Espanya creix per sobre de les grans potències europees, però l'habitatge i la inflació continuen collant les llars: l'economia arriba al 29-N sota la lupa

El PIB va avançar un 2,7% interanual en el tercer trimestre i el Govern eleva al 2,6% la seva previsió; la inflació segueix en el 4,9% i l'habitatge manté una escalada que complica l'accés i l'estalvi familiar

14 de novembre de 2026 a les 11:38h
EuropaPress 7884205 acampada vivienda puerta sol noviembre 2026 madrid espana comunicado
EuropaPress 7884205 acampada vivienda puerta sol noviembre 2026 madrid espana comunicado

L'economia espanyola continua creixent per sobre de bona part dels seus socis europeus, però aquest pols macroeconòmic no està rebaixant la tensió a les llars. El PIB va avançar un 2,7% interanual en el tercer trimestre, segons l'últim avanç de la Comptabilitat Nacional de l'INE, mentre la inflació es va quedar en el 4,9% i l'habitatge va continuar disparat.

El Govern, que ha revisat a l'alça les seves previsions, calcula ara que l'economia creixerà un 2,6% enguany, enfront del 2,2% que estimava abans. El Ministeri d'Economia vincula aquesta millora a l'empenta de la demanda interna, l'ocupació i la inversió, i sosté que el creixement està ajudant a millorar el poder adquisitiu.

Entre juliol i setembre, el PIB va pujar un 0,6% respecte al trimestre anterior, una dècima menys que en el segon trimestre. El consum de les llars també va avançar un 0,6%, una dada que confirma activitat, encara que no suficient per a neutralitzar la pressió acumulada dels preus.

Aquest contrast marca ara la fotografia econòmica: creixement d'una banda, i pèrdua de marge per a les famílies per un altre. La distància entre ambdues lectures s'ha convertit en un dels punts de fricció més visibles del debat públic.

La inflació es manté alta i l'habitatge continua sent el principal cop a la butxaca

Segons l'INE, l'IPC es va situar a l'octubre en el 4,9% interanual, la mateixa taxa que al setembre. La inflació subjacent va romandre en el 3,1%, la qual cosa confirma que la pressió de preus continua instal·lada en l'economia domèstica.

Entre els components que més van empènyer a l'alça va destacar l'habitatge, amb una pujada del 7,6% en un any, impulsada sobretot per l'encariment del gas. També va pesar el transport, que va pujar un 10,3%, encara que va moderar dues dècimes el seu ritme respecte al mes anterior. El problema no es limita als preus de consum. L'Índex de Preus d'Habitatge va registrar un augment interanual del 12,2% en el segon trimestre de 2026, amb una pujada del 12,9% en l'habitatge de segona mà i del 7,4% en la nova.

La comparació amb els salaris agreuja la bretxa. Entre 2021 i 2025, el preu de l'habitatge va pujar un 36,12%, mentre que el salari mitjà anual ho va fer un 16,8%. A més, el Banc d'Espanya situa en 7,5 anys de salari íntegre l'esforç necessari per a comprar un habitatge en 2025.

La campanya es mou cap al cost de la vida

Amb les eleccions generals del 29 de novembre a la vista, l'economia ha passat al centre de la confrontació política. L'Executiu exhibeix el PIB, l'ocupació i la revisió a l'alça de les seves previsions, mentre l'oposició posa el focus en la inflació, l'accés a l'habitatge i les dificultats per a arribar a fi de mes.

La qüestió que queda oberta, per ara, no és si l'economia creix, sinó quant d'aquest creixement arriba a la butxaca dels ciutadans. I, de moment, els preus continuen avançant més ràpid que l'alleujament que prometen les xifres macroeconòmiques.

Contacte

T'escoltem. Contacta amb nosaltres.

El més llegit