El president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, planteja bonificar les empreses amb menys baixes laborals i torna a posar sota sospita els qui necessiten deixar de treballar per malaltia. Ho fa aquest dilluns davant els empresaris reunits en el XXIX Congrés Nacional de l'Empresa Familiar, a Madrid, tot just unes hores després que el president del Govern, Pedro Sánchez, hagi anunciat eleccions generals per al 29 de novembre.
"Com és possible que la majoria d'elles es donin els dilluns i els divendres? Com és possible?", pregunta Feijóo. La insinuació de frau acompanya així una proposta que pot acabar vinculant els avantatges per a les companyies al nombre de treballadors malalts que tinguin en plantilla. El dirigent popular no concreta quines bonificacions concediria ni com evitaria que aquest incentiu es traduís en pressió per treballar sense estar recuperat.
"Estem treballant en un model de bonus per a les empreses perquè les empreses també tenen responsabilitat", explica. El seu plantejament contempla companyies amb un percentatge de baixes "per sota de X", un bon servei mèdic, atenció al treballador i un clima laboral que motivi la plantilla. En aquestes circumstàncies, sosté, es podria estudiar com "reduir determinades obligacions", sense identificar quines serien ni fixar el llindar per accedir a aquests avantatges.
Feijóo també proposa contractar més metges avaluadors de l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) i millorar la seva coordinació amb les mútues, amb un sistema compartit d'informació mèdica. Són mesures diferents de premiar una menor incidència de baixes, encara que les presenta dins del mateix paquet per combatre l'absentisme. "Si la gent no em vol votar, que no em voti", afirma en defensar la seva posició, convençut que parlar-ne no li donarà vots.
Les dades darrere de la sospita
La referència als dilluns i divendres té un problema que Feijóo deixa sense explicar. Un informe de Comissions Obreres (CCOO), elaborat amb dades de la Seguretat Social de 2024, situa en el 27,2% els processos d'incapacitat temporal iniciats en dilluns i en el 13,4% els del divendres. Sumats representen el 40,6%, per sota de la meitat; a més, el divendres registra menys processos que el dimarts, el dimecres o el dijous. Són xifres de 2024, però contradiuen la idea d'una majoria concentrada en aquests dos dies que el líder del PP repeteix sense precisar la sèrie estadística utilitzada.
El sindicat explica que el registre de dilluns acumula processos que comencen durant el cap de setmana, quan es tramiten menys comunicats. Confondre la data administrativa d'una baixa amb el moment en què apareix la malaltia condueix a una lectura enganyosa. Aquest calendari, per si sol, tampoc demostra que el treballador estigui fingint una dolència.
En la seva intervenció, Feijóo compara una mitjana diària de 450.000 absències el 2018 amb 1,2 milions el 2025, i xifra el cost en 13.000 i 31.000 milions d'euros, respectivament. Les presenta com a magnituds de l'absentisme, sense desglossar quines absències inclou ni quina part atribueix a frau. UGT ja va advertir al juliol, davant les seves anteriors declaracions, que comparar xifres absolutes sense considerar l'augment de la població ocupada distorsiona l'anàlisi, i va reclamar abordar les llistes d'espera, la salut mental i la prevenció laboral.
El líder popular afegeix una ironia sobre els autònoms, a qui descriu com les persones amb millor salut d'Espanya perquè agafen menys baixes. Un menor ús de la prestació no permet concloure que un col·lectiu estigui més sa. La incapacitat temporal protegeix qui no pot treballar per malaltia o accident; en el cas general de malaltia comuna, cobreix el 60% de la base reguladora entre el quart i el vintè dia i el 75% des del vint-i-unè, encara que els convenis poden millorar aquestes quantitats.
El pols per les mútues
La proposta d'aquest dilluns perllonga una polèmica que Feijóo ha reobert diverses vegades. El 29 de setembre, davant la patronal catalana Cecot, va anunciar que permetria a les mútues donar l'alta mèdica en "determinades patologies" si arriba al Govern. Aquestes entitats ja poden emetre altes en processos d'origen professional; en les baixes per malaltia comuna poden proposar-les, però la decisió correspon als facultatius públics competents. Ampliar aquesta capacitat és precisament un dels punts que rebutgen els sindicats.
CCOO va expressar el seu rebuig frontal el 30 de setembre, abans de l'anunci de les bonificacions d'avui. Va recordar que les mútues són associacions d'empresaris i va advertir del conflicte d'interessos que suposaria ampliar les seves competències per decidir sobre un dret social. La seva alternativa passa per reforçar els mitjans públics i, si s'augmenta el paper de les mútues, integrar-les com a entitats gestores de la Seguretat Social sota la seva direcció.
També la Unión General de Trabajadoras y Trabajadores (UGT) s'hi va oposar la setmana passada. El seu sotssecretari general de Política Sindical, Fernando Luján, va assenyalar que les mútues gestionen fons públics i estan governades per les empreses associades. El sindicat considera que permetre'ls decidir quan acaba una baixa per malaltia comuna posaria la recuperació del treballador en mans de qui té un interès econòmic a escurçar el procés.
El precedent es remunta al juliol, quan Feijóo va qualificar l'absentisme d'"un càncer que no podem pagar" i va qüestionar els convenis que permeten mantenir el salari durant la baixa. El PP va matisar llavors que es referia al frau. La setmana passada, el dirigent va defensar que les persones amb malalties greus cobrin el 100% del seu salari, una precisió que conviu amb les seves noves insinuacions sobre els treballadors que emmalalteixen.
UGT recorda que ja existeix una via acordada per sindicats i empresaris perquè les mútues col·laborin en proves, tractaments i rehabilitació de determinades dolències, amb consentiment del treballador i coordinació amb la sanitat pública. També poden fer reconeixements i formular propostes d'alta. La decisió sobre la recuperació és el límit que el sindicat exigeix mantenir. Com va subratllar Luján el 30 de setembre, "és un acte mèdic, no un acte de gestió econòmica".
