El Govern reforça el seu suport a Ceuta amb 45,3 milions d'euros addicionals per a afrontar les despeses de la crisi migratòria, mentre el president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, carrega contra Pedro Sánchez per la seva absència en la visita dels Reis i per l'entrada de bucs marroquins en aigües espanyoles al juliol. Felip VI i la reina Letícia continuen avui, dimecres 14 d'octubre, el seu viatge a Melilla, després d'una jornada a Ceuta marcada pel suport als seus veïns i la crida del monarca a la unitat institucional.
La discussió sobre la presència del president del Govern se suma a les exigències d'explicacions per l'episodi naval, avançat per 'El País' i confirmat per Sánchez el dilluns. L'Executiu sosté que la situació es va resoldre mitjançant la interlocució amb el Marroc, mentre el PP denuncia que no es va informar del que va ocórrer durant la compareixença del president al Congrés del 3 de setembre, dedicada a la crisi ceutina.
El viatge coincideix amb una nova aportació econòmica acordada amb el Govern de la ciutat autònoma i amb avanços en la recuperació del litoral i l'atenció humanitària. La portaveu de l'Executiu, Elma Saiz, defensa el treball coordinat entre administracions, encara que el president de Ceuta, Juan Jesús Vivas, manté la seva advertència sobre les dificultats que continuen suportant els veïns. La ciutat continua necessitant recursos per a atendre les persones acollides i sostenir els seus serveis.
El retret de Feijóo a Sánchez per no anar a Ceuta
"Jo sí que hauria acompanyat els Reis en aquesta visita històrica", va escriure Feijóo aquest dimarts a X. El dirigent popular ha convertit l'absència de Sánchez en un nou argument de confrontació, malgrat que estava anunciada des que es va confirmar el viatge l'1 d'octubre. La representació del Govern a Ceuta ha recaigut en el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, responsable de coordinar la resposta a la crisi com a comandament únic.
El ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, va explicar la setmana passada a 'Hoy por Hoy', de la Cadena SER, que l'acompanyament ministerial és la fórmula habitual en aquestes visites. "El normal és que hi vagi un ministre de jornada acompanyant-lo", va assenyalar, abans d'identificar Torres. També va recordar els anteriors desplaçaments de Sánchez a Ceuta. Per a l'Executiu, la presència institucional es garanteix amb aquesta representació i amb la coordinació entre el Govern i la Casa del Rei.
Feijóo ha reclamat a més el desplegament de l'Exèrcit a la frontera i ha acusat Sánchez de "mentir" per no explicar la incursió naval al Parlament. Ho va fer en una entrevista a 'esRadio', en la qual també va demanar remetre a l'Audiència Nacional els informes sobre la crisi. La sotssecretària de Regeneració Institucional del PP, Cuca Gamarra, es va sumar a les crítiques i va vincular la seva petició de responsabilitats amb les eleccions generals del 29 de novembre.
Saiz va qualificar l'entrada dels bucs de "fet puntual" i va sostenir que es va resoldre dins de les relacions de bon veïnatge, amb una interlocució "fluida i constant". L'Armada va reforçar la zona amb unitats navals durant aquells dies. L'Executiu defensa la cooperació amb Rabat per resoldre la tensió, encara que aquestes explicacions mantenen oberta la discussió sobre per què l'episodi no es va comunicar públicament fins aquesta setmana.
Més recursos per a Ceuta
El Consell de Ministres va aprovar ahir una subvenció directa de 45,3 milions d'euros per cobrir despeses extraordinàries dels serveis municipals. El ministre d'Hisenda, Arcadi España, va explicar que l'import s'ha pactat amb l'administració ceutina. Els fons permetran finançar actuacions en serveis socials, salut pública, educació, seguretat, protecció civil i medi ambient, entre altres àmbits que han suportat l'impacte de l'emergència.
La norma contempla un registre separat de les despeses excepcionals i eximeix Ceuta de presentar un pla econòmic-financer el 2026 o 2027 en els supòsits previstos d'incompliment de les regles fiscals vinculats a aquesta situació. El suport amplia les mesures del pla de xoc anunciat l'1 de setembre, amb el qual el Govern es va comprometre a mobilitzar 309 milions durant els últims quatre mesos de 2026.
Les ajudes a empreses i autònoms també avancen. Hisenda comptabilitza 1.909 sol·licituds, de les quals 1.020 ja tenen acordada la concessió, amb pagaments en curs per 9,1 milions d'euros. Les peticions poden presentar-se fins al 30 de novembre. L'objectiu és alleujar el cop sobre els negocis locals mentre es recupera l'activitat, a més de protegir la capacitat de la ciutat per mantenir els seus serveis.
En el balanç presentat el dimarts, Moncloa destaca la recuperació de les platges del Trampolí i El Guano i 7.477 places temporals d'acollida habilitades per l'Estat. L'informe recull 11.686 retorns al Marroc i 3.019 menors atesos pel sistema de protecció autonòmic. Vivas va descriure davant els Reis una ciutat sotmesa a una forta pressió; Saiz, a 'Malas Lenguas', de TVE, va defensar els avanços en els espais públics i les inversions per recuperar l'activitat econòmica.
El viatge continua a Melilla
Felip VI va demanar a Ceuta unitat institucional i solucions pràctiques a les autoritats i les forces polítiques, a les quals va reclamar actuar "sense fissures". El Rei va reivindicar la sobirania espanyola sobre les dues ciutats autònomes i va recordar que les seves fronteres són també fronteres de la Unió Europea. La seva intervenció va incloure un reconeixement als servidors públics i voluntaris que han atès l'emergència.
El monarca va defensar que els qui van entrar irregularment tornin als seus països "pels canals legalment establerts" i que, mentre romanguin a Espanya, rebin un tracte amb "dignitat i humanitat" i totes les garanties legals. També va exigir respecte als drets i llibertats dels ceutins. Abans del discurs, els Reis van visitar el col·legi Vicente Aleixandre i el cementiri musulmà de Sidi Embarek, on van retre homenatge a les persones mortes durant les entrades de juliol.
La primera visita de Felip VI a aquestes ciutats com a cap de l'Estat arriba 19 anys després del viatge de Joan Carles I i la reina Sofia el 2007. Saiz l'ha situada en la normalitat d'un desplaçament a dues ciutats espanyoles i ha reiterat el compromís de suport a Ceuta. A Melilla, la ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions acompanyarà avui els monarques.
L'agenda d'aquest dimecres començarà al Palau de l'Assemblea de Melilla, on Felip VI i Letícia seran rebuts per les autoritats i es reuniran amb els membres del Govern local. A la tarda està prevista una visita al col·legi públic Pintor Eduardo Morillas, i el viatge conclourà amb una trobada amb representants de la societat melillenca.
