El president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, ha demanat aquest dilluns ser “realistes” davant el problema de l’habitatge i ha advertit que, enfront de “problemes complexos”, no funcionen “solucions improvisades i sobretot solucions simples”.
Des de Sigüenza, on ha participat en el lliurament dels Premis regionals de Turisme i de les Plaques als Municipis turístics de la Regió, el cap de l’Executiu autonòmic ha aprofitat per referir-se al Reial Decret d’habitatge que previsiblement aprovarà aquest dimarts el Consell de Ministres, després del desnonament de Maricarmen a Madrid, una situació que ha generat protestes en diferents punts d’Espanya.
“Cal posar-se mans a l’obra”, ha sostingut Emiliano García-Page, que ha ofert la seva col·laboració al Govern central i a la ministra d’Habitatge, Isabel Rodríguez. “Comptaran amb tot el nostre suport”, ha assegurat el president castellanomanxec.
En aquest marc, ha defensat que, “abans que d’esquerres o de dretes”, convé preguntar-se “si un és eficaç o ineficaç”, perquè, segons ha assenyalat, “es pot ser ineficaç en l’esquerra i en la dreta”. “Per poder ser eficaç i resoldre els problemes, abans que ser d’esquerres o de dretes, cal ser realistes”, ha afirmat, al mateix temps que ha afegit que “no és incompatible ser realistes amb somiar ni amb tenir utopies”.
Habitatge, propietat i límit a l’estigmatització
García-Page ha insistit que “el terreny dels somnis, somnis són” i ha defensat que és necessari “tocar de peus a terra”. En aquest sentit, ha recordat que la Constitució espanyola reconeix el dret a l’habitatge, però també empara la propietat privada, a la qual atorga rang constitucional.
“És més, no només és una propietat a la qual es té dret sinó que també és un actiu econòmic”, ha advertit el president, que ha posat com a exemple els qui han estalviat durant anys per comprar un habitatge i deixar-la en herència als seus fills. Segons ha explicat, aquestes persones no poden ser considerades “rentistes”, per la qual cosa ha demanat parlar “amb propietat” i mantenir una visió “realista” del problema.
“Poder tirar endavant les coses o poder abordar problemes complexos requereixen estratègies de mitjà i llarg termini”, ha reblat Emiliano García-Page, que també ha reclamat no estigmatitzar de forma generalitzada determinats sectors. “Si tot allotjament turístic l’estigmatitzem com un problema, acabarem per no poder acollir 100 milions de turistes que requereix Espanya perquè no caben als hotels”, ha apuntat.
Crítiques a l’especulació i al bloqueig legislatiu
El president de Castella-la Manxa ha mostrat, no obstant això, el seu rebuig a “qui especula o a qui literalment controla el sòl perquè creixi el preu de l’habitatge”, encara que al mateix temps ha subratllat que existeixen límits polítics i parlamentaris que condicionen qualsevol reforma.
En aquesta línia, ha recordat que no hi ha una llei del sòl perquè ha estat tombada al Parlament i que tampoc s’han pogut impulsar canvis en la legislació d’habitatge per la falta de suports suficients al Congrés.
“La realitat de l’habitatge és molt complexa”, ha resumit García-Page, que ha lligat aquest debat també a la necessitat de mà d’obra a Espanya. Segons ha indicat, el país intenta frenar l’arribada de treballadors, però al mateix temps necessita que part d’aquesta força laboral procedeixi de l’exterior, perquè “aquí molts ja no volen treballar, almenys en totes les coses que es necessiten”.
Per tot això, ha demanat no analitzar la situació “de forma lineal” i ha posat sobre la taula l’efecte dels allotjaments turístics en els centres històrics. “Si en molts centres històrics no s’utilitzessin habitatges per a allotjament turístic, aquestes cases no s’utilitzarien perquè ningú hauria invertit per rehabilitar-les si no tingués negoci”, ha dit. “El que no podem fer és, per vestir un sant, desvestir-ne un altre”, ha conclòs.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.