La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha sol·licitat fins a 27 anys de presó per a Mehrez Ayari, assenyalat com el presumpte autor material de l'atemptat contra Alejo Vidal-Quadras, l'exdirigent del Partit Popular (PP) i cofundador de Vox que va rebre un tret a la cara a Madrid el novembre de 2023. El Ministeri Públic sosté que l'atac va formar part d'una operació encoberta vinculada al règim iranià i reclama penes d'entre 10 i 27 anys per a set processats per la seva presumpta participació en els fets.
Vidal-Quadras és una figura històrica de la dreta espanyola. Físic de formació, va presidir el PP de Catalunya entre 1991 i 1996 i va ser eurodiputat durant 15 anys. Entre 2009 i 2014 va ocupar una de les vicepresidències del Parlament Europeu. La seva trajectòria va fer un gir el 2014, quan va abandonar el PP per les seves discrepàncies amb la direcció nacional i va participar en la fundació de Vox juntament amb altres dirigents. Va ser el seu president provisional durant els primers mesos, tot i que va deixar el partit el 2015 després que la formació no aconseguís representació en les eleccions europees.
A més de la seva activitat política, Vidal-Quadras va mantenir una posició molt crítica amb el règim iranià i va defensar durant anys grups de l'oposició al Govern de Teheran. El 2022, el Ministeri d'Exteriors iranià el va incloure en una llista de persones sancionades, a les quals acusava de donar suport al terrorisme. Aquesta trajectòria és un dels elements que els investigadors han tingut en compte per esclarir el possible mòbil de l'atemptat.
Què li va passar a Alejo Vidal-Quadras en l'atemptat de Madrid?
El 9 de novembre de 2023, Vidal-Quadras va rebre un tret a la cara quan caminava pel carrer Núñez de Balboa, al barri de Salamanca de Madrid. L'atac es va produir a plena llum del dia, al voltant de les 13:30 hores, quan un home es va acostar al polític i li va disparar abans de fugir en una motocicleta amb l'ajuda d'una altra persona. El projectil li va arribar a la zona de la mandíbula i li va causar ferides greus. Vidal-Quadras va ser traslladat a l'hospital, on va rebre atenció mèdica i va ser operat. Va sobreviure a l'atac i, des del primer moment, va relacionar el que va passar amb la seva activitat en favor de l'oposició iraniana, tot i que la investigació judicial havia de determinar qui hi havia darrere de l'atemptat i quin havia estat el seu paper.
La investigació va portar l'Audiència Nacional a processar el juliol de 2025 vuit sospitosos per la seva presumpta participació en una organització criminal i en l'intent d'assassinat. Segons el jutge instructor, el grup hauria realitzat tasques de vigilància, aconseguit vehicles i telèfons, i preparat els mitjans necessaris per executar l'atac i facilitar la fugida.
Les recerques també van apuntar que l'atemptat podria haver estat un encàrrec relacionat amb l'activitat política de Vidal-Quadras contra el règim iranià. El setembre de 2025, l'Audiència Nacional va confirmar el processament de diversos implicats en considerar que existien indicis suficients per continuar el procediment.
Per què la Fiscalia assenyala l'Iran i quants anys de presó demana?
En el seu escrit d'acusació, presentat el 23 d'octubre de 2026, la Fiscalia sosté que l'atemptat va estar relacionat amb una operació encoberta de l'Iran contra una figura destacada de l'oposició al règim. El Ministeri Públic considera que l'atac buscava castigar l'activitat política de Vidal-Quadras i enviar un missatge als qui donen suport als moviments contraris al Govern iranià.
Per a Mehrez Ayari, assenyalat com el presumpte autor material del tret, la Fiscalia reclama 27 anys de presó: 22 anys per assassinat en grau de temptativa i cinc més per pertinença a organització criminal. Per als altres sis processats als quals acusa en aquest procediment, sol·licita penes d'entre 10 i 18 anys de presó, segons la seva presumpta participació en la preparació i execució de l'atemptat. L'escrit també recull l'existència d'un presumpte coordinador de l'operació que roman fugit de la Justícia. Es tracta de Sami Bekal Bounouare, conegut com a 'Pacho', a qui la investigació atribueix un paper rellevant en l'organització de l'atac. Les autoritats situen el sospitós fora de l'abast de la Justícia i les recerques apunten que podria trobar-se a l'Iran.
L'acusació de la Fiscalia reforça la hipòtesi que Vidal-Quadras ha defensat des del principi, però encara haurà de ser examinada en el judici. Les penes sol·licitades no equivalen a una condemna i els acusats mantenen la presumpció d'innocència fins que hi hagi una sentència ferma. El procediment judicial haurà de determinar la responsabilitat individual de cada processat i aclarir l'abast de la possible connexió iraniana amb l'atemptat. Per ara, la Fiscalia considera que hi ha elements per sostenir que l'atac va ser una operació organitzada i dirigida contra l'exdirigent polític per la seva oposició al règim de Teheran.
