existeix alternativa programàtica.
“La meva intenció és esgotar la legislatura”. És un dels titulars que el president del Govern, Pedro Sánchez, va deixar en la seva primera entrevista a la Cadena SER després de l'aturada estival. Tanmateix, alguns dels socis que el van aupar al poder, i que cada vegada es mostren més allunyats de la posició del Govern, no el creuen.
Fonts del PNB a Euskadi expliquen que, segons el seu parer, la data de les pròximes eleccions generals està decidida des de fa temps. Afegeixen que la situació a Ceuta atorga un nou element que justifica encara més que la cita amb les urnes sigui a començaments de 2027.
La mateixa hipòtesi tenen sobre la taula a Podemos, la tesi del qual apunta a un avançament electoral en els primers mesos de l'any. El desmarcatge dels morats es produeix des de fa molts mesos, situant-se en la majoria d'ocasions en postulats d'oposició al Govern. El que ha succeït a la ciutat autònoma els ha tornat a situar molt allunyats de la gestió de l'Executiu, un pretext que ha servit a la secretària general de Podemos, Ione Belarra, per reclamar la ruptura de relacions amb el Marroc, condicionar la negociació dels Pressupostos Generals de l'Estat —que, segons La Moncloa, se segueixen negociant— i assenyalar que el Govern socialista “està cavant la seva pròpia tomba”.
Des d'EH Bildu, si bé no tenen tan clara aquesta hipòtesi, sí que creuen que la situació a Ceuta ha marcat un nou rumb “que ningú sap on portarà la legislatura”.
Sánchez, en crisi, manté la seva agenda
El president del Govern, Pedro Sánchez, presidirà aquest dilluns la reunió interparlamentària del Grup Parlamentari Socialista, que se celebrarà al Congrés dels Diputats amb motiu de l'inici del període de sessions ordinari a les Cambres.
Segons fonts de la direcció socialista, el secretari general demanarà “unitat” enfront de les dretes i farà una crida a seguir governant fins a esgotar la legislatura.
A la bancada socialista, que acompanya en públic el seu líder, hi ha diputats que reconeixen que la situació s'ha tornat “molt complicada”, però consideren que no és moment de “cedir terreny” a la dreta i la ultradreta.
Fins quan pot continuar governant Sánchez?
Mentre els socis parlamentaris veuen cada vegada més factible un avançament electoral, el president insisteix a negar-ho. La prerrogativa és única i exclusivament de Sánchez, que, com la resta de presidents en democràcia, no prémerà el botó fins al moment que políticament més li convingui. Mentrestant, negarà que ho vagi a fer.
El que sí que està clar és quin seria el límit de l'actual legislatura. La Constitució estableix que el mandat del Congrés dura quatre anys des de l'elecció dels diputats, llevat que la Cambra es dissolgui abans. Si no hi hagués un avançament electoral, aquest termini situaria el final del mandat el 23 de juliol de 2027.
A partir d'aquí, la LOREG fixa els terminis per a la convocatòria d'eleccions: s'ha de fer 25 dies abans que expiri el mandat de les Corts, i els comicis han de celebrar-se 54 dies després de la convocatòria. Amb aquests terminis, la data límit per celebrar les eleccions se situaria el 22 d'agost de 2027.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.