El Govern de Pedro Sánchez arriba al dissabte amb una xifra que li permet defensar que Ceuta ha començat a deixar enrere la fase més descontrolada de la crisi migratòria. Al voltant de 6.000 persones estan ja allotjades en recursos temporals després de l'obertura del campament del port, encara que entre 3.000 i 4.000 continuen dormint en carrers, muntanyes i altres punts de la ciutat.
El trasllat de 1.700 migrants des de les platges de Benítez i El Trampolín va deixar durant el matí de divendres curses, allaus i càrregues policials. El temor a quedar-se fora d'un recurs amb places limitades va desbordar els primers moviments d'un dispositiu en el qual van participar uns 240 agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. La situació va quedar continguda i el campament va completar la seva capacitat al voltant de les 13.00 hores.
El ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, encarregat de coordinar la resposta estatal, va defensar que l'operació havia conclòs sense "aldarulls rellevants". Sumar va demanar explicacions per les imatges de les càrregues, mentre el Partit Popular va presentar la jornada com una nova prova del "caos". El resultat va deixar una realitat més matisada. L'operatiu va permetre treure 1.700 persones de les platges, però altres 3.400 van quedar pendents d'allotjament.
La importància del campament va més enllà de proporcionar un llit. Dins dels recursos es realitzen els controls sanitaris, les filiacions i l'obertura dels expedients que determinaran si cada persona té dret a sol·licitar protecció internacional o ha de tornar al Marroc. Interior sosté que més del 90% dels qui van entrar a Ceuta a finals de juliol ja ha tornat, una xifra difícil de trobar en altres crisis migratòries d'aquesta magnitud.
El ball de càlculs continua complicant la gestió. L'Executiu estima que romanen unes 10.000 persones a la ciutat, enfront de les al voltant de 13.000 que maneja el Govern ceutí de Juan Jesús Vivas. Les diferències responen en part als moviments constants entre platges, habitatges, muntanyes i assentaments, però també evidencien la necessitat de comptar amb un registre més precís per a planificar els pròxims recursos.
Més places i més Europa
L'actuació al port forma part d'una resposta més àmplia que el Govern vol traslladar ara al terreny europeu. La Comissió ha concedit a Espanya 114,7 milions d'euros en ajudes d'emergència per augmentar la capacitat d'acollida, millorar els controls fronterers i reforçar els processos d'identificació. El paquet inclou nous Centres d'Atenció Temporal d'Estrangers a Ceuta i Melilla, amb 1.600 places entre ambdues ciutats, i obres als espigons del Tarajal i Benzú.
L'operació de Frontex a la zona continuarà fins a finals de desembre i Europol ha desplegat a Ceuta un especialista en tràfic il·lícit de migrants. El ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, ha iniciat a més els tràmits perquè Ceuta i Melilla comptin amb un lloc permanent al Comitè de les Regions, tinguin una presència europea reforçada i puguin avançar cap a la seva integració en la unió duanera.
El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, també ha reclamat a Brussel·les canvis que permetin agilitzar els procediments de retorn i de protecció internacional quan es produeixin arribades extraordinàries. El Govern estudia al mateix temps una reforma de la Llei d'Estrangeria després que el Tribunal Suprem limités els rebuigs immediats en els encreuaments realitzats per mar. El PP ha plantejat una modificació similar, cosa que obre un dels pocs espais de possible acord entre els dos grans partits.
El principal embús continua estant en els menors. El Ministeri de Joventut i Infància va oferir el 28 d'agost 500 places finançades per l'Estat per traslladar temporalment menors vulnerables a la Península, però el Govern de Ceuta encara no ha activat el pla. La Fiscalia ha recordat que la tutela correspon a la ciutat autònoma, encara que també ha reclamat suport estatal i coordinació davant una situació que considera extraordinària. Prop de 300 menors estan sent atesos en instal·lacions concebudes inicialment per a adults.
La via diplomàtica amb el Marroc seguirà oberta malgrat l'enduriment del debat polític. El Parlament Europeu ha demanat a Rabat que compleixi els seus compromisos en el control fronterer i en els retorns, a més d'exigir respecte a la integritat territorial espanyola. La resolució manca d'efectes vinculants i evita responsabilitzar directament el regne alauita de les entrades. El Marroc ha respost que el text no conté "cap incriminació" contra les seves autoritats mentre reforça la vigilància i assaja dispositius al costat de la frontera.
Feijóo eleva la seva ofensiva
El president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, ha aprofitat la seva visita a Melilla per presentar una alternativa centrada en les expulsions, el reforç policial i una major presència militar. El líder de l'oposició exigeix el retorn de totes les persones que van entrar irregularment, promet noves "fronteres físiques" i assegura que respondrà davant qualsevol intent de superar el perímetre.
Feijóo ha anat més lluny en afirmar que els qui romanen a Ceuta "no venen a buscar una feina", sinó a enfrontar-se a l'ordre constitucional i a les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat. La seva declaració atribueix una mateixa intenció a milers de persones amb situacions diferents, malgrat que els incidents registrats durant el trasllat van ser protagonitzats per una part dels qui van participar en el desplaçament.
La proposta popular inclou un pla d'almenys 650 milions d'euros entre 2027 i 2032 per a Ceuta i Melilla, una llei de règim especial, incentius fiscals, millores en sanitat i educació i noves inversions estatals. També recull l'ampliació dels espigons, més presència de Frontex i el reforç de les plantilles policials, mesures que en diversos casos coincideixen amb actuacions que el Govern ja té en marxa. L'Executiu va elevar aquest mes fins al 75% les bonificacions a la Seguretat Social a les dues ciutats.
El punt de major distància apareix en els retorns. Les devolucions col·lectives estan fora de la legislació espanyola i europea, per la qual cosa cada expedient ha de resoldre's de manera individual. També han d'estudiar-se les sol·licituds d'asil i les circumstàncies que puguin impedir el retorn. Per als menors s'exigeix comprovar que seran rebuts per una família, un tutor o un centre adequat.
El campament del port es despertarà aquest dissabte amb les seves 1.700 places ocupades i amb els primers expedients en marxa. Fora de les seves instal·lacions, milers de persones segueixen esperant un recurs, mentre Torres manté oberta la preparació de nous emplaçaments i les forces de seguretat vigilen que les platges desallotjades no tornin a omplir-se.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
