El Govern ha fet el primer pas per a portar davant el Tribunal Constitucional una de les principals banderes de la ultradreta Vox, convertida en llei a la Comunitat Valenciana amb el suport del Partit Popular. El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts sol·licitar al president del Govern, Pedro Sánchez, que presenti un recurs contra 20 preceptes de la llei d'acompanyament als pressupostos valencians de 2026.
Entre ells figura l'anomenada "prioritat nacional" en l'accés a l'habitatge, una fórmula impulsada per la ultradreta que vincula l'assignació de recursos públics a l'arrelament i que, segons l'Executiu, vulnera el principi d'igualtat recollit en la Constitució. El Govern considera que pot perjudicar tant persones estrangeres com espanyols pels requisits de vinculació fixats per la Generalitat.
La norma va ser aprovada per Les Corts Valencianes amb els vots del PP i Vox. El Govern autonòmic de Juanfran Pérez Llorca va acceptar incorporar aquesta exigència de la ultradreta en l'acord pressupostari, malgrat les advertències de l'oposició. La Comunitat es va convertir així en el primer territori a introduir per llei la "prioritat nacional" que defensa el partit de Santiago Abascal.
El PP va obrir la porta a la "prioritat nacional" de Vox en l'habitatge
La llei valenciana relaciona la "prioritat nacional" amb un arrelament "real, durador i verificable". En matèria d'habitatge, incorpora requisits d'empadronament per a inscriure's com a demandant d'un habitatge protegit.
En concret, fixa un mínim de cinc anys per al lloguer i deu per a la compra, de forma continuada o interrompuda, amb la referència que recull la norma a l'empadronament en municipis de la Comunitat Valenciana i d'Espanya. Aquests requisits afecten la nova inscripció en el registre necessari per a optar a un habitatge del parc públic de la Generalitat.
La mesura aixeca noves barreres per a persones que viuen i treballen a la Comunitat, però porten menys temps empadronades. L'Executiu sosté que aquests criteris poden xocar amb l'article 14 de la Constitució, que recull la igualtat davant la llei, i amb el mandat de promoure una igualtat real i efectiva.
La Comissió Europea ja havia advertit que les disposicions d'aquest tipus poden resultar indirectament discriminatòries per a ciutadans d'altres països de la Unió Europea o de tercers Estats si no estan justificades i són proporcionades. Pérez Llorca va defensar llavors el seu pacte amb Vox i va assegurar que no es penedia d'haver-lo signat.
La llei també posa en risc els drets de menors migrants i persones LGTBI
El recurs abasta altres canvis introduïts per PP i la ultradreta Vox. Un afecta els menors migrants tutelats per la Generalitat. La norma situa entre les prioritats del seu pla de protecció la reagrupació familiar en el lloc d'origen, sempre que sigui possible. L'Executiu considera que aquesta previsió envaeix competències estatals en matèria d'estrangeria i afecta les garanties previstes per a les decisions sobre la seva permanència o retorn.
També qüestiona les modificacions relatives a la igualtat de les persones LGTBI en l'educació. Segons el Govern, la llei rebaixa l'obligació de promoure la igualtat i la no discriminació en els centres educatius en convertir-la en una possibilitat.
Un altre dels punts es refereix a la protecció de la vida dels "no nascuts". L'Executiu adverteix que la redacció aprovada per Les Corts pot obrir la porta a restriccions o obstacles a l'exercici del dret a l'avortament, a més d'envair competències estatals sobre el règim jurídic de la personalitat.
La impugnació inclou així mateix disposicions que obliguen a mantenir el rostre substancialment descobert en espais com el transport públic, centres sanitaris, instal·lacions educatives i espectacles. El Govern aprecia un possible efecte discriminatori i una invasió de competències estatals. Serà el Tribunal Constitucional qui s'haurà de pronunciar sobre els preceptes una vegada es presenti el recurs.
Contacte
T'escoltem. Contacta amb nosaltres.
