Manuel Llamas ha arribat aquest divendres al Senat amb la dimissió descartada per endavant. El director adjunt operatiu (DAO) de la Guàrdia Civil s'ha enfrontat a una de les primeres preguntes que esperava, si pensava deixar el càrrec després de ser imputat en el cas Leire, i ha respost sense marge per al dubte, "en absolut". El tinent general ha insistit que no considera qüestionat el seu honor per estar investigat, i ha afegit que, encara que arribés a ser processat, tampoc es plantejaria dimitir.
La fermesa de Llamas contrasta amb les pressions que ha rebut en les últimes setmanes perquè abandonés el seu lloc. Diferents associacions de comandaments i oficials de la Guàrdia Civil van demanar conjuntament el seu cessament poc després de conèixer-se la imputació, i un excap del cos a Catalunya va arribar a reclamar-li públicament que dimitís "per honor". També el PP va exigir la seva sortida, qualificant d'"inassumible" la seva continuïtat al capdavant del cos. Malgrat això, el mateix Llamas ha explicat que compta amb el suport del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, qui li hauria traslladat personalment el seu suport després de la imputació i qualificat la seva situació processal d'"injusta".
Llamas també ha respost a les crítiques sobre les instruccions traslladades a comandaments de la Unitat Central Operativa (UCO). Segons ha explicat, quan va demanar que els investigadors no fossin "proactius" no pretenia limitar cap investigació, sinó recordar que la direcció de les causes judicials correspon als jutges i no als agents encarregats d'executar-les. Al seu torn, ha lamentat el que considera un "excés de protagonisme" acompanyat, en alguns casos, de certa "vanitat" per part de determinats investigadors. Sense esmentar noms, ha sostingut que alguns membres de la Guàrdia Civil han assumit funcions que, en la seva opinió, excedeixen el paper que els correspon dins d'una investigació judicial.
La defensa de Llamas davant l'Audiència Nacional
Durant la seva compareixença aquest dijous davant Pedraz, Llamas ha defensat que les investigacions reservades obertes per esclarir diverses filtracions periodístiques relacionades amb la Unitat Central Operativa (UCO) responien a un procediment previst en el reglament intern del cos i no perseguien exercir pressió sobre els investigadors.
En la declaració que es va prolongar durant prop de tres hores i en la qual va comparèixer com a investigat en el marc del 'cas Leire Díez', el tinent general va rebutjar haver ordenat o promogut actuacions dirigides a condicionar la feina de la UCO. Segons fonts jurídiques, també va negar haver demanat a cap membre de la Guàrdia Civil que "es posés de perfil" en les investigacions contra el Govern.
La compareixença del DAO s'emmarca en la investigació oberta pel jutge Pedraz que tracta d'aclarir, entre altres aspectes, si l'obertura de diverses informacions reservades va estar relacionada amb la suposada influència que l'exmilitant socialista hauria exercit sobre la direcció de la Guàrdia Civil. La causa també analitza el paper de la directora general de la Guàrdia Civil, Mercedes González, la declaració de la qual prevista per a aquest dijous ha estat ajornada fins demà divendres a causa de la durada de l'interrogatori a Llamas.
El tinent general també ha assegurat haver patit una "campanya de descrèdit i desinformació" des que el seu nom va aparèixer vinculat al procediment. El tinent general ha defensat així que les actuacions investigades s'emmarcaven en els procediments previstos per la normativa interna de la Guàrdia Civil.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
