Quan la nit electoral de les últimes eleccions generals del 2023 la direcció del PP es va topar amb la crua realitat —una victòria pírrica molt lluny de les expectatives d'Alberto Núñez Feijóo—, molts dirigents populars van coincidir a assenyalar un responsable del 'gatillazo': el PP valencià i el seu llavors líder, Carlos Mazón van frustrar l'arribada de Feijóo al Palau de la Moncloa.
I és que Mazón, sense encomanar-se 'ni a Déu ni al diable', va decidir resoldre la seva pròpia cruïlla electoral pactant —sense consulta prèvia amb la direcció— el primer acord de govern integral amb la ultradreta Vox, donant entrada al seu govern com a vicepresident a l'extorero Vicente Barrera.
Per a la majoria d'estrategs del mateix PP, aquest pacte va mobilitzar els votants d'esquerra, va espantar milers de votants moderats del mateix PP i va permetre a Pedro Sánchez armar una nova majoria d'investidura.
Malgrat aquest sabotatge de Mazón i la direcció del PP valencià a Feijóo, les coses es repeteixen quatre anys després. En vigílies d'un 2027 electoral decisiu per al líder popular, el successor de Mazón, Juanfran Pérez Llorca, ha tornat a marcar l'estratègia del PP sent el primer president autonòmic a portar negre sobre blanc la prioritat nacional dels ultres a una llei, ni més ni menys que als Pressupostos Generals de la Comunitat Valenciana.
Dedazo i el 'fantasma' de Francisco Camps
Ara, en la setmana en què Gènova 13 ha activat la maquinària electoral amb la designació dels candidats municipals i autonòmics, són molts els dirigents del PP que havien suggerit a Feijóo una renovació integral de la candidatura valenciana i el relleu de Pérez Llorca. A Llorca se'l considera l'"arquitecte" dels pactes amb la ultradreta i l'hereu de l'escandalosa gestió de la DANA.
No obstant això, Feijóo ha decidit avortar qualsevol intent de renovació al PP-CV posposant fins i tot el preceptiu congrés autonòmic. A la direcció popular començava a preocupar i molt els moviments interns de l''autopostulat' Francisco Camps per tornar a liderar el partit.
Els 'campistes', segons expliquen fonts del PP a 'ElConstitucional.es' "estan hipermobilitzats" perquè "el PP de València s'està rebel·lant davant el poder unilateral del PP d'Alacant en aquests últims anys", el bastió abans de Mazón i ara de Pérez Llorca. "Feijóo ha preferit mantenir Llorca que obrir una bretxa d'imprevisibles conseqüències en vigílies d'unes eleccions", argumenten aquestes fonts que postil·len: "Malgrat que Pérez Llorca no és sant de la devoció de 'Génova 13'".
Catalunya i continuïtat en la resta
Amb la continuïtat en la llista electoral valenciana, Feijóo ha tancat el cercle de les candidatures clau, pels vots que aporten al conjunt del PP nacional. Domesticat el PP català amb un Alejandro Fernández que ha 'empassat' amb l'acostament del seu partit a Junts i una inqüestionada Isabel Díaz Ayuso al capdavant del PP de Madrid, la resta de candidats repetiran.
Álvaro Queipo a Astúries; Paco Núñez a Castella-la Manxa; Fernando López Mirás a Múrcia; María José Sáenz de Buruaga a Cantàbria; Marga Prohens a les Balears; Javier García a Navarra; Gonzalo Capellán a La Rioja; i Manuel Domínguez a les Illes Canàries. Les continuïtats de Juan Jesús Vivas i Juan José Imbroda a Ceuta i Melilla depenen de la seva pròpia decisió per raons d'edat.
D'aquestes eleccions autonòmiques queden al marge Galícia, Catalunya i País Basc -amb calendari propi- i les quatre comunitats que han celebrat eleccions aquest any: Extremadura, Aragó, Castella i Lleó i Andalusia.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.