El suport del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) a la llei d'amnistia ha estat rebut per l'independentisme com un recolzament a la norma impulsada pel Govern. La Gran Sala de Luxemburg ha conclòs aquest dijous que la llei és compatible amb el Dret de la Unió, en entendre que no vulnera els principis d'igualtat, no afecta els interessos financers europeus ni entra en conflicte amb la normativa comunitària en matèria de terrorisme. A més, ha considerat legítim l'objectiu de contribuir a la normalització política i social a Catalunya, alhora que ha rebutjat les qüestions prejudicials plantejades pel Tribunal de Comptes i l'Audiència Nacional.
Després de conèixer-se la resolució, el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, ha defensat que la sentència aclareix qualsevol dubte sobre l'encaix jurídic de la norma. El dirigent socialista ha afirmat que "ja no hi ha dubte" que la llei d'amnistia és constitucional i plenament compatible amb el dret europeu.
Díaz i Puente reivindiquen l'aposta política de l'Executiu
La vicepresidenta segona del Govern, Yolanda Díaz, ha interpretat la sentència com un suport a l'estratègia seguida per l'Executiu per abordar el conflicte català. La líder de Sumar ha defensat que la llei és "perfectament legal" i ha sostingut que l'aposta del Govern per resoldre els problemes mitjançant "diàleg i acord" és també "perfectament legítima".
A través de les seves xarxes socials, Díaz ha contraposat a més la majoria parlamentària que sosté l'Executiu amb els qui han qüestionat la norma. "Hi ha una majoria plurinacional que avança i una minoria de bloqueig sense projecte de país", va afirmar.
En la mateixa línia, fonts de Sumar han assenyalat que l'amnistia constitueix "una eina jurídica per abordar un conflicte polític que s'havia d'haver resolt des del principi mitjançant el diàleg". Així mateix, han sostingut que "els intents de les dretes i d'una part de la judicatura de boicotejar aquesta legislatura sabotant" la mesura "han fracassat".
També el ministre de Transports, Óscar Puente, ha celebrat la resolució de Luxemburg i va aprofitar per dirigir les seves crítiques contra els qui van recórrer o van qüestionar la norma. Al seu parer, el pronunciament del TJUE suposa "un altre ridícul europeu" per als detractors de l'amnistia, un revés que ha qualificat de "greu en si mateix" i també "per reiterat".
En un missatge publicat a la xarxa social X, Puente ha afegit que no estaria de més que "la democràcia, que ja va creuar els Pirineus fa molt de temps, arribés a totes les institucions de l'Estat", una reflexió que arriba després que el tribunal europeu avalés la compatibilitat de la llei amb l'ordenament comunitari.
Luxemburg avala l'objectiu de reduir la tensió política
La resolució del TJUE considera que l'amnistia persegueix un objectiu legítim en buscar "reduir tensions institucionals i polítiques i facilitar un escenari de reconciliació" després del procés independentista català.
A més, el tribunal descarta que l'eventual desaparició de responsabilitat per les despeses vinculades al referèndum de l'1-O o a l'acció exterior de l'independentisme afecti els interessos financers de la Unió Europea, en tractar-se de recursos nacionals i no de fons comunitaris.
Tot i que introdueix alguns matisos sobre l'aplicació processal de la norma, especialment en relació amb les qüestions prejudicials plantejades davant Luxemburg, la sentència ha estat interpretada pel Govern com una ratificació dels fonaments jurídics i polítics de l'amnistia. Una lectura que la Moncloa considera especialment rellevant després de mesos de controvèrsia institucional i judicial entorn de la mesura.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
